L’Art Journal com a eina terapèutica

Continuo explorant les possibilitats creatives, educatives i terapèutiques que pot tenir l’Art Journal, una tècnica que ens permet  generar espais interns de silenci i  centrament tan necessaris per al nostre benestar.

La ciència ha demostrat que prestar atenció plena, és a dir, atendre a la riquesa de les experiències i l’aquí i l’ara, millora la fisiologia, les funcions cognitives i les relacions interpersonals. Estar completament presents en la consciència ens obre a noves possibilitats de benestar.

Daniel J. Siegel

Cada vegada hi ha més soroll fora i dins nostre. Els estímuls són tants i tan variats que necessitaríem moltes vides per poder copsar-los tots. És el moment de la història on les persones tenim més facilitat en l’accés a la informació, els coneixements i les oportunitats que tot això comporta, però és també quan n’hi han més que viuen desconnectades de les seves emocions, estressades i amb un sentiment de buidor que sovint intenten omplir amb estímuls que l’únic que fan és emmascarar el que reclama a crits poder sortir a la llum.

No donis a les coses petites més temps del que mereixen

Marc Aureli

No tot el que ens fa sentir bé és bo per a nosaltres ni hem de fugir sempre de les emocions desagradables. Necessitem connectar amb el que sentim, perquè darrere de cada emoció normalment hi ha un missatge vàlid que cal prestar atenció i  interpretar adequadament.

Els plaers efímers com per exemple les distraccions que ens ofereix avui dia la tecnologia ens poden calmar pors i ansietats a curt termini, però a banda de ser addictives, el plaer immediat que ofereixen ens causarà a la llarga una sensació general d’insatisfacció.

Així que crear espais on poder connectar amb nosaltres i amb el que sentim, ens permetrà observar aspectes personals que potser ens calen revisar, quelcom necessari per poder dirigir la nostra vida en bona direcció.

Viure bé suposa estar sempre en contacte amb un mateix

Pablo D’ors

No fa gaire vaig sentir a un expert afirmar que a totes les persones, per bé que ens vagi la vida, sempre haurem de gestionar una mitjana de tres o quatre problemes. No sé què hi ha de cert en aquesta afirmació, però el que si està demostrat científicament, és que la nostra ment necessita descansar de tant en tant, aturar-se, prendre distància de la voràgine del  dia a dia amb els seus reptes i desafiaments constants, però s’ha de fer de manera adequada.

Moltes vegades el que interpretem com a bloqueig és en realitat falta de claredat. Quan passem del «pensar»  a simbolitzar com a estratègia d’abordatge podem observar les dificultats  des d’una perspectiva diferent que ens pot portar a trobar solucions  que no havíem tingut en compte. Potser el «problema», vist amb una altra perspectiva, ja no és com pensàvem. I és que sovint,  la nostra ment «racional i esbiaixada»  magnífica les coses innecessàriament. 

L’Art Journal pot ser una important eina d’autocura per transitar els moments complicats de la vida, durant els quals, disposar d’un espai íntim on poder desfogar-nos, endreçar pensaments i emocions i representar simbòlicament tot allò que experimentem ens serà de gran ajuda.

L’obra ens permet fer un pas enrere per a poder veure amb més claredat de quina manera ens impacta emocionalment allò que ens està passant. Un cop finalitzat el procés creatiu ens pot servir com a  punt de partida per a respondre’n si hi ha altres formes d’interpretar la nostra realitat creant la distància necessària entre nosaltres i allò que ens passa. És el que s’anomena com a «Distanciament Cognitiu», una eina que ja coneixien els filòsofs estoics i que s’aplica en moltes de les teràpies actuals.

No són les coses les que ens pertorben, sinó la nostra opinió sobre elles.

Epictet

Quan adoptem una perspectiva més amplia, el problema perd rellevància. Normalment, el que ara ens està passant i ens preocupa dintre de deu anys ja no tindrà la mateixa importància, però l’obra que ara fem continuarà disponible per a nosaltres per poder ser revisada. És un mirall simbòlic d’allò que vam viure en altre moment i que a la llum del pas del temps pot aportar respostes o donar la perspectiva adequada als nous problemes que apareixen en la nostra vida. Aquest és un dels valors que ens aporta aquest  treball.  -La ciència recent demostra que dialogar amb nosaltres de manera apropiada modifica els nostres pensaments i les nostres emocions, i finalment les nostres accions-.

Moltes de les ansietats que ens assetgen són supèrflues. En ser solament criatures de la nostra imaginació podem desfer-nos d’elles i expandir la nostra ment a una regió més amplia, deixant que el nostre pensament inclogui l’univers.

Marc Aureli

Inclús després

I aquest treball en el meu Art Journal d’avui neix a partir d’una paraula triada a l’atzar que em porta a fer un crit a la vida i al que hi ha de bellesa en ella. Un crit d’esperança malgrat la foscor que d’una manera o altra sempre està present a les nostres vides:


Entrades relacionades

Cites Creatives amb l’Art Journal

Diari Artístic Memòria d’un temps

Més sobre el tema

Escribano, Alejandra (2020). «El llibre d’Artista com a recurs didàctic innovador i el seu potencial terapèutic». Terç Creixent (Monogràfic extraordinari III), pàg. 137-166.

Cita creativa: l’Art Journal i tu

La creativitat forma part de la nostra essència i és el que ens diferencia de la resta dels éssers vius, però una educació que afavoreix el desenvolupament d’una part del nostre cervell, l’esquerra, més racional i analítica, acaba «atrofiant» l’altra part, més intuïtiva i creativa. Ja Picasso ho tenia clar quan va dir alguna cosa semblant a què tothom neix artista, però que és molt difícil continuar sent-ho quan som adults.

Per a moltes persones aquesta pèrdua els és indiferent o no la troben prou important per a intentar recuperar-la, s’obliden que la creativitat no solament és útil en el món de l’art o de la ciència, sinó que és essencial per adaptar-nos als canvis, única cosa que es manté invariable. Per aquesta raó es necessiten programes educatius que no malbaratin el que ens és innat i tan necessari per al progrés i la innovació.

No hi ha dubte que la creativitat és el recurs humà més important: sense creativitat no hi hauria  progrés i estaríem repetint sempre els  mateixos patrons.

Edward de Bono

Hi ha alternatives per a la creativitat?

Doncs sembla que no, perquè per poc que fem una mica de recerca ens trobem que el contrari de la creativitat  és la rutina o la copia. I si anem més enllà, segons el científic, professor, investigador i doctor en física Jorge Wagensberg, és la mediocritat, de la qual es rebel·la per considerar-la un destí que la persona escull lliurement:

«(…) puc entendre a Mark Twain quan va dir: mai vaig permetre que l’escola entorpís la meva educació. L’escola cultiva molts aspectes de la cultura humana excepte potser la més important: la creativitat». (J.Wagensberg, 2017)

Com a professional de les teràpies artístiques he pogut veure els beneficis que l’art i la creativitat poden aportar a la salut emocional de les persones, però també ho he pogut experimentar en «carn pròpia», ja que incorporar una pràctica creativa a la meva rutina de vida m’ha permès treballar conceptes tan rellevants per al benestar com són l’atenció, la memòria, el centrament i la relaxació, tan necessària per a transitar els moments complicats de la vida.

L’Art Journal com a proposta d’entrenament creatiu

Quan no disposem de gaire temps per abordar altres processos artístics més complexos, una proposta  senzilla que no requereix cap habilitat artística, és confeccionar un art journal. Es tracta d’un quadern personal molt íntim on podrem expressar amb total llibertat idees, pensaments, emocions i experiències d’una manera creativa, i sobretot, ens proporcionarà el plaer d’un espai de soledat buscada, d’exploració i descobriment constant.

