Redescobrint el Flux a través del Dibuix

26/12/202425/01/2025 ~ Rosa Encinas ~ 2 comentarios

Fa ben poc que he tornat a dibuixar al natural després de quasi trenta anys d’absència. Tenia moltes ganes i curiositat per comprovar si experimentaria l’estat de flux d’aquella època, un estat mental que em feia perdre totalment la noció del temps i de tot el que m’envoltava o preocupava en aquell moment.

Si anem a la Wikipedia trobem que el flux és un concepte que va ser proposat pel psicòleg Mihály Csíkszentmihályi el 1975, també conegut com «la zona», un estat mental en el qual una persona està completament immersa en l’activitat que executa amb un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicació amb la tasca, i d’èxit en la realització de l’activitat.

I sí, per sort ho continuo experimentant, però ara també percebo el que és diferent. Amb cada sessió de poses de 5, 10, 15 minuts o en les fixes en les quals estic normalment una hora, a diferència del que feia abans, intento copsar ràpidament línies i ombres que trasllado al paper sense buscar un reflex exacte d’allò que estic veient, sinó la interpretació del que sento davant la model.

La vida ens confronta amb situacions i experiències que ens construeixen i ens fan canviar de mica en mica, però hi han fets que provoquen en nosaltres canvis molt més profunds i significatius que tenen la força de transformar-nos completament. Està clar que formar-me com artterapeuta i tot el que he viscut des d’aleshores, està condicionat de manera clara la meva manera de situar-me ara davant la pràctica artística.

Des que vaig posar en marxa l’any 2018 el projecte d’Espai FridArt, no he deixat d’explorar processos creatius utilitzant diferents tècniques i materials amb l’objectiu de poder crear ponts de comunicació emocional amb infants i adolescents, amb els quals dibuixar la figura humana no va entrar a formar part de cap de les meves propostes, ara penso que podria ser una tècnica útil com a eina educativa en les aules per a generar espais de reflexió on tractar importants temes com per exemple els trastorns alimentaris, el racisme o el culte al cos. Una línia de treball d’alt valor educatiu i molt necessària en l’abordatge i prevenció de molts problemes actuals.

Un treball com el que proposo implicaria, en primer lloc, que la conicitat hauria de ser mínima, és a dir, que l’objectiu últim de l’ obra, no seria la de buscar una gran semblança amb la realitat observada (en aquest cas la o el model), sinó que partint del que l’alumne ha representat, formular propostes que busquin transformar creativament la realitat captada mitjançant el dibuix acabat, en un procés creatiu que permetria a l’alumne endinsar-se en l’espai de la possibilitat, on la creativitat i l’experiència vital aniríen agafats de la mà.

Aquí mostro com a exemple el procés creatiu d’un dels dibuixos realitzat davant la model i posteriorment transformat i incorporat a un art Journal com a símbol d’una idea.

L’art no reprodueix el que és visible. Fa visible allò que no ho és
Paul Klee

L’Art Journal com a eina terapèutica

11/11/202305/03/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Continuo explorant les possibilitats creatives, educatives i terapèutiques que pot tenir l’Art Journal, una tècnica que ens permet generar espais interns de silenci i centrament tan necessaris per al nostre benestar.

La ciència ha demostrat que prestar atenció plena, és a dir, atendre a la riquesa de les experiències i l’aquí i l’ara, millora la fisiologia, les funcions cognitives i les relacions interpersonals. Estar completament presents en la consciència ens obre a noves possibilitats de benestar.
Daniel J. Siegel

Cada vegada hi ha més soroll fora i dins nostre. Els estímuls són tants i tan variats que necessitaríem moltes vides per poder copsar-los tots. És el moment de la història on les persones tenim més facilitat en l’accés a la informació, els coneixements i les oportunitats que tot això comporta, però és també quan n’hi han més que viuen desconnectades de les seves emocions, estressades i amb un sentiment de buidor que sovint intenten omplir amb estímuls que l’únic que fan és emmascarar el que reclama a crits poder sortir a la llum.

No donis a les coses petites més temps del que mereixen
Marc Aureli

No tot el que ens fa sentir bé és bo per a nosaltres ni hem de fugir sempre de les emocions desagradables. Necessitem connectar amb el que sentim, perquè darrere de cada emoció normalment hi ha un missatge vàlid que cal prestar atenció i interpretar adequadament.

Els plaers efímers com per exemple les distraccions que ens ofereix avui dia la tecnologia ens poden calmar pors i ansietats a curt termini, però a banda de ser addictives, el plaer immediat que ofereixen ens causarà a la llarga una sensació general d’insatisfacció.

Així que crear espais on poder connectar amb nosaltres i amb el que sentim, ens permetrà observar aspectes personals que potser ens calen revisar, quelcom necessari per poder dirigir la nostra vida en bona direcció.

Viure bé suposa estar sempre en contacte amb un mateix
Pablo D’ors

No fa gaire vaig sentir a un expert afirmar que a totes les persones, per bé que ens vagi la vida, sempre haurem de gestionar una mitjana de tres o quatre problemes. No sé què hi ha de cert en aquesta afirmació, però el que si està demostrat científicament, és que la nostra ment necessita descansar de tant en tant, aturar-se, prendre distància de la voràgine del dia a dia amb els seus reptes i desafiaments constants, però s’ha de fer de manera adequada.

Moltes vegades el que interpretem com a bloqueig és en realitat falta de claredat. Quan passem del «pensar» a simbolitzar com a estratègia d’abordatge podem observar les dificultats des d’una perspectiva diferent que ens pot portar a trobar solucions que no havíem tingut en compte. Potser el «problema», vist amb una altra perspectiva, ja no és com pensàvem. I és que sovint, la nostra ment «racional i esbiaixada» magnífica les coses innecessàriament.

L’Art Journal pot ser una important eina d’autocura per transitar els moments complicats de la vida, durant els quals, disposar d’un espai íntim on poder desfogar-nos, endreçar pensaments i emocions i representar simbòlicament tot allò que experimentem ens serà de gran ajuda.

L’obra ens permet fer un pas enrere per a poder veure amb més claredat de quina manera ens impacta emocionalment allò que ens està passant. Un cop finalitzat el procés creatiu ens pot servir com a punt de partida per a respondre’n si hi ha altres formes d’interpretar la nostra realitat creant la distància necessària entre nosaltres i allò que ens passa. És el que s’anomena com a «Distanciament Cognitiu», una eina que ja coneixien els filòsofs estoics i que s’aplica en moltes de les teràpies actuals.

No són les coses les que ens pertorben, sinó la nostra opinió sobre elles.
Epictet

Quan adoptem una perspectiva més amplia, el problema perd rellevància. Normalment, el que ara ens està passant i ens preocupa dintre de deu anys ja no tindrà la mateixa importància, però l’obra que ara fem continuarà disponible per a nosaltres per poder ser revisada. És un mirall simbòlic d’allò que vam viure en altre moment i que a la llum del pas del temps pot aportar respostes o donar la perspectiva adequada als nous problemes que apareixen en la nostra vida. Aquest és un dels valors que ens aporta aquest treball. -La ciència recent demostra que dialogar amb nosaltres de manera apropiada modifica els nostres pensaments i les nostres emocions, i finalment les nostres accions-.

Quan ens allunyem mentalment dels nostres problemes podem enfocar-nos i veure millor els seus límits. La por activa l’anomenat «visió túnel», que és quan ens concentrem solament en allò que ens està angoixant sense veure res més enllà.

Moltes de les ansietats que ens assetgen són supèrflues. En ser solament criatures de la nostra imaginació podem desfer-nos d’elles i expandir la nostra ment a una regió més amplia, deixant que el nostre pensament inclogui l’univers.
Marc Aureli

Inclús després

I aquest treball en el meu Art Journal d’avui neix a partir d’una paraula triada a l’atzar que em porta a fer un crit a la vida i al que hi ha de bellesa en ella. Un crit d’esperança malgrat la foscor que d’una manera o altra sempre està present a les nostres vides:

Inclús després que m'hagin traït, continuaré apostant per la veritat com a única manera de construir una relació.

Inclús després d'haver patit, continuaré buscant la bellesa que hi ha en les petites coses de la vida.

Inclús després de no haver-ho aconseguit, continuaré pensant que soc capaç de fer-ho...potser algun dia .

Inclús després que tothom estigui en contra, continuaré defensant la justícia i tot allò que dona valor i sentit a la meva vida.

Inclús quan no hi hagi un després, espero poder donar gràcies a la vida.

Entrades relacionades

Cites Creatives amb l’Art Journal

Diari Artístic Memòria d’un temps

Més sobre el tema

Escribano, Alejandra (2020). «El llibre d’Artista com a recurs didàctic innovador i el seu potencial terapèutic». Terç Creixent (Monogràfic extraordinari III), pàg. 137-166.

Cita creativa: l’Art Journal i tu

02/10/202323/08/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

La creativitat forma part de la nostra essència i és el que ens diferencia de la resta dels éssers vius, però una educació que afavoreix el desenvolupament d’una part del nostre cervell, l’esquerra, més racional i analítica, acaba «atrofiant» l’altra part, més intuïtiva i creativa. Ja Picasso ho tenia clar quan va dir alguna cosa semblant a què tothom neix artista, però que és molt difícil continuar sent-ho quan som adults.

Per a moltes persones aquesta pèrdua els és indiferent o no la troben prou important per a intentar recuperar-la, s’obliden que la creativitat no solament és útil en el món de l’art o de la ciència, sinó que és essencial per adaptar-nos als canvis, única cosa que es manté invariable. Per aquesta raó es necessiten programes educatius que no malbaratin el que ens és innat i tan necessari per al progrés i la innovació.

No hi ha dubte que la creativitat és el recurs humà més important: sense creativitat no hi hauria progrés i estaríem repetint sempre els mateixos patrons.
Edward de Bono

Hi ha alternatives per a la creativitat?

Doncs sembla que no, perquè per poc que fem una mica de recerca ens trobem que el contrari de la creativitat és la rutina o la copia. I si anem més enllà, segons el científic, professor, investigador i doctor en física Jorge Wagensberg, és la mediocritat, de la qual es rebel·la per considerar-la un destí que la persona escull lliurement:

«(…) puc entendre a Mark Twain quan va dir: mai vaig permetre que l’escola entorpís la meva educació. L’escola cultiva molts aspectes de la cultura humana excepte potser la més important: la creativitat». (J.Wagensberg, 2017)

Com a professional de les teràpies artístiques he pogut veure els beneficis que l’art i la creativitat poden aportar a la salut emocional de les persones, però també ho he pogut experimentar en «carn pròpia», ja que incorporar una pràctica creativa a la meva rutina de vida m’ha permès treballar conceptes tan rellevants per al benestar com són l’atenció, la memòria, el centrament i la relaxació, tan necessària per a transitar els moments complicats de la vida.

L’Art Journal com a proposta d’entrenament creatiu

Quan no disposem de gaire temps per abordar altres processos artístics més complexos, una proposta senzilla que no requereix cap habilitat artística, és confeccionar un art journal. Es tracta d’un quadern personal molt íntim on podrem expressar amb total llibertat idees, pensaments, emocions i experiències d’una manera creativa, i sobretot, ens proporcionarà el plaer d’un espai de soledat buscada, d’exploració i descobriment constant.

No hi ha regles, ni normes en la seva elaboració, el que ens deixa tot un camí de plena llibertat expressiva. Qualsevol cosa ens pot servir per a simbolitzar allò que sentim o ens passa, solament cal tenir ganes d’experimentar i explorar amb un treball amb el qual potenciarem l’autoexploració, la creativitat i on també desenvoluparem habilitats metacognitives.

Metacognició és la capacitat que tenim de planificar quines estratègies podem utilitzar en una situació determinada en funció dels nostres aprenentatges previs, controlar tot el procés avaluant-lo amb l’objectiu de poder detectar possibles errors i d’aquesta manera fer l’abordatge més adequat amb el que, al final de tot el procés, haurem pogut incorporar una nova situació de manera més exitosa.

Comencem?

Presto atenció al món que m’envolta i al meu món interior, i després connecto els punts.
Emily P. Freeman

Moltes vegades el factor temps és el que ens impedeix fer una cosa per mes que la considerem important, però un dia ben estructurat dona per molt més del que pensem.

El requisit principal que haurem de tenir per a qualsevol acció és la motivació, sense ella difícilment abordarem cap tasca o la mantindrem al llarg del temps. Després hem d’establir un compromís amb nosaltres per tal de reservar-nos una estona, ja sigui una estoneta al final del dia, a l’inici o durant el cap de setmana (si l’agenda no ens dona per mes) per tenir la nostra «cita d’entrenament creatiu” .

Principals beneficis:

Tenir una experiència artística que ens portarà a estats de concentració i activació de les nostres capacitats mentals creatives.
Ens permetrà posar distància a allò que ens pot estar passant transformant-se en una potent eina terapèutica on podem trobar l’ajut que necessitem. Ens pot ser de molta utilitat per a fer-nos les preguntes adequades davant els interrogants de la vida.
L’externalització de les idees, pensaments i sentiments de manera simbòlica ens permetrà una reflexió posterior, ja que el que hem creat esdevindrà un mirall simbòlic que cada cop que el revisem, pot retornar-nos aspectes personals desconeguts per a nosaltres.
Una manera de cocrear-nos ampliant la nostra ment amb noves connexions de pensament i d’idees.

No esperis més, prepara’t un raconet on puguis treballar sense que ningú et molesti, fes-te amb el material necessari i comença un viatge molt especial d’introspecció i descobriment mitjançant l’art!🤗🎨♻️

Material suggerit:

Jo utilitzo principalment material de rebuig del que les velles enciclopèdies són fantàstiques per aquest tipus de treball a més d’una bona manera d’aprofitar-les .

Tisores de punta ben fina per a retallar
Cola blanca o goma d’enganxar en barra.
Revistes, diaris, llibres deteriorats o que estiguin per al rebuig.
Acrílics, ceres, aquarel·les, barretes de pastells, retoladors, colors (cadascú trobarà quin és el mitjà que més li agrada).
Guesso.
Material de rebuig: Cartons, papers de colors, malles, trossos de roba, fotografies, cintes de colors, etc.

La creativitat no espera aquell moment perfecte, crea els seus moments perfectes dels moments quotidians.
Bruce Garra Brant (artista)

Més sobre el tema:

«Potència la teva creativitat de la mà de la neurociència- Dra. Mónica Kurtis
«El Camí de l’artista»- Julia Cameron
«L’Art i la creació de la ment»-Elliot W. Eisner
«El cervell de l’artista: La creativitat vista des de la neurociència»- Mara Dierssen Sotos

Llibertat expressiva

19/08/202216/02/2023 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Dues de les meves obres per mostrar formes diferents de fer l’abordatge del procés creatiu. En la de la dreta, la prioritat i interès màxim està en el seu resultat estètic, en l’altre solament en la necessitat de reflectir un sentiment, un estat d’ànim o una emoció sense que el resultat tingui gens d’importància. En la primera es requerirà destresa tècnica, en la segona tan sols connectar amb el que sentim i experimentem en cada moment.

Les emocions són la base de tot el que fem, acceptar la seva presència i aprendre a connectar amb elles, és el moment des d’on podrem començar a tenir plena responsabilitat de la nostra vida, i l’art utilitzat amb aquest objectiu ens pot ser de molta utilitat.

En etapes formatives el que necessiten els infants no són classes d’art on aprendre tècniques artístiques, sinó espais de creació on poder moure’s amb total llibertat per expressar el més genuí que porten dins, com per exemple el Closlieu d’en Arno Stern, nom amb el qual des de fa anys s’anomena el seu taller de pintura, que significa «lloc protegit».

Per desgràcia ens queda molt camí per recórrer fins a poder arribar a tenir espais com el d’en Stern.

L’autor del llibre «Del dibuix infantil a la semiología de l’expressió», lectura que, per cert, recomano a tots els pares i professors d’art, ens diu que cal «prendre consciència de la importància d’utilitzar l’art no com a únic objectiu de l’ensenyament del dibuix com a habilitat del qui sap observar i reproduir bé el que ha vist, sinó per a que la persona tingui la possibilitat d’escapar a la vigilància de la raó per entregar-se a un acte no intencional important per al seu equilibri».

Qui ha dit que existeixen bons i mals alumnes? No existeix més que una bona manera de fer el traç, segons la necessitat de la naturalesa, i una de dolenta, la que va en contra de la naturalesa

– Arno Stern-

Imatge estreta del llibre «Del dibuix infantil a la semiologia de la expressió»

L’Art per a la vida

06/05/202223/08/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Fa quasi dos anys que vaig fer aquesta obra, un procés creatiu en el qual vaig utilitzar principalment material de rebuig i que va marcar millor que cap altre un moment personal en què la passió i un gaudir constant del que feia van ser una constant en la meva vida.

El seu record en aquests moments no és nostàlgia pel que va ser i no és, sinó l’alegria de saber que ben aviat estaré de tornada al que sé és el motor de la meva vida i també ho podria ser per a moltes persones que encara no han tingut l’oportunitat de descobrir-ho.

L’aprenentatge té lloc a través dels sentits i una manera de despertar-los és mitjançant la llibertat creadora. I és que l’Art és necessari per al desenvolupament integral dels éssers humans, però per a determinades persones, per les seves característiques personals ho és encara més, com és el cas de les persones altament sensibles o PAS (entre un 15-20% de la població).

La desmotivació i el fracàs escolar augmenta cada cop més en un sistema educatiu que afavoreix principalment el fet que els alumnes memoritzin dades, quan el que més interessa és poder generar la curiositat per descobrir, la capacitat de qüestionar i explorar pròpies de les activitats artístiques.

«L’art intenta generar ordre a partir del caos, no només el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres mancances cromàtiques».
Kakutani.

Conflictes i procés creatiu

12/03/202215/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Moltes vegades reprimim donar la nostra opinió o seguir el nostre propi camí per por de les crítiques o de ser rebutjats socialment, és el que en psicologia es coneix com a síndrome de Salomon.

El 1951, el psicòleg nord-americà Salomon Asch va fer un experiment en una escola per avaluar quin grau de llibertat hi ha en el comportament humà dins d’un grup social. Set alumnes havien de donar una resposta errònia davant d’un vuitè que no estava al cas de l’experiment. Un tant per cent molt elevat va respondre erròniament, tot i saber que s’equivocaven, abans que enfrontar-se al criteri de la majoria. Els resultats de l’experiment van mostrar com la resposta individual està extremadament condicionada a l’opinió o interessos de la majoria.

Fer valer la nostra independència de pensament, en qualsevol circumstància, és apostar a llarg termini per una bona autoestima, però és un exercici de llibertat que hem d’estar disposats a dur a terme assumint que ens generarà molts conflictes interpersonals, crítiques i estrès emocional.

A través de l’art i el joc creatiu podem elaborar tots aquests assumptes de manera simbòlica en un espai segur on podrem passar de l’acció a la simbolització, i d’aquesta, a un procés reflexiu que ens permet contenir i transformar les pulsions desadaptatives que poden sorgir davant de tot conflicte.

Tot un procés d’alquímia potent i transformador, que ens permetrà reparar ferides i enfortir-nos òptimament com a persones.

«En el procés creatiu, es pot donar forma als conflictes, i els impulsos poden ser retardats i controlats. Així, el participant experimenta que pot controlar la seva agressió a través de la simbolització, l’espai en aquest context es converteix en un espai de gestió de crisis»

(Dannecker i Domma, 1999)

Integració i vida

22/12/201915/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar present en el que va suggerint.

Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.

Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.

Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat del que percebi’m o sentim, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.

Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre «els colors» per crear l’obra més important: la nostra vida.

L’art conserva la seva funció que és única, la de donar a la persona el poder de somniar, d’esperar, de sobreviure al greuge del dolor inherent a la vida, a les situacions extremes, d’acceptar renunciar al “paradís perdut” de la infància
Gaertner

Què volem fer ara?

28/10/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

–Antonio Machado—

Aquest poema de Machado contesta l’interrogant que dóna títol a aquesta entrada, perquè és el que volem fer ara, «fer camí caminant», posar el nostre granet de sorra per a mostrar les possibilitats de millora que pot oferir l’art com a teràpia dins del context escolar.

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, l’esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada «d’experiència òptima o estat de Flow» , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat.

L’art com a teràpia, calma ansietats i pors proposant exercicis que ajuden a identificar necessitats, a reconèixer emocions que ajuden a ser-ne més conscients i poder d’aquesta manera equilibrar i integrar emocions.

No fa ni dos anys que Espai FridArt naixia com a projecte amb la finalitat de promoure, divulgar i fomentar l’art com a teràpia i el reciclatge com a metàfora, fent de tot això eines d’atenció emocional, educatives i participatives. Des de llavors s’han impartit diferents tallers d’artteràpia i de reciclatge CREA, adreçats a col·lectius amb objectius diversos, que han donat l’oportunitat de conèixer diferents institucions i persones així com adonar-nos que l’aportació que volíem fer des del començament, s’allunya en realitat dels tallers puntuals que s’han fet fins ara.Per a la majoria de nosaltres, la realitat en la qual vivim no és la que ens agradaria, però és la que tenim i per on ens hem de moure. Tot i això, sempre tenim un marge d’acció que moltes vegades no aprofitem. Els canvis comencen quan som capaços d’allunyar-nos de la crítica estèril per a construir alguna cosa a partir de la insatisfacció que sentim. Això és el que intenta fer Espai FridArt, i poder trobar persones al capdavant de les institucions capaces d’allunyar-se del que és conegut per apostar en noves propostes, com és la nostra, és el que necessitem per seguir treballant amb il·lusió i ganes en aquest projecte.

Així que estem contents de tenir l’oportunitat d’encetar el projecte: “l’obra artística com a lloc d’experiència”, un taller d’artteràpia setmanal en grup reduït que es durà a terme al llarg de tot el curs 2019-2020 gràcies a la col·laboració de l’escola Mil·lenari de Cardedeu que dóna la oportunitat de desenvolupar-ho en el seu Centre i que permetrà poder fer un seguiment i avaluació final de l’impacte i beneficis que pot oferir l’artteràpia en un context escolar, especialment de cara a possibles accions que permetin cobrir les necessitats detectades.

Estimulant la creativitat d’alumnes en una etapa vital plena de canvis i reptes com és l’últim curs de primària, on es troben els participants dels tallers, els estem oferint uns recursos d’afrontament que contribuiran al seu benestar i a un desenvolupament més integral de la seva personalitat. No s’ha d’oblidar que les activitats artístiques fomenten un seguit de competències de gran importància per a la construcció de la identitat durant l’adolescència com poden ser la creativitat, la motivació, o la comprensió de conceptes i emocions.

Així que només ens queda donar les gràcies des d’aquí a l’equip directiu del Mil.lenari, a les tutores dels alumnes que participen dels tallers, així com als seus pares i mares que han confiat en que l’art com a teràpia pot ser beneficiós per al desenvolupament integral dels seus fills.

Prevenció en context escolar (curs 2019-2020)

Espai FridArt (Art i Reciclatge per al benestar)

Entrades relacionades:
L’obra artística com lloc d’experiència.
Alliberem tensions?

Adolescència i voluntat de sentit

27/07/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Aquest és un dels últims treballs de reciclatge CREA que ha permès entrar en un espai d’interiorització i reflexió, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associació d’idees, de les quals han cobrat protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcció de la personalitat durant l’adolescència:

SENTIT, sigui el que sigui el fet positiu que ens fa encetar cada dia amb il·lusió i ganes.
VISIÓ, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre, com el de les circumstàncies que ens envolten.
COR, perquè allò que fem vagi de la mà dels nostres valors.
ACCIÓ, perquè és fent, portant a terme allò que pensem, el que ens aproparà allà on volem estar.

Hi ha un «afany» psicològic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre «l’home a la recerca de sentit» i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la «voluntat de sentit», que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància, plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, «el sentit vital«, una necessitat que individualment hem de buscar i de la que depèn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serà solament perquè tinguin la informació necessària que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinó també que la tasca educativa els hagi permès cobrir un aspecte tan importants com és l’educació emocional i en valors.

Una educació integral no pot deixar de costat l’aspecte humà de l’aprenentatge, és aquesta la raó que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu món interior, on puguin treure l’energia, el moviment i la força que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com és l’adolescència, no tant per «representar» el que senten, sinó per «expressar» sense paraules els seus sentiments.

Que puguin trobar les respostes que busquen i que en realitat estan dins seu, i sobretot, aprendre quelcom important, que tots som capaços de «construir» a partir de les circumstàncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artística pot ser una via de connexió amb el procés de recerca que segueix a l’adolescent i una via alternativa per poder expressar i sentir-se acompanyats. També és molt útil per a desenvolupar potencialitats i creativitat en un moment com és l’actual, que requereix més que mai de persones creatives amb idees i ganes de millorar el seu entorn.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinació necessària per portar a terme l’acció que els porti a sortir de la zona d’insatisfacció i desacord on es poden trobar en algun moment de la seva vida.

Perquè és mitjançant l’acció que les persones ens enfortim i gràcies al «fer» que podem allunyar-nos d’allò que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines científiques diverses, han descobert que el tema del sentit de la vida és rellevant per a la salut psicològica de l’ésser humà i de gran importància per tenir una bona qualitat de vida.

Entrades relacionades:
¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?
Reciclar i treballar les emocions
Adolescència, una identitat en Construcció

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

25/05/201907/02/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I això precisament buscava amb l’elaboració d’aquesta màscara: poder utilitzar l’art i el rebuig com a mitjà de protesta i denúncia social.

Una imatge és més potent que un milió de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcció de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, van poder confirmar en un estudi que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepció que tenen del món.

El MÓN CONVERTIT EN ABOCADOR

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem, i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneïtat, en la conferència que va donar a Barcelona el maig de 2006 «Els reptes de l’educació en la modernitat líquida»:

«En la vida «de l’ara mateix» de l’àvid consumidor de noves Erlebnisse («vivències»), la raó per anar a correcuita no és pas l’afany d’adquirir i col·leccionar, sinó de llençar i substituir. Darrere de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que és possible obtenir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no explorada«.

Salir a la calle sin joyas ni reloj sería como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que hauríem de presentar als nostres infants i adolescents en relació amb el món de la publicitat, és que tot i que la nostra imatge té un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoració dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa. Tenim la responsabilitat d’oferir-los criteris de valor més sòlids per reconduir les seves idees errònies sobre la percepció d’un ideal d’imatge i, sobretot, hauríem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt més que les nostres paraules. Sabent això, caldria preguntar-nos:

¿Els estem donant un bon exemple?

Més informació:
Manipulació des de la infància (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

28/04/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que puguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia

Els Mandales

15/02/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ 2 comentarios

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un retir meditatiu, des de llavors que teníem ganes de parlar sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual, es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació; l’altre, dibuixant un i donant-li color. La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels beneficis que podem obtenir:

Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida, i els mandales sens dubte n’és una d’elles.