Obra personal: «Simbologia de les imatges» (2021)

Atrevir-nos a dir prou

Dir prou és una expressió d’autorespecte i un factor de protecció que ens ajuda a mantenir la nostra salut mental. Per aquesta raó és molt important aprendre a marcar els límits necessaris, això ens permetrà enfrontar-nos a la desconsideració i a les injustícies. És no deixar-nos arrossegar pel que no creiem ni ens defineix com a persones.

Després d’una experiència frustrant ens convé connectar amb el que estem sentint. En moments així la ràbia sol emergir per ajudar-nos a posar en marxa les accions de canvi que necessitem per al nostre benestar.

Moltes vegades aquesta emoció està manifestant una reacció no solament pel que està succeint en aquell moment, sinó el resultat de la suma de molts altres d’estressants que se n’han anat acumulant dins nostre al llarg del temps.

L’acte de dir «prou» està íntimament relacionat a la ràbia, una emoció primària socialment no acceptada a la que sovint ens veiem obligats a ocultar. Però…..

Ens convé realment fer desaparèixer una emoció tan mobilitzadora i intensa com és la ràbia?

La resposta és un rotund no, perquè per poc que investiguem sobre aquest tema, comprovarem que de la mateixa manera que passa amb la resta de les emocions primàries, la ràbia n’és una amb una important funció adaptativa que ens ajuda a «preservar» i integrar el nostre espai més íntim dins el medi del que formem part, i a defensar els nostres drets i interessos legítims.

Obra personal «Simbologia de les imatges» (2023)

Aprendre a dir no

Una altra paraula important en la vida de qualsevol persona és el «No», adverbi de negació que s’anteposa al verb com a forma d’establir límits i espais davant els altres.

Hi ha «nos» fàcils, que sorgeixen sense dificultat, d’altres, però costen, costen molt perquè sabem que segurament haurem de pagar el preu de la incomprensió, la crítica o la impopularitat, són els nos que van contra corrent, els que qüestionen interessos i creences compartides per la majoria. Aquests són difícils, però també els més necessaris perquè és una forma d’establir límits i preservar el nostre espai més íntim.

Són la manifestació clara d’autorespecte i consideració cap a les nostres necessitats.

Moltes persones tenen dificultats a l’hora d’utilitzar qualsevol d’aquestes dues paraules, i en conseqüència, la seva autoestima i autoconcepte es veuran inevitablement afectades per la seva incapacitat de marcar límits.

Ets una d’aquestes persones?

Contactar amb la ira pot portar-nos a actuar sobre allò que ens causa l’emoció, però també sobre el control de la mateixa emoció. Permetent-nos fer una gestió més saludable en cada contacte. Així que la pròxima vegada que connectis amb la teva ràbia, observa-la amb distància, no la rebutgis, ja que et pot ser molt útil perquè, davant d’allò que et porta a generar aquesta emoció, puguis atrevir-te a utilitzar un rotund «Prou» o un «No» contundent per donar per acabat allò que no estas volent a la teva vida.

Els teus límits personals protegeixen el nucli intern de la teva identitat i el teu dret a escollir. (Gerard Manley Hopkins)

L’Art com a mitjà d’expressió de la ràbia

L’Art com a llenguatge expressiu ens permet canalitzar moltes emocions que necessiten ser expressades, sobretot quan per la raó que sigui la persona no és capaç d’explicar el que sent o li passa a través de la paraula.

La creació des de la ràbia és de gran potencial, ja que és una de les emocions que produeix més nivell d’activació fisiològica i, per tant, més mobilitzadora, les sensacions que experimentem a l’organisme són: desgrat, estat d’alta activació o una conducta poc reflexiva. El to muscular és més elevat, incrementa el ritme respiratori i la pressió sanguínia. Les obres d’art que es produeixen des de la ràbia permeten la representació mitjançant figures i formes, textures de més intensitat, afavorint la posterior relaxació el que ens porta a adquirir més consciència de l’alteració que hem experimentat i, per tant, permet la reflexió del que es viu si es fa en un entorn adequat.

Quan les persones creen des de la ràbia, tenen l’oportunitat d’entreveure aspectes de la seva personalitat que sovint estan continguts o callats, o que, per contra, s’escapen de manera incontrolada, impedint la presa de consciència sobre les causes que la generen.

Així que elaborar la ràbia amb artteràpia pot ajudar les persones a ser més conscients del seu potencial de canvi i així permetre la posada en marxa d’estratègies de resolució d’aquells conflictes que impedeixen gaudir d’una salut i benestar més grans.