No hi ha regles, ni normes en la seva elaboració, el que ens deixa tot un camí de plena llibertat expressiva. Qualsevol cosa ens pot servir per a simbolitzar allò que sentim o ens passa, solament cal tenir ganes d’experimentar i explorar amb un treball amb el qual potenciarem l’autoexploració, la creativitat i on també desenvoluparem habilitats metacognitives.

Metacognició és la capacitat que tenim de planificar quines estratègies podem utilitzar en una situació determinada en funció dels nostres aprenentatges previs, controlar tot el procés avaluant-lo amb l’objectiu de poder detectar possibles errors i d’aquesta manera fer l’abordatge més adequat amb el que, al final de tot el procés, haurem pogut incorporar una nova situació de manera més exitosa.

Comencem?

Presto atenció al món que m’envolta i al meu món interior, i després  connecto els punts.

Emily P. Freeman

Moltes vegades el factor temps és el que ens impedeix fer una cosa per mes que la considerem important, però un dia ben estructurat dona per molt més del que pensem.

El requisit principal que haurem de tenir per a qualsevol acció és la motivació, sense ella difícilment abordarem cap tasca o la mantindrem al llarg del temps. Després hem d’establir un compromís amb nosaltres per tal de reservar-nos una estona, ja sigui una estoneta al final del dia, a l’inici o durant el cap de setmana (si l’agenda no ens dona per mes) per tenir la nostra «cita d’entrenament creatiu” .

Principals beneficis:

  • Tenir una experiència artística que ens portarà a estats de concentració i activació de les nostres capacitats mentals creatives.
  • Ens permetrà posar distància a allò que ens pot estar passant  transformant-se en una potent eina terapèutica on podem trobar l’ajut que necessitem. Ens pot ser de molta utilitat per a fer-nos les preguntes adequades davant els interrogants de la vida.
  • L’externalització de les idees, pensaments i sentiments de manera simbòlica ens permetrà una reflexió posterior, ja que el que hem creat esdevindrà un mirall simbòlic que cada cop que el revisem, pot retornar-nos aspectes personals desconeguts per a nosaltres.
  • Una manera de cocrear-nos ampliant la nostra ment amb noves connexions de pensament i d’idees.

No esperis més, prepara’t un raconet on puguis treballar sense que ningú et molesti, fes-te amb el material necessari  i comença un viatge molt especial d’introspecció i descobriment mitjançant l’art!🤗🎨♻️

Art Jounal personal (2023)

Material suggerit:

Jo utilitzo principalment material de rebuig del que les velles enciclopèdies són fantàstiques per aquest tipus de treball a més d’una bona manera d’aprofitar-les .

  • Tisores de punta ben fina per a retallar
  • Cola blanca o goma d’enganxar en barra.
  • Revistes, diaris, llibres deteriorats o que estiguin per al rebuig.
  • Acrílics, ceres, aquarel·les, barretes de pastells, retoladors, colors (cadascú trobarà quin és el mitjà que més li agrada).
  • Guesso.
  • Material de rebuig: Cartons, papers de colors, malles, trossos de roba, fotografies, cintes de colors, etc.

La creativitat no espera aquell moment perfecte, crea els seus moments perfectes dels moments quotidians.

Bruce Garra Brant (artista)



Més sobre el tema:

  • «Potència la teva creativitat de la mà de la neurociència- Dra. Mónica Kurtis
  • «El Camí de l’artista»- Julia Cameron
  • «L’Art i la creació de la ment»-Elliot W. Eisner
  • «El cervell de l’artista: La creativitat vista des de la neurociència»- Mara Dierssen Sotos

Art i Escombraries

La possibilitat d’utilitzar figures retòriques visuals com la metàfora, fa que aquests símbols suggereixin el que es representa, són expressions indirectes de les nostres visions i experiències.

Utilitzar el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metàfora, una figura retòrica de pensament i un element fonamental del procés terapèutic, que utilitzo per relacionar aquest material amb les experiències generadores de residus emocionals, els records de vivències que ens fan sentir malament o patir i que es van acumulant en el nostre interior construint una narrativa personal molt limitadora.

L’ésser humà necessita reciclar aquests continguts per posar en marxa al màxim les seves potencialitats. Tot un procés de recreació i reestructuració que podem i hem d’ensenyar a portar a terme durant l’etapa escolar, ja que la infància és considerada un període molt important per a l’adquisició progressiva de la competència social, i serà a partir de l’adolescència que es posarà de manifest el seu dèficit, un dèficit que després s’anirà agreujant durant la fase adulta de l’individu.

L’artteràpia ens facilita l’abordatge indirecte de molts temes amb els infants i els adolescents que ens permetrà iniciar una reflexió guiada per tal de poder reelaborar continguts emocionals que requereixen ser revisats des d’una altra perspectiva.

Podem a través de l’art, i en aquest cas també amb el reciclatge, oferir noves vies d’expressió que en ser percebudes com a no invasives de la seva intimitat portarà, especialment en el cas dels adolescents, a mostrar amb més facilitat, necessitats i mancances que un adult sensible necessita conèixer per tal que puguin ser reparades.

Un Sant Jordi especial

Un Sant Jordi el d’aquest any que difícilment oblidarem. Confinats a casa per causa de la Covid 19 no podem celebrar aquesta festa com sempre ho havíem fet, sortint a passejar per places i carrers per gaudir d’un dia en què els protagonistes absoluts són els llibres i les roses.

Els que som més sensitius avui no podrem deixar-nos portar per l’olor i l’esclat de color i sensacions que aquest dia ens despertava. Però com l’adversitat és capaç de treure el millor de nosaltres, ha fet que aquests dies s’activés la creativitat de tothom per tal de trobar alternatives que permetessin, malgrat tot, poder celebrar també avui aquesta diada tan especial per nosaltres.

Així que jo no podia ser menys i, en la línia del meu treball de reciclatge que es nodreix del principi de «fer el màxim amb allò que tenim», he reciclat unes empolles de plàstic perquè a casa també aquest any hi hagués una rosa; i mentre l’estava fent, he recordat un fragment del «Petit Príncep», el preciós conte d’Antoine Saint-Exupéry i m’he adonat de quanta raó hi ha en el que diu la guineu…

Adeu -va dir la guineu-. Vet aquí el meu secret. És molt senzill: no es veu bé si no és amb el cor. L’essencial és invisible als ulls…

-L’essencial és invisible als ulls -repetí el petit príncep, a fi de recordar-se’n.

-El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que aquesta sigui tan important per a tu.

Saint-Exupéry

Expressió sense paraules

Artteràpia en context escolar

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzo el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui fer servir altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important és que poden aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza a aquesta etapa, i sobretot, poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers d’artteràpia en context escolar on he procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup amb una autoreflexió guiada i l’intercanvi d’experiències entre els participants.

En les diferents sessions i tallers realitzats fins ara s’ha pogut treballar diversos recursos expressius com per exemple el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat «controlada» i d’experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu dels alumnes.

Seguim!

L’Art intenta generar ordre a partir del caos, no solament el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres pròpies carències cromàtiques

Kakutani

Quatre «Elefants Encadenats»

Taller CREA: "L'elefant encadenat"

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat  que és important  desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora.  Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.

Què volem fer ara?

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

–Antonio Machado—

Aquest poema de Machado contesta l’interrogant que dóna títol a aquesta entrada, perquè és el que volem fer ara, «fer camí caminant», posar el nostre granet de sorra per a mostrar les possibilitats de millora que pot oferir l’art com a teràpia dins del context escolar.

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, l’esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada «d’experiència òptima o estat de Flow» , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat.

L’art com a teràpia, calma ansietats i pors proposant exercicis que ajuden a identificar necessitats, a reconèixer emocions que ajuden a ser-ne més conscients i poder d’aquesta manera equilibrar i integrar emocions.

No fa ni dos anys que Espai FridArt naixia com a projecte amb la finalitat de promoure, divulgar i fomentar l’art com a teràpia i el reciclatge com a metàfora, fent de tot això eines d’atenció emocional, educatives i participatives. Des de llavors s’han impartit diferents tallers d’artteràpia i de reciclatge CREA, adreçats a col·lectius amb objectius diversos, que han donat l’oportunitat de conèixer diferents institucions i persones així com adonar-nos que l’aportació que volíem fer des del començament, s’allunya en realitat dels tallers puntuals que s’han fet fins ara.Per a la majoria de nosaltres, la realitat en la qual vivim no és la que ens agradaria, però és la que tenim i per on ens hem de moure. Tot i això, sempre tenim un marge d’acció que moltes vegades no aprofitem. Els canvis comencen quan som capaços d’allunyar-nos de la crítica estèril per a construir alguna cosa a partir de la insatisfacció que sentim. Això és el que intenta fer Espai FridArt, i poder trobar persones al capdavant de les institucions capaces d’allunyar-se del que és conegut per apostar en noves propostes, com és la nostra, és el que necessitem per seguir treballant amb il·lusió i ganes en aquest projecte.

Així que estem contents de tenir l’oportunitat d’encetar el projecte: “l’obra artística com a lloc d’experiència”, un taller d’artteràpia setmanal en grup reduït que es durà a terme al llarg de tot el curs 2019-2020 gràcies a la col·laboració de l’escola Mil·lenari de Cardedeu que dóna la oportunitat de desenvolupar-ho en el seu Centre i que permetrà poder fer un seguiment i avaluació final de l’impacte i beneficis que pot oferir l’artteràpia en un context escolar, especialment de cara a possibles accions que permetin cobrir les necessitats detectades.

Estimulant la creativitat d’alumnes en una etapa vital plena de canvis i reptes com és l’últim curs de primària, on es troben els participants dels tallers, els estem oferint uns recursos d’afrontament que contribuiran al seu benestar i a un desenvolupament més integral de la seva personalitat. No s’ha d’oblidar que les activitats artístiques fomenten un seguit de competències de gran importància per a la construcció de la identitat durant l’adolescència com poden ser la creativitat, la motivació, o la comprensió de conceptes i emocions.

Així que només ens queda donar les gràcies des d’aquí a l’equip directiu del Mil.lenari, a les tutores dels alumnes que participen dels tallers, així com als seus pares i mares que han confiat en que l’art com a teràpia pot ser beneficiós per al desenvolupament integral dels seus fills.

Espai FridArt (Art i Reciclatge per al benestar)

Entrades relacionades:
L’obra artística com lloc d’experiència.
Alliberem tensions?

Adolescència i voluntat de sentit

Aquest és un dels últims treballs de reciclatge CREA que ha permès entrar en un espai d’interiorització i reflexió, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associació d’idees, de les quals han cobrat protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcció de la personalitat durant l’adolescència:

  • SENTIT, sigui el que sigui el fet positiu que ens fa encetar cada dia amb il·lusió i ganes.
  • VISIÓ, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre, com el de les circumstàncies que ens envolten.
  • COR, perquè allò que fem vagi de la mà dels nostres valors.
  • ACCIÓ, perquè és fent, portant a terme allò que pensem, el que ens aproparà allà on volem estar.

Hi ha un «afany» psicològic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre «l’home a la recerca de sentit» i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la «voluntat de sentit», que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància, plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, «el sentit vital«, una necessitat que individualment hem de buscar i de la que depèn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serà solament perquè tinguin la informació necessària que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinó també que la tasca educativa els hagi permès cobrir un aspecte tan importants com és l’educació emocional i en valors.

Una educació integral no pot deixar de costat l’aspecte humà de l’aprenentatge, és aquesta la raó que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu món interior, on puguin treure l’energia, el moviment i la força que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com és l’adolescència, no tant per «representar» el que senten, sinó per «expressar» sense paraules els seus sentiments.

Que puguin trobar les respostes que busquen i que en realitat estan dins seu, i sobretot, aprendre quelcom important, que tots som capaços de «construir» a partir de les circumstàncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artística pot ser una via de connexió amb el procés de recerca que segueix a l’adolescent i una via alternativa per poder expressar i sentir-se acompanyats. També és molt útil per a desenvolupar potencialitats i creativitat en un moment com és l’actual, que requereix més que mai de persones creatives amb idees i ganes de millorar el seu entorn.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinació necessària per portar a terme l’acció que els porti a sortir de la zona d’insatisfacció i desacord on es poden trobar en algun moment de la seva vida.

Perquè és mitjançant l’acció que les persones ens enfortim i gràcies al «fer» que podem allunyar-nos d’allò que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines científiques diverses, han descobert que el tema del sentit de la vida és rellevant per a la salut psicològica de l’ésser humà i de gran importància per tenir una bona qualitat de vida.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:
¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?
Reciclar i treballar les emocions
Adolescència, una identitat en Construcció

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I això precisament buscava amb l’elaboració d’aquesta màscara: poder utilitzar l’art i el rebuig com a mitjà de protesta i denúncia social.

Una imatge és més potent que un milió de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcció de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, van poder confirmar en un estudi que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepció que tenen del món.

El MÓN CONVERTIT EN ABOCADOR

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim  en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem,  i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneïtat, en la conferència que va donar a Barcelona el maig de 2006 «Els reptes de l’educació en la modernitat líquida»:

«En la vida «de l’ara mateix» de l’àvid consumidor de noves Erlebnisse («vivències»), la raó per anar a correcuita no és pas l’afany d’adquirir i col·leccionar, sinó de llençar i substituir. Darrere de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que és possible obtenir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no explorada«.

Salir a la calle sin joyas ni reloj sería como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que hauríem de presentar als nostres infants i adolescents en relació amb el món de la publicitat,  és que tot i que la nostra imatge té un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoració dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa. Tenim la responsabilitat d’oferir-los criteris de valor més sòlids per reconduir les seves idees errònies sobre la percepció d’un ideal d’imatge i, sobretot, hauríem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt més que les nostres paraules. Sabent això, caldria preguntar-nos:

¿Els estem donant un bon exemple?

Logo d'Espai FridArt

Més informació:
Manipulació des de la infància (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)

Reciclar i treballar les emocions

CREA ©

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar  l’alegria i  la tristesa des d’una perspectiva d’exploració, que ens permetrà donar sortida a emocions així com a expressar i elaborar les circumstàncies i vivències viscudes entorn d’aquestes dues emocions bàsiques entre les quals sovint transitem.

L’alegria és una emoció que ens agrada, que és expansiva i fa que ens obrim a noves experiències, i també als altres. Quan estem situats en aquesta emoció, els estímuls ambientals són interpretats d’una manera molt més positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrà conseqüències beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intel·lectual, més capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memòria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pèrdua, la decepció, el fracàs o la separació física i també la psicològica. Quan perdem, sigui el que tenim,  o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farà sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serà per un fet imaginari,  ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensàvem tenir que per la pèrdua d’un objecte de valor.

ACCEPTAR EL QUE SENTIM

Sovint evitem les emocions considerades com a  «negatives» i desitgem solament aquelles que etiquetem com a «positives», relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest és un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i  que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients és que reprimint una emoció l’únic que fem és que aquesta es torni més forta, generant-nos patiment,  i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint, per aquest motiu és necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne més coneixement sobre nosaltres.

Les emocions són saludables, però deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressió i l’alegria en negació i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarà o alegrarà per raons i motius ben diferents, en funció de quina hagi estat la nostra història, però sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens està passant.  És important reconèixer la manera que tenim de veure el món que ens envolta, el nostre «mapa mental»,  per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaços de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaços d’expressar-ho, no solament és molt útil com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament humà, sinó també pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiències estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Així, que quan experimentem alegria, prestem atenció a quines circumstàncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquè l’alegria implica despreocupació, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquè no puguem tenir allò que ens fa feliços, sinó perquè no ens estem proporcionant les circumstàncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emoció que implica acceptació, pensar que tot i ser considerada dins les emocions «negatives», es tracta d’un estat anímic que pot afavorir l’empatia, la comunicació amb les altres persones, inclús l’altruisme.

I sobretot recordar que ningú pot estar sempre instal·lat en l’alegria, perquè viure implica necessàriament estar connectats al que és imperfecte i també a la perfecció, en definitiva,  a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional està estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconèixer-les i acceptar-les.              

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

L’elefant encadenat

Expressió amb llaunes

Setmana Europea de Prevenció de Residus-2018

Bombetes reciclades com a guarniment de l'arbre de Nadal

Avui comença la setmana europea de prevenció de residus i des d’Espai FridArt volem fer la nostra aportació amb una proposta de reciclatge que en la línia del que oferim amb els tallers CREA, l’acte de reciclar no solament permetrà reutilitzar materials i envasos abans que es converteixin en residus, sinó també ens servirà d’excusa per a treballar l’expressió emocional i la creativitat plàstica constructiva amb cada activitat.

Reciclar és avui dia una necessitat, la nostra societat s’ha instal·lat en una cultura de la immediatesa en el que fer servir i llençar sense donar prou valor a les coses, és en realitat un comportament social del qual es deriven molts problemes emocionals.

Donar utilitat a elements considerats deixalles amb imaginació i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciència dels problemes actuals en relació al medi natural, sinó que ser capaç de fer a partir d’allò que tenim, és una manera de desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes, de gran ajuda en qualsevol moment i etapa de la vida, però de moltíssima utilitat quan treballem amb infants.

Així que comencem aquesta Setmana de Prevenció de Residus amb una primera proposta que és la de reciclar bombetes perquè ens serveixin de guarniment per al nostre proper arbre de Nadal.

El pensament lateral i la imaginació

El funcionament del pensament lateral està íntimament lligat a la imaginació i és la base del pensament creatiu, un tipus de pensament que ens permet desenvolupar la  capacitat de buscar alternatives per a la solució d’un problema.

Però aquest tipus de pensament cal entrenar-ho, l’hem d’aprendre i acostumar-nos a pensar creativament, una capacitat que no es desenvolupa de manera automàtica. El reciclatge com a metàfora que proposem des de CREA pot ser un bon començament.

El psicòleg, instructor i entrenador en aquests temes, Edward de Bono conegut per al pensament lateral, aposta per prendre una perspectiva imaginativa i creativa per tenir un pensament més flexible, capaç d’adaptar-se a situacions noves.

Així que…a entrenar-nos!!

I si cada bombeta reutilitzada pogués simbolitzar una dificultat de la qual  hem après alguna cosa?

Espai FridArt a Fira Visana

Estic molt contenta d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenció de donar a conèixer diferents opcions per a una vida més saludable i l’art com a mitjà d’exploració i autoconeixement n’és sens dubte una d’elles.

Cito aquí unes paraules dites pels organitzadors que comparteixo plenament:

Tu i només tu esculls la manera en què vols viure i la manera en què vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions són el que configuren la nostra existència.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fàbrica d’instruments
  • Construcció d’un món millor

La Fàbrica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcció d’instruments que utilitza l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social. L’objectiu principal és potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte útil i bell a partir d’allò que no té cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinó que aprenen a ser capaços de fer a partir d’allò que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de «La Fàbrica», on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels més petits del grup.

Un cop construïts els instruments, «La Fàbrica» es va transformar en una «Orquestra» que va donar inici a diferents dinàmiques de grup que ens permetien treballar la comunicació no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperació, cohesió grupal i el sentiment de pertinença, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plàstica-constructiva i sonora-musical contribuïm al desenvolupament intel·lectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluïdesa i la capacitat de transformació del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educació mediambiental.

