Els Mandales

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un  retir meditatiu,  des de llavors que teníem ganes de parlar  sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual,  es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels  promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació;  l’altre, dibuixant un i donant-li color.  La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat  i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels  beneficis que podem obtenir:

  • Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
  • Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
  • Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
  • Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
  • Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
  • Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
  • Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida,  i els mandales sens dubte n’és una d’elles.

Mandala

Espai FridArt a Fira Visana

Estic molt contenta d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenció de donar a conèixer diferents opcions per a una vida més saludable i l’art com a mitjà d’exploració i autoconeixement n’és sens dubte una d’elles.

Cito aquí unes paraules dites pels organitzadors que comparteixo plenament:

Tu i només tu esculls la manera en què vols viure i la manera en què vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions són el que configuren la nostra existència.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fàbrica d’instruments
  • Construcció d’un món millor

La Fàbrica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcció d’instruments que utilitza l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social. L’objectiu principal és potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte útil i bell a partir d’allò que no té cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinó que aprenen a ser capaços de fer a partir d’allò que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de «La Fàbrica», on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels més petits del grup.

Un cop construïts els instruments, «La Fàbrica» es va transformar en una «Orquestra» que va donar inici a diferents dinàmiques de grup que ens permetien treballar la comunicació no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperació, cohesió grupal i el sentiment de pertinença, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plàstica-constructiva i sonora-musical contribuïm al desenvolupament intel·lectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluïdesa i la capacitat de transformació del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educació mediambiental.

Construcció d’un món millor

«Construcció d’un món millor»,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcció del món en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un món amb tot  allò que consideraven  una millora de l’actual. Jugar al “com sí” ens va permetre l’exploració de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilització de l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social,  té per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació.

Art, Joc i Benestar

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar el que sentim.

Les emocions no s’han d’anul·lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant.

Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important,  que l’emocionalitat és la base de tot el que fem i el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

Art,Joc,Benestar

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de «mirall simbòlic» amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un «ús crític de la immaduresa» perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. (Bruner)

Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia,  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al «tren» del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, es van baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser  està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers impartits amb aquest grup, l’objectiu principal ha estat sempre el mateix: mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions.

Tot el procés creatiu es va desenvolupar en un ambient que va fer possible afloressin qüestions importants que van estar contingudes i sostingudes en un acompanyament  subtil. Un treball que els va permetre valorar i reconèixer recursos i capacitats. Ara solament queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a enfrontar-se amb més confiança a un examen tan determinant en la seva vida.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement


Treballant la ira amb Collage

Treballant la ira amb el Collage
El grup durant el taller

Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant tot el procés creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, però amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites. Va estar interessant poder comprovar les diferències sorgides de treballar la ira amb dues tècniques d’artteràpia tan diferents com són el fang i el Collage.

Les diferents característiques i peculiaritats de les tècniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.

El modelatge amb fang, és una tècnica que està vinculada directament amb el cos, i és un mitjà molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descàrrega emocional i posterior relaxació. Tot i això s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control és molt baix, contràriament al que passa amb el Collage que en ser un procés de passos molt pautats on els participants difícilment es podran «perdre» i la tècnica que més control proporciona de totes.

Un altre dels seus avantatges, és el fet de poder treballar amb imatges preexistents,  ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material «d’haver de realitzar imatges estèticament correctes». L’expressió d’elements i sentiments contradictoris, amb la creació d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importància en artteràpia:

La possibilitat d’observar el material psíquic que forma part de la singularitat d’una persona, com són les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.

En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbòlic que reflecteix els fragments del món intern de la persona, que mai serà homogènia, animant-nos a mirar les coses des d’anglès diferents dels habituals, aportant a la creació l’avantatge d’oferir-nos possibles estratègies per  resoldre els nostres conflictes i interrogants.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs
Logo d'Espai FridArt

Primera sessió (La ira amb fang)
Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:
Adolescència i artteràpia