Fa ben poc que he tornat a dibuixar al natural desprรฉs de quasi trenta anys d’absรจncia. Tenia moltes ganes i curiositat per comprovar si experimentaria lโestat de flux d’aquella รจpoca, un estat mental que em feia perdre totalment la nociรณ del temps i de tot el que m’envoltava o preocupava en aquell moment.
Si anem a la Wikipedia trobem que el flux รฉs un concepte que va ser proposat pel psicรฒleg Mihรกly Csรญkszentmihรกlyi el 1975, tambรฉ conegut com ยซla zonaยป, un estat mental en el qual una persona estร completament immersa en l’activitat que executa amb un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicaciรณ amb la tasca, i d’รจxit en la realitzaciรณ de l’activitat.
I sรญ, per sort ho continuo experimentant, perรฒ ara tambรฉ percebo el que รฉs diferent. Amb cada sessiรณ de poses de 5, 10, 15 minuts o en les fixes en les quals estic normalment una hora, a diferรจncia del que feia abans, intento copsar rร pidament lรญnies i ombres que trasllado al paper sense buscar un reflex exacte d’allรฒ que estic veient, sinรณ la interpretaciรณ del que sento davant la model.
La vida ens confronta amb situacions i experiรจncies que ens construeixen i ens fan canviar de mica en mica, perรฒ hi han fets que provoquen en nosaltres canvis molt mรฉs profunds i significatius que tenen la forรงa de transformar-nos completament. Estร clar que formar-me com artterapeuta i tot el que he viscut des d’aleshores, estร condicionat de manera clara la meva manera de situar-me ara davant la prร ctica artรญstica.



Des que vaig posar en marxa l’any 2018 el projecte d’Espai FridArt, no he deixat d’explorar processos creatius utilitzant diferents tรจcniques i materials amb l’objectiu de poder crear ponts de comunicaciรณ emocional amb infants i adolescents, amb els quals dibuixar la figura humana no va entrar a formar part de cap de les meves propostes, ara penso que podria ser una tรจcnica รบtil com a eina educativa en les aules per a generar espais de reflexiรณ on tractar importants temes com per exemple els trastorns alimentaris, el racisme o el culte al cos. Una lรญnia de treball d’alt valor educatiu i molt necessร ria en l’abordatge i prevenciรณ de molts problemes actuals.
Un treball com el que proposo implicaria, en primer lloc, que la conicitat hauria de ser mรญnima, รฉs a dir, que lโobjectiu รบltim de l’ obra, no seria la de buscar una gran semblanรงa amb la realitat observada (en aquest cas la o el model), sinรณ que partint del que l’alumne ha representat, formular propostes que busquin transformar creativament la realitat captada mitjanรงant el dibuix acabat, en un procรฉs creatiu que permetria a l’alumne endinsar-se en lโespai de la possibilitat, on la creativitat i l’experiรจncia vital anirรญen agafats de la mร .
Aquรญ mostro com a exemple el procรฉs creatiu d’un dels dibuixos realitzat davant la model i posteriorment transformat i incorporat a un art Journal com a sรญmbol d’una idea.



L’art no reprodueix el que รฉs visible. Fa visible allรฒ que no ho รฉs
Paul Klee


