Construcció d’un món millor

«Construcció d’un món millor»,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcció del món en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un món amb tot  allò que consideraven  una millora de l’actual. Jugar al “com sí” ens va permetre l’exploració de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilització de l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social,  té per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació.

Preparant-tot

Estampació

Ja falta poc perquè comenci setembre i amb ell el nou curs escolar que encetem amb tres tallers   CREA  per a infants de preescolar, dos d’ells com activitat extraescolar i l’altre en un Centre Cívic.

Així que ho estem preparant tot amb molta il·lusió i cura perquè els més peques, no solament  s’ho passin d’allò més bé sinó perquè també puguin desenvolupar la intel·ligència creativa i emocional amb cada taller: pintures de colors brillants, purpurines, cintes variades, cordills, llanes, gomets, pasta per a modelar, robes de diferents colors, selecció de la música i de les diferents dinàmiques creatives, jocs lúdics i moltes coses més.

També estem guardant material de rebuig ben classificat i net, ja que serà una de les eines que utilitzarem per elaborar diferents objectes amb els quals podrem donar altra oportunitat a cosetes que sovint llancem a les escombraries i ens permet fer al mateix temps educació mediambiental

Taps de suro i de plàstic, xapes, caixes, ampolles, llaunes, malles de fruites, trossets de roba, etc. per aprendre a ser cada cop més creatius i a fer quelcom d’important a la vida: fer a partir del que tenen.

I  preparant, preparant sempre aprofitem qualsevol excusa per seguir explorant amb les possibilitats creatives que ofereix el reciclatge, així que com necessitarem un davantal per no tacar-nos als tallers, hem confeccionat un que està  fet amb la millor roba que hi pot haver al mercat: «ambelquetincfaig».

¿Que us sembla el resultat?

Davantal reciclat per als tallers CREA

Sembra en els infants idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor.  (Maria Montessori)

Expressió amb llaunes

Espai FridArt (Reciclatge & Artteràpia)

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig (CREA) i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que ens permetin anar una mica més enllà d’un taller de reciclatge a l’ús.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim i un cop acabat el treball creatiu,  iniciem diverses activitats que aniran en funció de l’edat i nivell dels assistents i que guarden una estreta relació amb l’objecte creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’ús abusiu del mòbil?. En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i això per l’elaboració del  collage s’han utilitzat també altres elements de rebuig:

  • De metall: Càpsules de cafè, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartó com a suport
  • Una revista
  • Element variats com: pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elàstica per a  la llengua.

¿Per què reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall més utilitzat i amb una demanda que no para de créixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el món. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que són envasos perfectes, lleugers, còmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Més dades d’interès:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer pròpiament d’envàs.
  • Una persona llença en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricació de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cúbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia és de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes són unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opció, sinó una necessitat, i  no tan sols reciclar en el contenidors adequats, sinó també poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artístiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Així tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en públic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

El reciclatge artístic desenvolupa la creativitat

Ser creatius és una actitud a la vida que ens aportarà molts beneficis. No té gaire sentit preguntar-nos per a què serveix la creativitat, ja que ser capaços de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarà grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dóna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’èxit i la sensació d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina és la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstàncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passió trobant gran plaer en allò que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importància de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artístic permet desenvolupar la imaginació i expressió per poder després aplicar-ho a molts altres àmbits de la vida. Ens permetrà explorar noves vies per a la resolució de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafòrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaç de fer el màxim amb allò que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrà sense molt ajut. (Ken Robinson)

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

L’elefant encadenat

Reciclar i treballar les emocions

L’elefant encadenat

Espai FridArt (Reciclatge & Artteràpia)
Espai FridArt

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay «un elefant encadenat» ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte «un elefant encadenat»

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de què no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a «trencar l’estaca» a la que estem lligats.


“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…

Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…

Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!»

(Douglas Malloch)


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressió amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions