Art i Escombraries

La possibilitat d’utilitzar figures retรฒriques visuals com la metร fora, fa que aquests sรญmbols suggereixin el que es representa, sรณn expressions indirectes de les nostres visions i experiรจncies.

Utilitzar el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metร fora, una figura retรฒrica de pensament i un element fonamental del procรฉs terapรจutic, que utilitzo per relacionar aquest material amb les experiรจncies generadores de residus emocionals, els records de vivรจncies que ens fan sentir malament o patir i que es van acumulant en el nostre interior construint una narrativa personal molt limitadora.

L’รฉsser humร  necessita reciclar aquests continguts per posar en marxa al mร xim les seves potencialitats. Tot un procรฉs de recreaciรณ i reestructuraciรณ que podem i hem d’ensenyar a portar a terme durant l’etapa escolar, ja que la infร ncia รฉs considerada un perรญode molt important per a l’adquisiciรณ progressiva de la competรจncia social, i serร  a partir de l’adolescรจncia que es posarร  de manifest el seu dรจficit, un dรจficit que desprรฉs s’anirร  agreujant durant la fase adulta de l’individu.

L’artterร pia ens facilita l’abordatge indirecte de molts temes amb els infants i els adolescents que ens permetrร  iniciar una reflexiรณ guiada per tal de poder reelaborar continguts emocionals que requereixen ser revisats des d’una altra perspectiva.

Podem a travรฉs de l’art, i en aquest cas tambรฉ amb el reciclatge, oferir noves vies d’expressiรณ que en ser percebudes com a no invasives de la seva intimitat portarร , especialment en el cas dels adolescents, a mostrar amb mรฉs facilitat, necessitats i mancances que un adult sensible necessita conรจixer per tal que puguin ser reparades.

Un Sant Jordi especial

Un Sant Jordi el d’aquest any que difรญcilment oblidarem. Confinats a casa per causa de la Covid 19 no podem celebrar aquesta festa com sempre ho havรญem fet, sortint a passejar per places i carrers per gaudir d’un dia en quรจ els protagonistes absoluts sรณn els llibres i les roses.

Els que som mรฉs sensitius avui no podrem deixar-nos portar per l’olor i l’esclat de color i sensacions que aquest dia ens despertava. Perรฒ com l’adversitat รฉs capaรง de treure el millor de nosaltres, ha fet que aquests dies s’activรฉs la creativitat de tothom per tal de trobar alternatives que permetessin, malgrat tot, poder celebrar tambรฉ avui aquesta diada tan especial per nosaltres.

Aixรญ que jo no podia ser menys i, en la lรญnia del meu treball de reciclatge que es nodreix del principi de ยซfer el mร xim amb allรฒ que tenimยป, he reciclat unes empolles de plร stic perquรจ a casa tambรฉ aquest any hi haguรฉs una rosa; i mentre l’estava fent, he recordat un fragment del ยซPetit Prรญncepยป, el preciรณs conte d’Antoine Saint-Exupรฉry i m’he adonat de quanta raรณ hi ha en el que diu la guineu…

Adeu -va dir la guineu-. Vet aquรญ el meu secret. ร‰s molt senzill: no es veu bรฉ si no รฉs amb el cor. L’essencial รฉs invisible als ulls…

-L’essencial รฉs invisible als ulls -repetรญ el petit prรญncep, a fi de recordar-se’n.

-El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que aquesta sigui tan important per a tu.

Saint-Exupรฉry

Adolescรจncia i voluntat de sentit

Aquest รฉs un dels รบltims treballs de reciclatge CREA que ha permรจs entrar en un espai d’interioritzaciรณ i reflexiรณ, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associaciรณ d’idees, de les quals han cobrat protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcciรณ de la personalitat durant l’adolescรจncia:

  • SENTIT, sigui el que sigui el fet positiu que ens fa encetar cada dia amb ilยทlusiรณ i ganes.
  • VISIร“, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre, com el de les circumstร ncies que ens envolten.
  • COR, perquรจ allรฒ que fem vagi de la mร  dels nostres valors.
  • ACCIร“, perquรจ รฉs fent, portant a terme allรฒ que pensem, el que ens aproparร  allร  on volem estar.

