Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.
Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat que és important desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora. Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.
Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.
«L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador» (Eric Fromm)
Una de les últimes activitats realitzades pel grup «Animals», dins del nostreprojecte d’artteràpia en context escolar «L’obra artística com a lloc d’experiència» que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.
L’artistaJackson Pollock,va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat perquè infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.
Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.
La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.
Crear un espai per a alliberar emocions considerades «negatives» com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.
Molt contenta d’haver impartit el taller d’artteràpia «Línia de vida» durant la Jornada Formativa «Identitats en construcció. Adolescents i joves en una societat canviant», que va reunir al Museu del Suro de Palafrugell a un centenar de professionals i agents socials, que treballen diàriament amb joves i adolescents, amb l’objectiu de facilitar-los eines i estratègies per abordar millor les situacions complexes amb què es troben en el seu dia a dia.
LÍNIA DE VIDA
La meva proposta de treball va consistir en el joc creatiu «Línia de vida» per ajudar a la construcció d’un projecte vital i sentit de futur, una dinàmica pensada especialment perquè els professionals que van participar en el taller la poguessin després aplicar amb els adolescents amb els quals treballen.
Es va convidar al grup a fer un recorregut imaginari sobre el seu present, passat i futur que fes possible una presa de consciència d’aspectes personals i qüestions importants que després havien d’elaborar creativament.
Mitjançant pigments fluids i d’altres materials, havien de representar de manera simbòlica les emocions i els pensaments resultants del que havien sentit amb l’exercici previ. L’objectiu principal era enfocar desitjos i futures accions positives per a la construcció d’un projecte vital, una qüestió de gran importància durant tota la vida, però més encara durant una etapa tan determinant com és l’adolescència.
El símbol permet crear una “empremta psíquica i emocional” donat que es mostra influït per la història personal de l’individu. Són com hipòtesis de treball que ens permeten amb les seves explicacions començar a forjar una estructura que ens farà possible continuar explorant.
IDENTITAT I ADOLESCÈNCIA
La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de qualsevol persona i una bona manera de contribuir en el seu desenvolupament és tenir coneixement de la manera que ens relacionem, com pensem i quins són els nostres desitjos.
Però sovint l’adolescent és incapaç d’aclarir-se respecte al que sent i pensa, es troba immers en una etapa en què hi ha moltes noves experiències per a les quals encara no ha trobat paraules per a expressar, però que en canvi sí que poden ser representades a través de l’art que farà possible representar de manera segura i continguda els seus conflictes i malestar.
Les imatges i les metàfores podran convertir-se en un vehicle de comunicació.
L’artteràpia és una via alternativa d’expressió i autoconeixement que va més enllà de les paraules, una combinació entre el diàleg que sorgeix de la visió i revelació del significat que hi ha darrere de la imatge i la imatge que es transforma en una metàfora que permet trobar solucions i respostes creatives a conflictes interns.
L’expressió artística possibilitarà que l’adolescent transmeti els seus sentiments i emocions per mitjà de les imatges i els signes, que vindran determinats per als seus projectes, desitjos i necessitats, altre de les vies importants de donació de significats. Una resposta no verbal menys amenaçadora i un treball artístic que esdevé en important via de diàleg per a l’artterapeuta.
És important que els adults veiem als adolescents capaços d’ampliar els seus horitzons, de ser els cocreadors de la seva pròpia història i acompanyar-los en la recerca de camins que els portin a conquerir la seva pròpia identitat.
L’adolescent pot començar a utilitzar l’estructura visual com a vehicle per a investigar el que, en essència, són qüestions psicològiques i filosòfiques: qüestions sobre la identitat personal i sobre la realitat i la seva representació. (Matthews, J.)
LA JORNADA
La part teòrica de la jornada va estar a càrrec de dos especialistes en psicologia, orientació personal i educació emocional: en Saïd El Kadaoui, llicenciat en Psicologia, Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica, psicòleg a l’Hospital de Dia d’Adolescents; i la SamFernández, llicenciada en Biologia, investigadora i formadora en gènere i diversitat i que ha desenvolupat la seva formació en antropologia mèdica, estudis de gènere i recerca social i membre del Medical Anthopology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili.
Pel que fa a la part pràctica, va consistir en diferents tallers on els assistents van treballar temes com el desenvolupament socioemocional, el psicodrama, la consciència i integració psicocorporal, el treball de processos i el d’artteràpia.
L’adolescència, i els anys que la precedeixen, es caracteritza per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.
Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres, conscient de les seves possibilitats i talents, així com sentir-se una persona que avança cap a un futur. Per aquesta raó, es considera una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima i on espassa de la dependència a la independència, cosa que posarà a prova les capacitats i fortaleses de l’adolescent i també de les seves famílies.
El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes que van sumant progressivament percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal, amb les conseqüències que d’això es poden derivar per a la nostra autoestima i autoconcepte.
La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i per al seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en què ens relacionem. La importància de l’autoconeixement està en el fet que ens permet descobrir com pensem i també què és el que desitgem, dos aspectes que sovint costen veure amb la suficient claredat.
L’adolescent en el seu encontre amb l’altre, patirà inevitablement davant els comportaments irracionals i injustos, per aquesta raó és important que adquireixi la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves conseqüències amb els mecanismes de reflexió adequats que li permetin obtenir la sensació de validesa personal necessària per a construir la base d’una bona autoestima.
És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.
Durant aquesta etapa convulsa que suposa transitar per l’adolescència, el o la jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, de posar paraules a les sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari.
Els beneficis que té l’artteràpia per a transitar aquesta etapa vital, és que a través de la creació artística, podran plasmar tot el seu malestar i confusió, el producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes,les mateixes imatges i les metàfores seran el principal vehicle de comunicació i excusa per a treballar aspectes emocionals d’una manera indirecta i no invasiva. Aquesta característica, la fa una eina de gran utilitat per interactuar amb els adolescents en oferir-los una via alternativa i menys amenaçant d’expressió que va més enllà de les paraules.
Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores.
(Tessa Daley)
Hi ha poques oportunitats perquè els joves puguin rebel·lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos, de les seves angoixes o l’anàlisi dels seus somnis i desitjos, que en definitiva, són el que determinarà el seu futur. No són gaires les ocasions que podran discrepar dins la rutina de l’aula, per aquesta raó, l’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel·lió.
L’ésser humà sempre està en constant canvi i el que és més important: és l’autor i protagonista de la seva història. Que els joves se n’adonin d’aquesta capacitat hauria de ser un dels objectius en qualsevol tasca educativa.
Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:
“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immobilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin».
Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al «tren» del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, es van baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.
El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.
Durant els diferents tallers impartits amb aquest grup, l’objectiu principal ha estat sempre el mateix: mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions.
Tot el procés creatiu es va desenvolupar en un ambient que va fer possible afloressin qüestions importants que van estar contingudes i sostingudes en un acompanyament subtil. Un treball que els va permetre valorar i reconèixer recursos i capacitats. Ara solament queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a enfrontar-se amb més confiança a un examen tan determinant en la seva vida.
Objectius generals dels tallers:
Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
Ordenació visual i verbal de l’experiència
Treballar amb la fantasia i l’inconscient
El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés
Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant tot el procés creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, però amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites. Va estar interessant poder comprovar les diferències sorgides de treballar la ira amb dues tècniques d’artteràpia tan diferents com són el fang i el Collage.
Les diferents característiques i peculiaritats de les tècniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.
El modelatge amb fang, és una tècnica que està vinculada directament amb el cos, i és un mitjà molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descàrrega emocional i posterior relaxació. Tot i això s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control és molt baix, contràriament al que passa amb el Collage que en ser un procés de passos molt pautats on els participants difícilment es podran «perdre» i la tècnica que més control proporciona de totes.
Un altre dels seus avantatges, és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material «d’haver de realitzar imatges estèticament correctes». L’expressió d’elements i sentiments contradictoris, amb la creació d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importància en artteràpia:
La possibilitat d’observar el material psíquic que forma part de la singularitat d’una persona, com són les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.
En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbòlic que reflecteix els fragments del món intern de la persona, que mai serà homogènia, animant-nos a mirar les coses des d’anglès diferents dels habituals, aportant a la creació l’avantatge d’oferir-nos possibles estratègies per resoldre els nostres conflictes i interrogants.
Espai FridArt enceta el seu primer any amb quatre tallers d’artteràpia a «Can Lletres», un Centre de Formació Permanent adscrit a l’Ajuntament de Llinars on estudien adolescents de 16 i 17 anys amb una llarga trajectòria de fracàs escolar. Diferents recursos artístics serviran per fer un treball sobre la ira i la por, dues emocions bàsiques que causen molts problemes i limitacions a tothom, més encara a joves amb històries personals força complicades, carregades d’una alta conflictivitat familiar que moltes vegades són la causa principal del seu baix rendiment acadèmic i desmotivació.
L’objectiu principal en totes les sessions serà la de poder conduir al grup d’una manera distesa i lúdica, a reflexionar constructivament sobre la ira i la por i l’estreta relació que totes dues emocions mantenen amb l’autoestima.
En quan a la seqüència metodològica de les sessions serà la següent:
Escalfament amb dinàmiques que permetin la relaxació i el centrament mental que possibiliti l’inici del treball creatiu.
Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per iniciar el procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Malgrat que els tallers puntuals d’artteràpia sense continuïtat en el temps fan del tot impossible establir el vincle necessari amb els participants per poder fer un treball en profunditat, no puc deixar de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, que donarà a conèixer nous llenguatges expressius a aquests joves i l’oportunitat de donar sortida simbòlicament a les qüestions que els causen malestar i que sovint no poden posar paraules.
Treballem la ira amb argila
Amb el primer grup vaig utilitzar l’argila, un material que per les seves peculiaritats i característiques resulta idoni per a projectar d’una manera espontània, emocions i desitjos, i ens dóna la possibilitat d’expressar la ira i ràbia d’una manera segura i socialment acceptada. Situat a l’extrem de menys control de manipulació, aquest material no ofereix cap mena d’estructura més que la que els participants decideixin donar-li. Es pot corregir les vegades que sigui necessari, motivant d’aquesta manera a l’experimentació.
Els treballs realitzats han donat al grup l’oportunitat, no solament de poder expressar les seves emocions de manera creativa, sinó també de poder parlar sobre aspectes importants per a ells i elles en un ambient distes, segur i amb el màxim respecte i escolta.
Objectius específics de la sessió
Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima i l’autoconcepte.
Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatia i identificació amb els altres integrants.
Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic.
Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos.
Ordenació visual i verbal de l’experiència.
Treballar amb la fantasia i l’inconscient.
L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)
L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribuint a la construcció de la seva identitat en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic «no sé», ja que moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.
En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que pot convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat, i sobretot, el fet d’aportar a l’autor o l’autora la satisfacció de sentir-se capaç de crear alguna cosa.
Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells i elles.
I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta, i d’aquesta manera poder enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera òptima i saludable.
En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones en general i especialment per l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:
«… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les «noves malalties de l’ànima». L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el «tedium vitae», recuperar la perduda «alegria de viure» en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta «.
ESPAI FRIDART 