No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que puguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia