Redescobrint el Flux a travรฉs del Dibuix

Fa ben poc que he tornat a dibuixar al natural desprรฉs de quasi trenta anys d’absรจncia. Tenia moltes ganes i curiositat per comprovar si experimentaria lโ€™estat de flux d’aquella รจpoca, un estat mental que em feia perdre totalment la nociรณ del temps i de tot el que m’envoltava o preocupava en aquell moment.

Si anem a la Wikipedia trobem que el flux รฉs un concepte que va ser proposat pel psicรฒleg Mihรกly Csรญkszentmihรกlyi el 1975, tambรฉ conegut com ยซla zonaยป, un estat mental en el qual una persona estร  completament immersa en l’activitat que executa amb un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicaciรณ amb la tasca, i d’รจxit en la realitzaciรณ de l’activitat.

I sรญ, per sort ho continuo experimentant, perรฒ ara tambรฉ percebo el que รฉs diferent. Amb cada sessiรณ de poses de 5, 10, 15 minuts o en les fixes en les quals estic normalment una hora, a diferรจncia del que feia abans, intento copsar rร pidament lรญnies i ombres que trasllado al paper sense buscar un reflex exacte d’allรฒ que estic veient, sinรณ la interpretaciรณ del que sento davant la model.

La vida ens confronta amb situacions i experiรจncies que ens construeixen i ens fan canviar de mica en mica, perรฒ hi han fets que provoquen en nosaltres canvis molt mรฉs profunds i significatius que tenen la forรงa de transformar-nos completament. Estร  clar que formar-me com artterapeuta i tot el que he viscut des d’aleshores, estร  condicionat de manera clara la meva manera de situar-me ara davant la prร ctica artรญstica.

Des que vaig posar en marxa l’any 2018 el projecte d’Espai FridArt, no he deixat d’explorar processos creatius utilitzant diferents tรจcniques i materials amb l’objectiu de poder crear ponts de comunicaciรณ emocional amb infants i adolescents, amb els quals dibuixar la figura humana no va entrar a formar part de cap de les meves propostes, ara penso que podria ser una tรจcnica รบtil com a eina educativa en les aules per a generar espais de reflexiรณ on tractar importants temes com per exemple els trastorns alimentaris, el racisme o el culte al cos. Una lรญnia de treball d’alt valor educatiu i molt necessร ria en l’abordatge i prevenciรณ de molts problemes actuals.

Un treball com el que proposo implicaria, en primer lloc, que la conicitat hauria de ser mรญnima, รฉs a dir, que lโ€™objectiu รบltim de l’ obra, no seria la de buscar una gran semblanรงa amb la realitat observada (en aquest cas la o el model), sinรณ que partint del que l’alumne ha representat, formular propostes que busquin transformar creativament la realitat captada mitjanรงant el dibuix acabat, en un procรฉs creatiu que permetria a l’alumne endinsar-se en lโ€™espai de la possibilitat, on la creativitat i l’experiรจncia vital anirรญen agafats de la mร .

Aquรญ mostro com a exemple el procรฉs creatiu d’un dels dibuixos realitzat davant la model i posteriorment transformat i incorporat a un art Journal com a sรญmbol d’una idea.

L’art no reprodueix el que รฉs visible. Fa visible allรฒ que no ho รฉs

Paul Klee

Art i Escombraries

La possibilitat d’utilitzar figures retรฒriques visuals com la metร fora, fa que aquests sรญmbols suggereixin el que es representa, sรณn expressions indirectes de les nostres visions i experiรจncies.

Utilitzar el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metร fora, una figura retรฒrica de pensament i un element fonamental del procรฉs terapรจutic, que utilitzo per relacionar aquest material amb les experiรจncies generadores de residus emocionals, els records de vivรจncies que ens fan sentir malament o patir i que es van acumulant en el nostre interior construint una narrativa personal molt limitadora.

L’รฉsser humร  necessita reciclar aquests continguts per posar en marxa al mร xim les seves potencialitats. Tot un procรฉs de recreaciรณ i reestructuraciรณ que podem i hem d’ensenyar a portar a terme durant l’etapa escolar, ja que la infร ncia รฉs considerada un perรญode molt important per a l’adquisiciรณ progressiva de la competรจncia social, i serร  a partir de l’adolescรจncia que es posarร  de manifest el seu dรจficit, un dรจficit que desprรฉs s’anirร  agreujant durant la fase adulta de l’individu.

L’artterร pia ens facilita l’abordatge indirecte de molts temes amb els infants i els adolescents que ens permetrร  iniciar una reflexiรณ guiada per tal de poder reelaborar continguts emocionals que requereixen ser revisats des d’una altra perspectiva.

Podem a travรฉs de l’art, i en aquest cas tambรฉ amb el reciclatge, oferir noves vies d’expressiรณ que en ser percebudes com a no invasives de la seva intimitat portarร , especialment en el cas dels adolescents, a mostrar amb mรฉs facilitat, necessitats i mancances que un adult sensible necessita conรจixer per tal que puguin ser reparades.

Reciclar i treballar les emocions

CREA ยฉ

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar  l’alegria i  la tristesa des d’una perspectiva d’exploraciรณ, que ens permetrร  donar sortida a emocions aixรญ com a expressar i elaborar les circumstร ncies i vivรจncies viscudes entorn d’aquestes dues emocions bร siques entre les quals sovint transitem.

L’alegria รฉs una emociรณ que ens agrada, que รฉs expansiva i fa que ens obrim a noves experiรจncies, i tambรฉ als altres. Quan estem situats en aquesta emociรณ, els estรญmuls ambientals sรณn interpretats d’una manera molt mรฉs positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrร  conseqรผรจncies beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intelยทlectual, mรฉs capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memรฒria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pรจrdua, la decepciรณ, el fracร s o la separaciรณ fรญsica i tambรฉ la psicolรฒgica. Quan perdem, sigui el que tenim,  o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farร  sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serร  per un fet imaginari,  ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensร vem tenir que per la pรจrdua d’un objecte de valor.

ACCEPTAR EL QUE SENTIM

Sovint evitem les emocions considerades com a  ยซnegativesยป i desitgem solament aquelles que etiquetem com a ยซpositivesยป, relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest รฉs un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i  que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients รฉs que reprimint una emociรณ l’รบnic que fem รฉs que aquesta es torni mรฉs forta, generant-nos patiment,  i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informaciรณ, ja que ens avisen i informen de quelcom estร  succeint, per aquest motiu รฉs necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne mรฉs coneixement sobre nosaltres.

Les emocions sรณn saludables, perรฒ deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressiรณ i l’alegria en negaciรณ i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarร  o alegrarร  per raons i motius ben diferents, en funciรณ de quina hagi estat la nostra histรฒria, perรฒ sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens estร  passant.  ร‰s important reconรจixer la manera que tenim de veure el mรณn que ens envolta, el nostre ยซmapa mentalยป,  per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaรงos de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaรงos d’expressar-ho, no solament รฉs molt รบtil com a mitjร  d’aprenentatge i desenvolupament humร , sinรณ tambรฉ pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiรจncies estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Aixรญ, que quan experimentem alegria, prestem atenciรณ a quines circumstร ncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquรจ l’alegria implica despreocupaciรณ, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquรจ no puguem tenir allรฒ que ens fa feliรงos, sinรณ perquรจ no ens estem proporcionant les circumstร ncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emociรณ que implica acceptaciรณ, pensar que tot i ser considerada dins les emocions ยซnegativesยป, es tracta d’un estat anรญmic que pot afavorir l’empatia, la comunicaciรณ amb les altres persones, inclรบs l’altruisme.

I sobretot recordar que ningรบ pot estar sempre instalยทlat en l’alegria, perquรจ viure implica necessร riament estar connectats al que รฉs imperfecte i tambรฉ a la perfecciรณ, en definitiva,  a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional estร  estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconรจixer-les i acceptar-les.              

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Lโ€™elefant encadenat

Expressiรณ amb llaunes

Espai FridArt a Fira Visana

Estic molt contenta d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenciรณ de donar a conรจixer diferents opcions per a una vida mรฉs saludable i l’art com a mitjร  d’exploraciรณ i autoconeixement n’รฉs sens dubte una d’elles.

Cito aquรญ unes paraules dites pels organitzadors que comparteixo plenament:

Tu i nomรฉs tu esculls la manera en quรจ vols viure i la manera en quรจ vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions sรณn el que configuren la nostra existรจncia.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fร brica d’instruments
  • Construcciรณ d’un mรณn millor

La Fร brica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcciรณ d’instruments que utilitza l’experiรจncia de creaciรณ per mitjร  del reciclatge com a eina d’intervenciรณ pedagรฒgica i social. L’objectiu principal รฉs potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenciรณ emocional, educatius i de participaciรณ, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte รบtil i bell a partir d’allรฒ que no tรฉ cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinรณ que aprenen a ser capaรงos de fer a partir d’allรฒ que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjร  de resoluciรณ de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de ยซLa Fร bricaยป, on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels mรฉs petits del grup.

Un cop construรฏts els instruments, ยซLa Fร bricaยป es va transformar en una ยซOrquestraยป que va donar inici a diferents dinร miques de grup que ens permetien treballar la comunicaciรณ no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperaciรณ, cohesiรณ grupal i el sentiment de pertinenรงa, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plร stica-constructiva i sonora-musical contribuรฏm al desenvolupament intelยทlectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluรฏdesa i la capacitat de transformaciรณ del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educaciรณ mediambiental.

Construcciรณ d’un mรณn millor

ยซConstrucciรณ d’un mรณn millorยป,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcciรณ del mรณn en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un mรณn amb tot  allรฒ que consideraven  una millora de lโ€™actual. Jugar al โ€œcom sรญโ€ ens va permetre lโ€™exploraciรณ de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals sโ€™han dโ€™enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilitzaciรณ de l’experiรจncia de creaciรณ per mitjร  del reciclatge com a eina d’intervenciรณ pedagรฒgica i social,  tรฉ per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenciรณ emocional, educatius i de participaciรณ.

Expressiรณ amb llaunes

Espai FridArt (Reciclatge & Artterร pia)

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig (CREA) i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que ens permetin anar una mica mรฉs enllร  d’un taller de reciclatge a l’รบs.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim i un cop acabat el treball creatiu,  iniciem diverses activitats que aniran en funciรณ de l’edat i nivell dels assistents i que guarden una estreta relaciรณ amb l’objecte creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’รบs abusiu del mรฒbil?. En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i aixรฒ per l’elaboraciรณ del  collage s’han utilitzat tambรฉ altres elements de rebuig:

  • De metall: Cร psules de cafรจ, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartรณ com a suport
  • Una revista
  • Element variats com: pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elร stica per a  la llengua.

ยฟPer quรจ reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall mรฉs utilitzat i amb una demanda que no para de crรฉixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el mรณn. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que sรณn envasos perfectes, lleugers, cรฒmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Mรฉs dades d’interรจs:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer prรฒpiament d’envร s.
  • Una persona llenรงa en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricaciรณ de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cรบbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diรฒxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia รฉs de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes sรณn unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opciรณ, sinรณ una necessitat, i  no tan sols reciclar en el contenidors adequats, sinรณ tambรฉ poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artรญstiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Aixรญ tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en pรบblic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

El reciclatge artรญstic desenvolupa la creativitat

Ser creatius รฉs una actitud a la vida que ens aportarร  molts beneficis. No tรฉ gaire sentit preguntar-nos per a quรจ serveix la creativitat, ja que ser capaรงos de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarร  grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dรณna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’รจxit i la sensaciรณ d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina รฉs la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstร ncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passiรณ trobant gran plaer en allรฒ que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importร ncia de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artรญstic permet desenvolupar la imaginaciรณ i expressiรณ per poder desprรฉs aplicar-ho a molts altres ร mbits de la vida. Ens permetrร  explorar noves vies per a la resoluciรณ de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafรฒrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaรง de fer el mร xim amb allรฒ que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrร  sense molt ajut. (Ken Robinson)

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Lโ€™elefant encadenat

Reciclar i treballar les emocions

Treballant les pors amb l’artterร pia

Ja queda molt poc perquรจ els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el tรญtol d’educaciรณ secundร ria obligatรฒria. El dia previst per a les รบltimes sessions d’artterร pia,ย  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al ยซtrenยป del que un dia, per raons i circumstร ncies diverses, es van baixar. Tot i aixรฒ, al final van ser dues sessions intenses i amb forรงa implicaciรณ on tots dos grups van tenir, un cop mรฉs, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artรญstic que s’endinsa en el mรณn emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procรฉs creatiu i acompanyar a individus amb caracterรญstiques prรฒpies de la infร ncia i de l’adultesa al mateix temps. ร‰s una etapa difรญcil de forts canvis fรญsics i anรญmics on el nen o la nena que un dia va ser  estร  intentant convertir-se en un adult amb identitat prรฒpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referรจncia.

Durant els diferents tallers impartits amb aquest grup, l’objectiu principal ha estat sempre el mateix: mostrar a cadascun dels participants la mร xima escolta en l’expressiรณ de les seves emocions.

Tot el procรฉs creatiu es va desenvolupar en un ambient que va fer possible afloressin qรผestions importants que van estar contingudes i sostingudes en un acompanyamentย  subtil. Un treball que els va permetre valorar i reconรจixer recursos i capacitats. Ara solament queda esperar que l’experiรจncia creativa els ajudi a enfrontar-se amb mรฉs confianรงa a un examen tan determinant en la seva vida.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes dโ€™afrontament
  • Foment de la confianรงa, reconeixement de la capacitat de superaciรณ personal
  • Augment de lโ€™autonomia, la motivaciรณ personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciรจncia, reflexiรณ, creativitat, expressivitat, espontaneรฏtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolitzaciรณ per mitjans de lโ€™art
  • Ordenaciรณ visual i verbal de lโ€™experiรจncia
  • Treballar amb la fantasia i lโ€™inconscient

El procรฉs creatiu no รฉs curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapรจutics amb la vida psรญquica de la persona en procรฉs

Logo d'Espai FridArt

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers dโ€™artterร pia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescรจncia i artterร pia

La por: dโ€™emociรณ limitant a eina dโ€™autoconeixement


Treballant la ira amb Collage

Treballant la ira amb el Collage
El grup durant el taller

Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicaciรณ durant tot el procรฉs creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, perรฒ amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explรญcites. Va estar interessant poder comprovar les diferรจncies sorgides de treballar la ira amb dues tรจcniques d’artterร pia tan diferents com sรณn el fang i el Collage.

Les diferents caracterรญstiques i peculiaritats de les tรจcniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.

El modelatge amb fang, รฉs una tรจcnica que estร  vinculada directament amb el cos, i รฉs un mitjร  molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descร rrega emocional i posterior relaxaciรณ. Tot i aixรฒ s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control รฉs molt baix, contrร riament al que passa amb el Collage que en ser un procรฉs de passos molt pautats on els participants difรญcilment es podran ยซperdreยป i la tรจcnica que mรฉs control proporciona de totes.

Un altre dels seus avantatges, รฉs el fet de poder treballar amb imatges preexistents,  ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material ยซd’haver de realitzar imatges estรจticament correctesยป. L’expressiรณ d’elements i sentiments contradictoris, amb la creaciรณ d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importร ncia en artterร pia:

La possibilitat d’observar el material psรญquic que forma part de la singularitat d’una persona, com sรณn les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.

En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbรฒlic que reflecteix els fragments del mรณn intern de la persona, que mai serร  homogรจnia, animant-nos a mirar les coses des d’anglรจs diferents dels habituals, aportant a la creaciรณ l’avantatge d’oferir-nos possibles estratรจgies per  resoldre els nostres conflictes i interrogants.

Espai FridArt
Mรฒbil construรฏt amb tots els treballs
Logo d'Espai FridArt

Primera sessiรณ (La ira amb fang)
รšltima sessiรณ: Treballant les pors amb l’artterร pia

Entrada relacionada:
Adolescรจncia i artterร pia

Adolescรจncia i artterร pia

Espai FridArt
Espai FridArt

L’art pot ser una forma alternativa d’expressiรณ i de comunicaciรณ per l’adolescent, contribuint a la construcciรณ de la seva identitat en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del tรญpic ยซno sรฉยป, ja que moltes vegades el jove no sap bรฉ quins sรณn els seus sentiments i, en conseqรผรจncia, no รฉs capaรง de donar una resposta al que lโ€™adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artรญstiques estimulen la creativitat permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plร stica que pot convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat, i sobretot, el fet d’aportar a l’autor o l’autora la satisfacciรณ de sentir-se capaรง de crear alguna cosa.

Durant l’adolescรจncia, l’artterร pia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones รบniques i diferents. A travรฉs de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denรบncia d’una forma segura i continguda, perรฒ profundament alliberadora per a ells i elles.

I รฉs que, en general, la creativitat รฉs fonamental per al desenvolupament de l’รฉsser humร ; grร cies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu mรณn intern i la realitat que l’envolta, i d’aquesta manera poder enfrontar-se a les circumstร ncies de la vida d’una manera รฒptima i saludable.

En definitiva, l’art i la creaciรณ sรณn indispensables per a la salut psรญquica de les persones en general i especialment per l’individu modern que es veu sotmรจs a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bรฉ ens ha explicat:

ยซ… la capacitat per representar รฉs la caracterรญstica principal d’aquestes patologies contemporร nies, les ยซnoves malalties de lโ€™ร nimaยป. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i pรญndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrรจs, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representaciรณ de la seva existรจncia que es coneix com a vida psรญquica (…)La vida psรญquica de l’home modern se situa des d’ara entre els sรญmptomes somร tics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art tรฉ alguna funciรณ clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos mรฉs suportable l’existรจncia, ajudar-nos a combatre una mica el ยซtedium vitaeยป, recuperar la perduda ยซalegria de viureยป en un moment en quรจ la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpรจtua a quรจ ens sotmetem voluntร riament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciรจncia i curar la vida, que รฉs del que es tracta ยซ.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:
Tallers dโ€™artterร pia a Can Lletres
Adolescรจncia, una identitat en Construcciรณ
Lโ€™Art com a terร pia en els trastorns dโ€™alimentaciรณ durant lโ€™adolescรจncia