Adorar la soledat quan és buscada i trobar en ella moments d’intensa plenitud i felicitat, és un tret que compartim les persones amb alta sensibilitat tot i no ser exclusiu nostre. I és que estar a soles és dels millors regals que ens podem fer, ja que és des del silenci quan tindrem l’oportunitat de submergir-nos en la quietud que tant necessita la nostra ment. La lectura d’un bon llibre, passejar per la muntanya o la platja, l’art, o la música requereixen una bona dosi de silenci, presència i sobretot de soledat. Un estat on cada sensació de plenitud anirà acompanyada d’agraïment si els nostres pilars afectius estan coberts, perquè és llavors quan podrem prendre consciència dels aspectes positius de la vida.
En un món ple de soroll, la soledat és la cançó més bonica
Oscar Wilde
Les Persones Altament Sensibles (PAS) hem de gestionar l’esforç que suposa integrar-nos en un context molt estructurat i gens facilitador on difícilment podrem mostrar plenament les nostres qualitats personals. Una alta competitivitat, crítiques gratuïtes, converses forçades i el constant soroll ens esgota i fa que la sensibilitat que ens travessa de dalt a baix s’acabi amagant darrere de pesades, però necessàries armadures defensives.
Trobar illes de tranquil·litat que ens carreguin internament, són del tot necessàries per a una PAS. L’Art n’és un d’aquests espais on pot convertir-se en la medecina o l’antídot que ens permetrà entrar en estats de soledat i silenci rics en contingut i sentit, on podrem parlar sense emetre cap so i explicar-nos sense necessitat de les paraules. Una mena d’aliment que sempre ens acabarà omplint de matisos i que ens repararà sempre que ho necessitem.
No és fàcil per a les persones que busquen viure amb sentit fer-ho en aquests moments, on semblen estar de moda les relacions buides de contingut que no requereixen l’esforç del compromís, de la lleialtat cap a l’altre i d’un veritable vincle emocional entre dues persones. Segons Zygmunt Bauman, prestigiós sociòleg dels anys cinquanta, el món actual es caracteritza per al seu estat fluid i volàtil, el que ell anomenava «societat líquida». Una societat on la rapidesa dels canvis ha afeblit els vincles entre les persones. Un temps que jo anomeno de «purpurines i xarols», un lloc perfecte on poder perdre’s i tapar carències, vuits i absències, i on l’art resulta tan necessari, que si no existís l’hauríem d’inventar.
(…)Quan encetem el viatge que ens porta a sintonitzar amb la nostra ment aturant-nos en la quietud, entrarem en un nou regne d’experiències que poden sorprendre’ns en tot moment.
Daniel J.Siegel
ESPAI FRIDART 