SOBRE ESPAI FRIDART

El nom d’Espai FridArt s’inspira en l’artista Frida Kahlo, tot un símbol del poder reparador que té l’Art.


No existeix una línia recta que porti de la visió al canvi. Com en el cas de l’acte creatiu, el canvi és un procés continu d’acció, improvisació, avaluació i reorientació a la llum de l’experiència i les circumstàncies

Ken Robinson

Rosa Encinas Màster en Teràpies Artístiques i Creatives

Hola, el meu nom és Rosa Encinas, i malgrat que la major part de la meva vida laboral l’he passat dins l’administració pública, sempre n’he estat vinculada a l’art d’una manera o altra i he experimentat des de ben petita els beneficis que en l’àmbit emocional té l’expressió artística, un fet que en l’actualitat avalen diferents estudis i investigacions.

Imagino que la meva vinculació emocional amb l’art i el fet de ser una inconformista que sempre ha cregut en el potencial transformador de l’ésser humà, va fer que davant una creixent insatisfacció laboral prengués la decisió de formar-me com artterapeuta, primer amb un postgrau en artteràpia i després amb un màster en Teràpies Artístiques i creatives que vaig complementar amb altres formacions com ara la Programació Neurolingüística (PNL), la Terapia del Riure (Coaching Lúdic) o la Meditació Vipassana.

L’any 2018 vaig posar en marxa Espai FridArt, un projecte d’intervencions on els processos creatius han estat d’ajuda i acompanyament a persones en situacions de vulnerabilitat, la major part de les vegades infants i adolescents.


EXPERIÈNCIA:

  • Sessions individuals d’artteràpia en trastorn mental (interdisciplinàriament)
  • Sessions individuals d’artteràpia amb infants i adolescents
  • Tallers d’artteràpia amb adolescents i adults en risc d’exclusió social
  • Tallers d’artteràpia per adults
  • Tallers creatius i d’artteràpia per a infants i adolescents en contextos educatius i formatius
  • Tallers creatius en hospital de dia per adolescents amb trastorn de l’alimentació
  • Tallers de reciclatge (model d’intervencio d’artteràpia) per infants
  • Docent dels Màsters de Teràpies Artístiques de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP):
    • Mòdul «Model d’intervenció en artteràpia: Art i Reciclatge. La capacitat transformadora de l’ésser humà» (curs 2022-2023)
    • Mòdul «Adolescència i Adultesa des de les Teràpies Artístiques» (curs 2023-2024).


La meva experiència de vida i sobretot, com a professional de les teràpies artístiques, m’ha fet adonar de la gran importància que té d’educar als infants i els joves per-què puguin arribar a ser adults amb la intel·ligència creativa i emocional necessària per fer el màxim amb allò que tenen, i per això són necessàries accions pedagògiques específiques que en aquest sentit es facin des de les institucions públiques per tal que sigui accessible a tothom.

Amb la voluntat de contribuir d’alguna manera amb aquesta idea, utilitzo l’art com a part d’un procés constant d’exploració amb un ampli ventall de materials i recursos, entre els quals destaca el material de rebuig, amb l’objectiu que infants i adolescents aprenguin a mirar el que ja no és útil d’altra manera i poder veure així, les possibilitats i oportunitats, no tan sols de la deixalla, sinó també l’aprenentatge i millora que hi pot haver darrere dels problemes.

L’actitud és el pinzell amb què la ment pinta la nostra vida, i som nosaltres els qui triem els color

Adam Jachson

El Reciclatge com a model d’intervenció educativa: Què puc fer jo

Fer el màxim amb allò que tenim a cada moment per complicat que aquest se’ns presenti, és en realitat posar a treballar la capacitat transformadora que tots tenim, i una bona manera d’entrenar-la és mitjançant el reciclatge com a model d’intervenció educativa o terapèutica. Utilitzar la deixalla en aquest sentit seria per dur a terme un reciclatge «carregant simbòlicament» amb els continguts emocionals de la persona. Un objectiu al qual podrem arribar utilitzant durant el procés creatiu una figura retòrica de pensament: La Metàfora.

Hi ha una pregunta que ens pot ser molt útil quan ens enfrontem a una situació desafiadora i també és la que ens farem quan reciclem artísticament a partir de la deixalla: Què puc fer jo. La resposta a aquest interrogant, en tots dos casos, estarà condicionada al nostre nivell de creativitat.

Quan reciclem creativament estem enfortint el «múscul» de la creativitat i la nostra capacitat d’inventar. La capacitat d’utilitzar la informació i els coneixements d’una manera diferent de com s’ha fet sempre, ens permet trobar solucions divergents a les qüestions que ens suposen un problema. Aquesta capacitat de canviar el món que tenim els éssers humans és la que ens porta també a ser capaços de modificar el nostre espai més íntim, el del nostre món emocional.

La creativitat es pot estimular, i cal fer-ho, ja que una ment creativa serà més capaç de fer front als desafiaments de la vida aportant solucions noves i originals. Per això és que necessitem estímuls suficients perquè sorgeixi la creativitat i això normalment passa fora de la nostra «zona de confort». El material de rebuig és una d’aquestes «zones desconegudes» on tot és possible, encara que sembli que res de nou pugui sorgir de la deixalla. El que és inesperat és el que ens farà connectar amb el nostre pensament lateral que és el de la creativitat, que és potser el que més necessitarem en aquests moments per poder adaptar-nos a un context de constant canvi com és l’actual.

Es tracta d’observar els objectes no tan sols pel que són, sinó també per al que podrien arribar a ser. Generalment una mateixa cosa pot ser considerada o examinada des de molts aspectes i alhora, el punt de vista menys obvi serà el que es rebel·la com més útil. Mai està de més, quan s’ha entès una cosa pel que és, aprofundir per veure que altra cosa podria ser.

Edward de Bono

Alguns dels meus treballs d’exploració amb material de rebuig


Sessions amb aquest model d’intervenció

Últimes entrades