Hi ha un ยซafanyยป psicolรฒgic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre ยซl’home a la recerca de sentitยป i de la logoterร pia, un tipus de psicoterร pia centrada en l’anร lisi existencial, ens parlava de la ยซvoluntat de sentitยป, que no รฉs mรฉs que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinรณ que cadascรบ ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volร til. ร‰s la nostra societat de l’abundร ncia, plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningรบ. ร‰s un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, perรฒ no pot fer-ho amb una de molt important, ยซel sentit vitalยซ, una necessitat que individualment hem de buscar i de la que depรจn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serร  solament perquรจ tinguin la informaciรณ necessร ria que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinรณ tambรฉ que la tasca educativa els hagi permรจs cobrir un aspecte tan importants com รฉs l’educaciรณ emocional i en valors.

Una educaciรณ integral no pot deixar de costat l’aspecte humร  de l’aprenentatge, รฉs aquesta la raรณ que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu mรณn interior, on puguin treure l’energia, el moviment i la forรงa que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com รฉs l’adolescรจncia, no tant per ยซrepresentarยป el que senten, sinรณ per ยซexpressarยป sense paraules els seus sentiments.

Que puguin trobar les respostes que busquen i que en realitat estan dins seu, i sobretot, aprendre quelcom important, que tots som capaรงos de ยซconstruirยป a partir de les circumstร ncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artรญstica pot ser una via de connexiรณ amb el procรฉs de recerca que segueix a l’adolescent i una via alternativa per poder expressar i sentir-se acompanyats. Tambรฉ รฉs molt รบtil per a desenvolupar potencialitats i creativitat en un moment com รฉs l’actual, que requereix mรฉs que mai de persones creatives amb idees i ganes de millorar el seu entorn.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinaciรณ necessร ria per portar a terme l’acciรณ que els porti a sortir de la zona d’insatisfacciรณ i desacord on es poden trobar en algun moment de la seva vida.

Perquรจ รฉs mitjanรงant l’acciรณ que les persones ens enfortim i grร cies al ยซferยป que podem allunyar-nos d’allรฒ que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines cientรญfiques diverses, han descobert que el tema del sentit de la vida รฉs rellevant per a la salut psicolรฒgica de l’รฉsser humร  i de gran importร ncia per tenir una bona qualitat de vida.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:
ยฟSabem lโ€™impacte que tรฉ la publicitat en els nostres fills?
Reciclar i treballar les emocions
Adolescรจncia, una identitat en Construcciรณ

ยฟSabem l’impacte que tรฉ la publicitat en els nostres fills?

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I aixรฒ precisament buscava amb l’elaboraciรณ d’aquesta mร scara: poder utilitzar l’art i el rebuig com a mitjร  de protesta i denรบncia social.

Una imatge รฉs mรฉs potent que un miliรณ de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcciรณ de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, van poder confirmar en un estudi que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepciรณ que tenen del mรณn.

El Mร“N CONVERTIT EN ABOCADOR

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que estร  convertint el planeta en un gran abocador. ร‰s important, incorporar en l’educaciรณ dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la famรญlia pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estรญmuls publicitaris, requereix mรฉs que mai, una educaciรณ centrada a analitzar quines sรณn les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interรจs d’adquirir un producte no รฉs aconseguir un grau de satisfacciรณ que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econรฒmic. Valorar tot allรฒ que tenim  en comptes de generar acumulaciรณ d’objectes que en realitat no necessitem,  i amb els que generem residus que resulten cada cop mรฉs difรญcil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociรฒlegs mรฉs rellevants de la nostra contemporaneรฏtat, en la conferรจncia que va donar a Barcelona el maig de 2006 ยซEls reptes de l’educaciรณ en la modernitat lรญquidaยป:

ยซEn la vida ยซde l’ara mateixยป de l’ร vid consumidor de noves Erlebnisse (ยซvivรจnciesยป), la raรณ per anar a correcuita no รฉs pas l’afany d’adquirir i colยทleccionar, sinรณ de llenรงar i substituir. Darrere de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que รฉs possible obtenir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no exploradaยซ.

Salir a la calle sin joyas ni reloj serรญa como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que haurรญem de presentar als nostres infants i adolescents en relaciรณ amb el mรณn de la publicitat,ย  รฉs que tot i que la nostra imatge tรฉ un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoraciรณ dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa. Tenim la responsabilitat d’oferir-los criteris de valor mรฉs sรฒlids per reconduir les seves idees errรฒnies sobre la percepciรณ d’un ideal d’imatge i, sobretot, haurรญem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt mรฉs que les nostres paraules. Sabent aixรฒ, caldria preguntar-nos:

ยฟEls estem donant un bon exemple?

Logo d'Espai FridArt

Mรฉs informaciรณ:
Manipulaciรณ des de la infร ncia (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)

Reciclar i treballar les emocions

CREA ยฉ

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar  l’alegria i  la tristesa des d’una perspectiva d’exploraciรณ, que ens permetrร  donar sortida a emocions aixรญ com a expressar i elaborar les circumstร ncies i vivรจncies viscudes entorn d’aquestes dues emocions bร siques entre les quals sovint transitem.

L’alegria รฉs una emociรณ que ens agrada, que รฉs expansiva i fa que ens obrim a noves experiรจncies, i tambรฉ als altres. Quan estem situats en aquesta emociรณ, els estรญmuls ambientals sรณn interpretats d’una manera molt mรฉs positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrร  conseqรผรจncies beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intelยทlectual, mรฉs capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memรฒria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pรจrdua, la decepciรณ, el fracร s o la separaciรณ fรญsica i tambรฉ la psicolรฒgica. Quan perdem, sigui el que tenim,  o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farร  sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serร  per un fet imaginari,  ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensร vem tenir que per la pรจrdua d’un objecte de valor.

ACCEPTAR EL QUE SENTIM

Sovint evitem les emocions considerades com a  ยซnegativesยป i desitgem solament aquelles que etiquetem com a ยซpositivesยป, relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest รฉs un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i  que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients รฉs que reprimint una emociรณ l’รบnic que fem รฉs que aquesta es torni mรฉs forta, generant-nos patiment,  i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informaciรณ, ja que ens avisen i informen de quelcom estร  succeint, per aquest motiu รฉs necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne mรฉs coneixement sobre nosaltres.

Les emocions sรณn saludables, perรฒ deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressiรณ i l’alegria en negaciรณ i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarร  o alegrarร  per raons i motius ben diferents, en funciรณ de quina hagi estat la nostra histรฒria, perรฒ sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens estร  passant.  ร‰s important reconรจixer la manera que tenim de veure el mรณn que ens envolta, el nostre ยซmapa mentalยป,  per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaรงos de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaรงos d’expressar-ho, no solament รฉs molt รบtil com a mitjร  d’aprenentatge i desenvolupament humร , sinรณ tambรฉ pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiรจncies estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Aixรญ, que quan experimentem alegria, prestem atenciรณ a quines circumstร ncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquรจ l’alegria implica despreocupaciรณ, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquรจ no puguem tenir allรฒ que ens fa feliรงos, sinรณ perquรจ no ens estem proporcionant les circumstร ncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emociรณ que implica acceptaciรณ, pensar que tot i ser considerada dins les emocions ยซnegativesยป, es tracta d’un estat anรญmic que pot afavorir l’empatia, la comunicaciรณ amb les altres persones, inclรบs l’altruisme.

I sobretot recordar que ningรบ pot estar sempre instalยทlat en l’alegria, perquรจ viure implica necessร riament estar connectats al que รฉs imperfecte i tambรฉ a la perfecciรณ, en definitiva,  a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional estร  estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconรจixer-les i acceptar-les.              

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Lโ€™elefant encadenat

Expressiรณ amb llaunes

Setmana Europea de Prevenciรณ de Residus-2018

Bombetes reciclades com a guarniment de l'arbre de Nadal

Avui comenรงa la setmana europea de prevenciรณ de residus i des d’Espai FridArt volem fer la nostra aportaciรณ amb una proposta de reciclatge que en la lรญnia del que oferim amb els tallers CREA, l’acte de reciclar no solament permetrร  reutilitzar materials i envasos abans que es converteixin en residus, sinรณ tambรฉ ens servirร  d’excusa per a treballar l’expressiรณ emocional i la creativitat plร stica constructiva amb cada activitat.

Reciclar รฉs avui dia una necessitat, la nostra societat s’ha instalยทlat en una cultura de la immediatesa en el que fer servir i llenรงar sense donar prou valor a les coses, รฉs en realitat un comportament social del qual es deriven molts problemes emocionals.

Donar utilitat a elements considerats deixalles amb imaginaciรณ i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciรจncia dels problemes actuals en relaciรณ al medi natural, sinรณ que ser capaรง de fer a partir d’allรฒ que tenim, รฉs una manera de desenvolupar la creativitat com a mitjร  de resoluciรณ de problemes, de gran ajuda en qualsevol moment i etapa de la vida, perรฒ de moltรญssima utilitat quan treballem amb infants.

Aixรญ que comencem aquesta Setmana de Prevenciรณ de Residus amb una primera proposta que รฉs la de reciclar bombetes perquรจ ens serveixin de guarniment per al nostre proper arbre de Nadal.

El pensament lateral i la imaginaciรณ

El funcionament del pensament lateral estร  รญntimament lligat a la imaginaciรณ i รฉs la base del pensament creatiu, un tipus de pensament que ens permet desenvolupar la  capacitat de buscar alternatives per a la soluciรณ d’un problema.

Perรฒ aquest tipus de pensament cal entrenar-ho, l’hem d’aprendre i acostumar-nos a pensar creativament, una capacitat que no es desenvolupa de manera automร tica. El reciclatge com a metร fora que proposem des de CREA pot ser un bon comenรงament.

El psicรฒleg, instructor i entrenador en aquests temes, Edward de Bono conegut per al pensament lateral, aposta per prendre una perspectiva imaginativa i creativa per tenir un pensament mรฉs flexible, capaรง d’adaptar-se a situacions noves.

Aixรญ que…a entrenar-nos!!

I si cada bombeta reutilitzada poguรฉs simbolitzar una dificultat de la qual  hem aprรจs alguna cosa?

Espai FridArt a Fira Visana

Estic molt contenta d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenciรณ de donar a conรจixer diferents opcions per a una vida mรฉs saludable i l’art com a mitjร  d’exploraciรณ i autoconeixement n’รฉs sens dubte una d’elles.

Cito aquรญ unes paraules dites pels organitzadors que comparteixo plenament:

Tu i nomรฉs tu esculls la manera en quรจ vols viure i la manera en quรจ vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions sรณn el que configuren la nostra existรจncia.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fร brica d’instruments
  • Construcciรณ d’un mรณn millor

La Fร brica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcciรณ d’instruments que utilitza l’experiรจncia de creaciรณ per mitjร  del reciclatge com a eina d’intervenciรณ pedagรฒgica i social. L’objectiu principal รฉs potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenciรณ emocional, educatius i de participaciรณ, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte รบtil i bell a partir d’allรฒ que no tรฉ cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinรณ que aprenen a ser capaรงos de fer a partir d’allรฒ que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjร  de resoluciรณ de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de ยซLa Fร bricaยป, on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels mรฉs petits del grup.

Un cop construรฏts els instruments, ยซLa Fร bricaยป es va transformar en una ยซOrquestraยป que va donar inici a diferents dinร miques de grup que ens permetien treballar la comunicaciรณ no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperaciรณ, cohesiรณ grupal i el sentiment de pertinenรงa, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plร stica-constructiva i sonora-musical contribuรฏm al desenvolupament intelยทlectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluรฏdesa i la capacitat de transformaciรณ del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educaciรณ mediambiental.

Construcciรณ d’un mรณn millor

ยซConstrucciรณ d’un mรณn millorยป,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcciรณ del mรณn en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un mรณn amb tot  allรฒ que consideraven  una millora de lโ€™actual. Jugar al โ€œcom sรญโ€ ens va permetre lโ€™exploraciรณ de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals sโ€™han dโ€™enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilitzaciรณ de l’experiรจncia de creaciรณ per mitjร  del reciclatge com a eina d’intervenciรณ pedagรฒgica i social,  tรฉ per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenciรณ emocional, educatius i de participaciรณ.

Preparant-tot

Estampaciรณ

Ja falta poc perquรจ comenci setembre i amb ell el nou curs escolar que encetem amb tres tallers   CREA  per a infants de preescolar, dos d’ells com activitat extraescolar i l’altre en un Centre Cรญvic.

Aixรญ que ho estem preparant tot amb molta ilยทlusiรณ i cura perquรจ els mรฉs peques, no solament  s’ho passin d’allรฒ mรฉs bรฉ sinรณ perquรจ tambรฉ puguin desenvolupar la intelยทligรจncia creativa i emocional amb cada taller: pintures de colors brillants, purpurines, cintes variades, cordills, llanes, gomets, pasta per a modelar, robes de diferents colors, selecciรณ de la mรบsica i de les diferents dinร miques creatives, jocs lรบdics i moltes coses mรฉs.

Tambรฉ estem guardant material de rebuig ben classificat i net, ja que serร  una de les eines que utilitzarem per elaborar diferents objectes amb els quals podrem donar altra oportunitat a cosetes que sovint llancem a les escombraries i ens permet fer al mateix temps educaciรณ mediambiental

Taps de suro i de plร stic, xapes, caixes, ampolles, llaunes, malles de fruites, trossets de roba, etc. per aprendre a ser cada cop mรฉs creatius i a fer quelcom d’important a la vida: fer a partir del que tenen.

I  preparant, preparant sempre aprofitem qualsevol excusa per seguir explorant amb les possibilitats creatives que ofereix el reciclatge, aixรญ que com necessitarem un davantal per no tacar-nos als tallers, hem confeccionat un que estร   fet amb la millor roba que hi pot haver al mercat: ยซambelquetincfaigยป.

ยฟQue us sembla el resultat?

Davantal reciclat per als tallers CREA

Sembra en els infants idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor.  (Maria Montessori)

Expressiรณ amb llaunes

Espai FridArt (Reciclatge & Artterร pia)

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig (CREA) i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que ens permetin anar una mica mรฉs enllร  d’un taller de reciclatge a l’รบs.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim i un cop acabat el treball creatiu,  iniciem diverses activitats que aniran en funciรณ de l’edat i nivell dels assistents i que guarden una estreta relaciรณ amb l’objecte creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’รบs abusiu del mรฒbil?. En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i aixรฒ per l’elaboraciรณ del  collage s’han utilitzat tambรฉ altres elements de rebuig:

  • De metall: Cร psules de cafรจ, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartรณ com a suport
  • Una revista
  • Element variats com: pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elร stica per a  la llengua.

ยฟPer quรจ reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall mรฉs utilitzat i amb una demanda que no para de crรฉixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el mรณn. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que sรณn envasos perfectes, lleugers, cรฒmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Mรฉs dades d’interรจs:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer prรฒpiament d’envร s.
  • Una persona llenรงa en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricaciรณ de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cรบbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diรฒxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia รฉs de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes sรณn unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opciรณ, sinรณ una necessitat, i  no tan sols reciclar en el contenidors adequats, sinรณ tambรฉ poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artรญstiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Aixรญ tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en pรบblic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

El reciclatge artรญstic desenvolupa la creativitat

Ser creatius รฉs una actitud a la vida que ens aportarร  molts beneficis. No tรฉ gaire sentit preguntar-nos per a quรจ serveix la creativitat, ja que ser capaรงos de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarร  grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dรณna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’รจxit i la sensaciรณ d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina รฉs la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstร ncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passiรณ trobant gran plaer en allรฒ que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importร ncia de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artรญstic permet desenvolupar la imaginaciรณ i expressiรณ per poder desprรฉs aplicar-ho a molts altres ร mbits de la vida. Ens permetrร  explorar noves vies per a la resoluciรณ de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafรฒrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaรง de fer el mร xim amb allรฒ que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrร  sense molt ajut. (Ken Robinson)

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Lโ€™elefant encadenat

Reciclar i treballar les emocions

L’elefant encadenat

Espai FridArt (Reciclatge & Artterร pia)
Espai FridArt

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay ยซun elefant encadenatยป ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploraciรณ sobre la importร ncia de conรจixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboraciรณ d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plร stic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metร fora de com una persona pot arribar a ser molt mรฉs del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i caracterรญstiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, รฉs la idea, el pensament que ha permรจs crear la possibilitat de transformar allรฒ que ja no รฉs รบtil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaรงos d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstร ncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics forรงa limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte ยซun elefant encadenatยป

El protagonista de la histรฒria es pregunta perquรจ l’elefant del circ, un animal fort i poderรณs, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat desprรฉs de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquรจ ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, perรฒ per mรฉs que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint forรงa, perรฒ en la seva ment el record de quรจ no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt mรฉs del que som si aprenem a ยซtrencar l’estacaยป a la que estem lligats.


โ€œSi no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, perรฒ sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sรฉ arbust, si no pots ser l’arbreโ€ฆ

Si no pots ser arbust, sรฉ herba
que d’algun camรญ augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sรฉ espart,
perรฒ el mรฉs vivaรง espart del llacโ€ฆ

Si no pots ser camรญ, sรฉ sender;
si no sol, sรฉ estrella que titilยทla;
no busquem grandร ries en la lluita,
sinรณ ser el millor del que siguis!ยป

(Douglas Malloch)


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressiรณ amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions