Quan parlem de burocràcia i creativitat pot semblar que estem davant dos conceptes antònims, i és que pensar en la paraula burocràcia ens portarà a la majoria de nosaltres a relacionar-ho amb retard, cues i tràmits absurds moltes vegades innecessaris; i si passem a les sensacions que ens produeix aquesta paraula, ens pot evocar sentiments de frustració, inclús d’indefensió. Tot al contrari de la paraula creativitat, que situant-se a l’altre extrem, s’associa generalment a conceptes com a canvi, innovació, passió, eficàcia i talent.
El pensament creatiu, clau en la innovació de Google
Amb aquest titular s’anuncia aquesta popular companyia que assegura haver arribat a l’èxit gràcies a apostar en la creativitat com a lev motiv de l’empresa. Empatia, pensament expansiu i experimentació constant els ha permès, asseguren els seus directius, portar internet a reu del món. Empreses com Google no busquen solament coneixements, el que exigeixen és la perspectiva, la forma de pensar i la manera d’enfocar els problemes amb una ment creativa.
I és que tenir una personalitat creativa ens permetrà trobar amb molta més facilitat sortida als reptes que la vida ens planteja, veure possibilitats on la majoria veu problemes i enfortirà la nostra capacitat d’adaptació al canvi, recursos, que en engranatges operatius incapaços d’acoblar-se al canvi, no seran cap avantatge, sinó tot al contrari, la persona amb noves idees serà percebuda com a molesta i incòmode i normalment se li acabarà neutralitzant d’una manera o altra qualsevol proposta.
«Una burocràcia capaç d’aniquilar la il·lusió dels més formats convertint les seves tasques en rutinàries la fan incapaç d’adaptar-se als canvis de la societat a la qual ha de servir” (C. Landry)
Charles Landry, expert internacional en l’ús de la imaginació i la creativitat, segons la seva experiència, i la meva pròpia després d’haver treballat durant trenta-tres anys dins l’administració pública, conclou que el que necessiten urgentment aquests contextos són ments obertes al canvi que estimulin i donin la benvinguda a conceptes clau per a l’eficiència com són: creativitat, innovació, invenció, curiositat i imaginació.
Les Institucions públiques i la personalitat creativa
Les institucions públiques es caracteritzen per dur a terme procediments amb una estructura pautada i una jerarquia i relacions impersonals dins d’un sistema on difícilment trobem com a objectiu desenvolupar una tasca al màxim nivell. La conseqüència d’un escenari laboral tan poc estimulant, útil i productiu, és que difícilment podrà encaixar una personalitat creativa, ja que qualsevol intent de canvi, encara que suposi una millora, serà rebut, la major part de les vegades, amb oposició i reticències per part d’un equip laboral amb un pensament organitzatiu estàtic i acomodat a seguir les pautes rutinàries i moltes vegades desfasades del procediment administratiu.
Les idees creatives necessàriament busquen trencar els paradigmes.
Les persones amb una mentalitat creativa es caracteritzen per sentir una gran curiositat i ganes d’aprendre, de fer coses diferents i de tenir un esperit crític a flor de pell que les fa ser menys conformistes gràcies a un sentit desenvolupat d’observació i anàlisis que les impedirà acceptar les coses «com són» i buscaran una raó del perquè són d’una determinada manera, el que sovint les portarà a desafiar les estructures en la seva constant recerca de millora.
Les dinàmiques de funcionament en aquests àmbits està lluny de tenir, el que segons recents estudis, són els factors que qualsevol organització que contribueixen a la capacitat d’una persona per fer el seu treball de la manera més eficaç possible ha de tenir, com ara:
- Suport a les resolucions creatives dels problemes proporcionant estímuls i valoració per al treball ben fet.
- Els «supervisors» perceben i reconeixen els nostres sentiments i ens ajuden en la seva gestió.
- Propòsit i significat en la nostra feina.
Un grup laboral amb aquestes característiques està a anys llum del que solem trobar dins el món institucional, on les persones tendeixen a avaluar les idees sobre la base de l’encaix amb com s’està fent actualment, cosa, per altra banda, que sol passar en aquelles organitzacions que tenen cultures molt fortes i estàtiques, on proliferen actituds com la mandra o la covardia per discrepar que dificulten el desenvolupament d’un potencial creador. En ambients tan escassament innovadors el funcionari creatiu serà un candidat idoni per a patir la síndrome de burnout.
De fet, tot creador és forçosament una persona marginada, ja que posa en la cultura alguna cosa que no estava allà abans que arribes
Boris Cyrulnik
Però, hi ha una raó que expliqui aquesta oposició general a qualsevol manifestació creativa?
Segons estudis sobre aquest tema, com per exemple el de la doctora Jennifer Mueller, que ha investigat els biaixos contra la creativitat en el seu llibre “Canvi creatiu: perquè ens resistim…Com podem acceptar-ho”(-Creative Change: Why We Resist It … How We Can Embrace It-), la majoria de les persones se solen sentir amenaçades per la creativitat.
Segons aquesta autora, el problema comença amb l’educació, ja que molts mestres accepten la creativitat en un context artístic, però no en altres disciplines, fins al punt que els estudiants més creatius són etiquetats com a pertorbadors i el seu pensament innovador com un problema i no com una virtut a incentivar. Un problema que està relacionat amb la necessitat que tenim les persones de buscar respostes encertades. És a dir, si coincideix amb el nostre paradigma de pensament.
Però com diu Iñaki Beti Sáez Durant sobre la gestió emocional com a base de la creativitat d’una nova cultura organitzacional:
«En un context de canvi, crisis i incertesa com l’actual, la innovació i la creativitat adquireixen un valor estratègic de primer ordre, no només per a les organitzacions immerses en el desenvolupament projecte de R+D+I, sinó per a qualsevol tipus d’institució o organització que es vulgui situar davant del futur amb certes garanties de perdurabilitat i èxit«.
La creativitat és la que ens fa humans
Edward O.Wilson Homa (inventor de la sociobiologia)
Per acabar, cal dir que l’activitat de cada persona hauria de permetre el desenvolupament de les seves capacitats individuals, més encara quan aquestes poden aportar millores en el sistema, sobretot quan aquest està al servei de les persones, perquè llavors, el que es necessita precisament són personalitats creatives (molt més connectades a les emocions), per poder com diu E.Wilson, ser cada vegada una mica més humans.
En el moment en què tens una idea nova, ets una minoria d’un. I estar en minoria sempre és incòmode, requereix valentia.
Ellis Paul Torrance
ESPAI FRIDART 
Totalment d.acord. No ens volen creatius, pq seriem MENYS manipulates.
Moltes coses NO funcionen, pq la prioritat NO son les persones, malauradament.
Sino que els interesos son econòmcs per uns pocs i de poder, be aixó es el q penso.
Et felicito pel teu escrit!!!!!
Me gustaMe gusta
Realment aquest és tot un tema important que no prenem prou conciència de les repercussions que acabem patint tots. Me n’alegra que t’hagi agradat i t’agraeixo molt la teva aportació!
Me gustaMe gusta