Redescobrint el Flux a través del Dibuix

Fa ben poc que he tornat a dibuixar al natural després de quasi trenta anys d’absència. Tenia moltes ganes i curiositat per comprovar si experimentaria l’estat de flux d’aquella època, un estat mental que em feia perdre totalment la noció del temps i de tot el que m’envoltava o preocupava en aquell moment.

Si anem a la Wikipedia trobem que el flux és un concepte que va ser proposat pel psicòleg Mihály Csíkszentmihályi el 1975, també conegut com «la zona», un estat mental en el qual una persona està completament immersa en l’activitat que executa amb un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicació amb la tasca, i d’èxit en la realització de l’activitat.

I sí, per sort ho continuo experimentant, però ara també percebo el que és diferent. Amb cada sessió de poses de 5, 10, 15 minuts o en les fixes en les quals estic normalment una hora, a diferència del que feia abans, intento copsar ràpidament línies i ombres que trasllado al paper sense buscar un reflex exacte d’allò que estic veient, sinó la interpretació del que sento davant la model.

La vida ens confronta amb situacions i experiències que ens construeixen i ens fan canviar de mica en mica, però hi han fets que provoquen en nosaltres canvis molt més profunds i significatius que tenen la força de transformar-nos completament. Està clar que formar-me com artterapeuta i tot el que he viscut des d’aleshores, està condicionat de manera clara la meva manera de situar-me ara davant la pràctica artística.

Des que vaig posar en marxa l’any 2018 el projecte d’Espai FridArt, no he deixat d’explorar processos creatius utilitzant diferents tècniques i materials amb l’objectiu de poder crear ponts de comunicació emocional amb infants i adolescents, amb els quals dibuixar la figura humana no va entrar a formar part de cap de les meves propostes, ara penso que podria ser una tècnica útil com a eina educativa en les aules per a generar espais de reflexió on tractar importants temes com per exemple els trastorns alimentaris, el racisme o el culte al cos. Una línia de treball d’alt valor educatiu i molt necessària en l’abordatge i prevenció de molts problemes actuals.

Un treball com el que proposo implicaria, en primer lloc, que la conicitat hauria de ser mínima, és a dir, que l’objectiu últim de l’ obra, no seria la de buscar una gran semblança amb la realitat observada (en aquest cas la o el model), sinó que partint del que l’alumne ha representat, formular propostes que busquin transformar creativament la realitat captada mitjançant el dibuix acabat, en un procés creatiu que permetria a l’alumne endinsar-se en l’espai de la possibilitat, on la creativitat i l’experiència vital aniríen agafats de la mà.

Aquí mostro com a exemple el procés creatiu d’un dels dibuixos realitzat davant la model i posteriorment transformat i incorporat a un art Journal com a símbol d’una idea.

L’art no reprodueix el que és visible. Fa visible allò que no ho és

Paul Klee

Importància de marcar límits: doble protecció emocional

Obra personal: «Simbologia de les imatges» (2021)

Atrevir-nos a dir prou

Dir prou és una expressió d’autorespecte i un factor de protecció que ens ajuda a mantenir la nostra salut mental. Per aquesta raó és molt important aprendre a marcar els límits necessaris, això ens permetrà enfrontar-nos a la desconsideració i a les injustícies. És no deixar-nos arrossegar pel que no creiem ni ens defineix com a persones.

Després d’una experiència frustrant ens convé connectar amb el que estem sentint. En moments així la ràbia sol emergir per ajudar-nos a posar en marxa les accions de canvi que necessitem per al nostre benestar. 

Moltes vegades aquesta emoció està manifestant una reacció no solament pel que està succeint en aquell moment, sinó el resultat de la suma de molts altres d’estressants que se n’han anat acumulant dins nostre al llarg del temps.

L’acte de dir «prou» està íntimament relacionat a la ràbia, una emoció primària socialment no acceptada a la que sovint ens veiem obligats a ocultar. Però…..

Ens convé realment fer desaparèixer una emoció tan mobilitzadora i intensa com és la ràbia?

La resposta és un rotund no, perquè per poc que investiguem sobre aquest tema, comprovarem que de la mateixa manera que passa amb la resta de les emocions primàries, la ràbia n’és una amb una important funció adaptativa que ens ajuda a «preservar» i integrar el nostre espai més íntim dins el medi del que formem part, i a defensar els nostres drets i interessos legítims.

Obra personal «Simbologia de les imatges» (2023)

Aprendre a dir no

Una altra paraula important en la vida de qualsevol persona és el «No», adverbi de negació que s’anteposa al verb com a forma d’establir límits i espais davant els altres.

Hi ha «nos» fàcils, que sorgeixen sense dificultat, d’altres, però costen, costen molt perquè sabem que segurament haurem de pagar el preu de la incomprensió, la crítica o la impopularitat, són els nos que van contra corrent, els que qüestionen interessos i creences compartides per la majoria. Aquests són difícils, però també els més necessaris perquè és una forma d’establir límits i preservar el nostre espai més íntim.

Són la manifestació clara d’autorespecte i consideració cap a les nostres necessitats.

Moltes persones tenen dificultats a l’hora d’utilitzar qualsevol d’aquestes dues paraules, i en conseqüència, la seva  autoestima i autoconcepte es veuran inevitablement afectades  per la seva incapacitat de marcar límits.

Ets una d’aquestes persones?

Contactar amb la ira pot portar-nos a actuar sobre allò que ens causa l’emoció, però també sobre el control de la mateixa emoció. Permetent-nos fer una gestió més saludable en cada contacte. Així que la pròxima vegada que connectis amb la teva ràbia, observa-la amb distància, no la rebutgis, ja que et pot ser molt útil perquè, davant d’allò que et porta a generar aquesta emoció, puguis atrevir-te a utilitzar un rotund  «Prou» o un «No» contundent  per donar per acabat allò que no estas volent a la teva vida.

Els teus límits personals protegeixen el nucli intern de la teva identitat i el teu dret a escollir. (Gerard Manley Hopkins)


Art Journal 6/2024

L’Art com a mitjà d’expressió de la ràbia

L’Art com a llenguatge expressiu ens permet canalitzar moltes emocions que necessiten ser expressades, sobretot quan per la raó que sigui la persona no és capaç d’explicar el que sent o li passa a través de la paraula.

La creació des de la ràbia és de gran potencial, ja que és una de les emocions que produeix més nivell d’activació fisiològica i, per tant, més mobilitzadora, les sensacions que experimentem a l’organisme són: desgrat, estat d’alta activació o una conducta poc reflexiva. El to muscular és més elevat, incrementa el ritme respiratori i la pressió sanguínia. Les obres d’art que es produeixen des de la ràbia permeten la representació mitjançant figures i formes, textures de més intensitat, afavorint la posterior relaxació el que ens porta a adquirir més consciència de l’alteració que hem experimentat i, per tant, permet la reflexió del que es viu si es fa en un entorn adequat.

Quan les persones creen des de la ràbia, tenen l’oportunitat d’entreveure aspectes de la seva personalitat que sovint estan continguts o callats, o que, per contra, s’escapen de manera incontrolada, impedint la presa de consciència sobre les causes que la generen.

Així que elaborar la ràbia amb artteràpia pot ajudar les persones a ser més conscients del seu potencial de canvi i així permetre la posada en marxa d’estratègies de resolució d’aquells conflictes que impedeixen gaudir d’una salut i benestar més grans.

La pintura em permet expressar allò inexplicable. (Leonora Carington)



Entrades relacionades:

Treballar la ira amb collage





Activitats amb adolescents Activitats amb infants Adolescència i Artteràpia Art i Vida Art journal Artterapia a l'escola Artterapia i adolescència Artteràpia Artteràpia a Can Lletres Artteràpia i infancia Autoconeixement mitjançant l'art Competència social Creativitat i salud emocional Dibuix al natural Dones artistes El joc com a zona d'exploració El reciclatge com a mitjà d'exploració Emocions Bàsiques Emocions bàsiques i artteràpia Identitat i Adolescència Identitats en construcció Importància de marcar límits Infància i Artteràpia Ira i Artteràpia Jornada "Identitas en Construcció" L'elefant encadenat L'obra artística com a lloc d'experiència La ira i el Collage La màscara Land Art Les pors i l'art Llenguatges expressius PAS Por i Artteràpia Prescripció social i artteràpia Publicitat i infància Real Cercle Reciclatge&Artteràpia Reciclatge CREA Reciclatge llaunes Setmana Europea de Prevenció de Residus Taller de mandales Tallers d'Artteràpia Trobar el nostre Element Voluntat de sentit


Cita creativa: l'Art Journal i tu

La creativitat forma part de la nostra essència i és el que ens diferencia de la resta dels éssers vius, però una educació que afavoreix el desenvolupament d’una part del nostre cervell, l’esquerra, més racional i analítica, acaba «atrofiant» l’altra part, més intuïtiva i creativa. Ja Picasso ho tenia clar quan va dir alguna cosa semblant a què tothom neix artista, però que és molt difícil continuar sent-ho quan som adults.

Per a moltes persones aquesta pèrdua els és indiferent o no la troben prou important per a intentar recuperar-la, s’obliden que la creativitat no solament és útil en el món de l’art o de la ciència, sinó que és essencial per adaptar-nos als canvis, única cosa que es manté invariable. Per aquesta raó es necessiten programes educatius que no malbaratin el que ens és innat i tan necessari per al progrés i la innovació.

No hi ha dubte que la creativitat és el recurs humà més important: sense creativitat no hi hauria  progrés i estaríem repetint sempre els  mateixos patrons.

Edward de Bono

Hi ha alternatives per a la creativitat?

Doncs sembla que no, perquè per poc que fem una mica de recerca ens trobem que el contrari de la creativitat  és la rutina o la copia. I si anem més enllà, segons el científic, professor, investigador i doctor en física Jorge Wagensberg, és la mediocritat, de la qual es rebel·la per considerar-la un destí que la persona escull lliurement:

«(…) puc entendre a Mark Twain quan va dir: mai vaig permetre que l’escola entorpís la meva educació. L’escola cultiva molts aspectes de la cultura humana excepte potser la més important: la creativitat». (J.Wagensberg, 2017)

Com a professional de les teràpies artístiques he pogut veure els beneficis que l’art i la creativitat poden aportar a la salut emocional de les persones, però també ho he pogut experimentar en «carn pròpia», ja que incorporar una pràctica creativa a la meva rutina de vida m’ha permès treballar conceptes tan rellevants per al benestar com són l’atenció, la memòria, el centrament i la relaxació, tan necessària per a transitar els moments complicats de la vida.

L’Art Journal com a proposta d’entrenament creatiu

Quan no disposem de gaire temps per abordar altres processos artístics més complexos, una proposta  senzilla que no requereix cap habilitat artística, és confeccionar un art journal. Es tracta d’un quadern personal molt íntim on podrem expressar amb total llibertat idees, pensaments, emocions i experiències d’una manera creativa, i sobretot, ens proporcionarà el plaer d’un espai de soledat buscada, d’exploració i descobriment constant.

No hi ha regles, ni normes en la seva elaboració, el que ens deixa tot un camí de plena llibertat expressiva. Qualsevol cosa ens pot servir per a simbolitzar allò que sentim o ens passa, solament cal tenir ganes d’experimentar i explorar amb un treball amb el qual potenciarem l’autoexploració, la creativitat i on també desenvoluparem habilitats metacognitives.

Metacognició és la capacitat que tenim de planificar quines estratègies podem utilitzar en una situació determinada en funció dels nostres aprenentatges previs, controlar tot el procés avaluant-lo amb l’objectiu de poder detectar possibles errors i d’aquesta manera fer l’abordatge més adequat amb el que, al final de tot el procés, haurem pogut incorporar una nova situació de manera més exitosa.

Comencem?

Presto atenció al món que m’envolta i al meu món interior, i després  connecto els punts.

Emily P. Freeman

Moltes vegades el factor temps és el que ens impedeix fer una cosa per mes que la considerem important, però un dia ben estructurat dona per molt més del que pensem.

El requisit principal que haurem de tenir per a qualsevol acció és la motivació, sense ella difícilment abordarem cap tasca o la mantindrem al llarg del temps. Després hem d’establir un compromís amb nosaltres per tal de reservar-nos una estona, ja sigui una estoneta al final del dia, a l’inici o durant el cap de setmana (si l’agenda no ens dona per mes) per tenir la nostra «cita d’entrenament creatiu” .

Principals beneficis:

  • Tenir una experiència artística que ens portarà a estats de concentració i activació de les nostres capacitats mentals creatives.
  • Ens permetrà posar distància a allò que ens pot estar passant  transformant-se en una potent eina terapèutica on podem trobar l’ajut que necessitem. Ens pot ser de molta utilitat per a fer-nos les preguntes adequades davant els interrogants de la vida.
  • L’externalització de les idees, pensaments i sentiments de manera simbòlica ens permetrà una reflexió posterior, ja que el que hem creat esdevindrà un mirall simbòlic que cada cop que el revisem, pot retornar-nos aspectes personals desconeguts per a nosaltres.
  • Una manera de cocrear-nos ampliant la nostra ment amb noves connexions de pensament i d’idees.

No esperis més, prepara’t un raconet on puguis treballar sense que ningú et molesti, fes-te amb el material necessari  i comença un viatge molt especial d’introspecció i descobriment mitjançant l’art!🤗🎨♻️

Art Jounal personal (2023)

Material suggerit:

Jo utilitzo principalment material de rebuig del que les velles enciclopèdies són fantàstiques per aquest tipus de treball a més d’una bona manera d’aprofitar-les .

  • Tisores de punta ben fina per a retallar
  • Cola blanca o goma d’enganxar en barra.
  • Revistes, diaris, llibres deteriorats o que estiguin per al rebuig.
  • Acrílics, ceres, aquarel·les, barretes de pastells, retoladors, colors (cadascú trobarà quin és el mitjà que més li agrada).
  • Guesso.
  • Material de rebuig: Cartons, papers de colors, malles, trossos de roba, fotografies, cintes de colors, etc.

La creativitat no espera aquell moment perfecte, crea els seus moments perfectes dels moments quotidians.

Bruce Garra Brant (artista)



Més sobre el tema:

  • «Potència la teva creativitat de la mà de la neurociència- Dra. Mónica Kurtis
  • «El Camí de l’artista»- Julia Cameron
  • «L’Art i la creació de la ment»-Elliot W. Eisner
  • «El cervell de l’artista: La creativitat vista des de la neurociència»- Mara Dierssen Sotos

Diari Artístic. Memòria d'un temps

El Diari d’artista o Art journal és un quadern personal i íntim que ens serveix per recollir pensaments, sentiments i idees de forma lliure i espontània mitjançant diferents recursos plàstics com ara collage, poesia, narrativa o pintura, i on podrem guardar simbòlicament, moments i persones, encontres i comiats, il·lusions i desenganys, alegries i aprenentatges.

Sense paraules, tot quedarà entenedor per a nosaltres.

L’Art Journal és posar en imatges una idea.

Art Journal personal (2022)

Fa ben poc que he acabat un Diari Artístic que m’ha acompanyat gairebé dos anys i sento que el temps s’ha aturat entre les seves pàgines perquè gràcies a l’empremta que he deixat mitjançant símbols i taques, ara sé que mai podré oblidar el que he viscut.

Un treball creatiu que m’ha servit per representar gràficament els millors moments, però també la hipocresia i injustícia que he vist com sovint guanyaven la partida a l’honestedat, que es quedava sola amb la seva veritat.

En elles es pot trobar la presència gràfica del ball de la polaritat, la gran festa a la qual tots estem convidats en un moment o altre, i on hi ha de tot una mica: l’alegria i la tristesa abraçant-se, l’amistat i el rebuig jugant una partida per a veure quina de les dues guanya, la veritat i la mentida prenent una copa en un raconet mentre miren com parlen tot concentrades la seguretat, que tantes forces ens dona, amb la vulnerabilitat que tan febles ens fa sentir.

I amb aquest regal tan especial que tots podem fer-nos, he pogut tancar un cicle de vida i seduir a la sempre tan fràgil memòria, perquè quan en algun moment tornem a obrir les pàgines d’un Diari artístic, cada símbol, cada imatge que un dia vam crear, ens retornarà ja no tan sols el que vam viure, sinó també el que som en aquell moment.

Un treball que té com a primer objectiu la creació d’una experiència vital i artística que portarà a la persona a estats de concentració i activació de les seves capacitats mentals creatives.

Pàgina de l’Art Journal

Llibertat expressiva

Dues de les meves obres per mostrar formes diferents de fer l’abordatge del procés creatiu. En la de la dreta, la prioritat i interès màxim està en el seu resultat estètic, en l’altre solament en la necessitat de reflectir un sentiment, un estat d’ànim o una emoció sense que el resultat tingui gens d’importància. En la primera es requerirà destresa tècnica, en la segona tan sols connectar amb el que sentim i experimentem en cada moment.

Les emocions són la base de tot el que fem, acceptar la seva presència i aprendre a connectar amb elles, és el moment des d’on podrem començar a tenir plena responsabilitat de la nostra vida, i l’art utilitzat amb aquest objectiu ens pot ser de molta utilitat.

En etapes formatives el que necessiten els infants no són classes d’art on aprendre tècniques artístiques, sinó espais de creació on poder moure’s amb total llibertat per expressar el més genuí que porten dins, com per exemple el Closlieu d’en Arno Stern, nom amb el qual des de fa anys s’anomena el seu taller de pintura, que significa «lloc protegit».

Per desgràcia ens queda molt camí per recórrer fins a poder arribar a tenir espais com el d’en Stern.

L’autor del llibre «Del dibuix infantil a la semiología de l’expressió», lectura que, per cert, recomano a tots els pares i professors d’art, ens diu que cal «prendre consciència de la importància d’utilitzar l’art no com a únic objectiu de l’ensenyament del dibuix com a habilitat del qui sap observar i reproduir bé el que ha vist, sinó per a que la persona tingui la possibilitat d’escapar a la vigilància de la raó per entregar-se a un acte no intencional important per al seu equilibri».

Qui ha dit que existeixen bons i mals alumnes? No existeix més que una bona manera de fer el traç, segons la necessitat de la naturalesa, i una de dolenta, la que va en contra de la naturalesa

– Arno Stern-

Imatge estreta del llibre «Del dibuix infantil a la semiologia de la expressió»

L'Art per a la vida

Fa quasi dos anys que vaig fer aquesta obra, un procés creatiu en el qual vaig utilitzar principalment material de rebuig i que va marcar millor que cap altre un moment personal en què la passió i un gaudir constant del que feia van ser una constant en la meva vida. 

El seu record en aquests moments no és nostàlgia pel que va ser i no és, sinó l’alegria de saber que ben aviat estaré de tornada al que sé és el motor de la meva vida i també ho podria ser per a moltes persones que encara no han tingut l’oportunitat de descobrir-ho.

L’aprenentatge té lloc a través dels sentits i una manera de despertar-los és mitjançant la llibertat creadora. I és que l’Art és necessari per al desenvolupament integral dels éssers humans, però per a determinades persones, per les seves característiques personals ho és encara més, com és el cas de les persones altament sensibles o PAS (entre un 15-20% de la població).

La desmotivació i el fracàs escolar augmenta cada cop més en un sistema  educatiu que afavoreix principalment el fet que els alumnes memoritzin dades, quan el que més interessa és poder generar la curiositat per descobrir, la capacitat de qüestionar i explorar pròpies de les activitats artístiques.

«L’art intenta generar ordre a partir del caos, no només el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres mancances cromàtiques».
Kakutani.

Conflictes i procés creatiu

Pàgina d’Art Journal

Moltes vegades reprimim donar la nostra opinió o seguir el nostre propi camí per por de les crítiques o de ser rebutjats socialment, és el que en psicologia es coneix com a síndrome de Salomon.

El 1951, el psicòleg nord-americà Salomon Asch va fer un experiment en una escola per avaluar quin grau de llibertat hi ha en el comportament humà dins d’un grup social. Set alumnes havien de donar una resposta errònia davant d’un vuitè que no estava al cas de l’experiment. Un tant per cent molt elevat va respondre erròniament, tot i saber que s’equivocaven, abans que enfrontar-se al criteri de la majoria. Els resultats de l’experiment van mostrar com la resposta individual està extremadament condicionada a l’opinió o interessos de la majoria.

Fer valer la nostra independència de pensament, en qualsevol circumstància, és apostar a llarg termini per una bona autoestima, però és un exercici de llibertat que hem d’estar disposats a dur a terme assumint que ens generarà molts conflictes interpersonals, crítiques i estrès emocional.

A través de l’art i el joc creatiu podem elaborar tots aquests assumptes de manera simbòlica en un espai segur on podrem passar de l’acció a la simbolització, i d’aquesta, a un procés reflexiu que ens permet contenir i transformar les pulsions desadaptatives que poden sorgir davant de tot conflicte.

Tot un procés d’alquímia potent i transformador, que ens permetrà reparar ferides i enfortir-nos òptimament com a persones.

«En el procés creatiu, es pot donar forma als conflictes, i els impulsos poden ser retardats i controlats. Així, el participant experimenta que pot controlar la seva agressió a través de la simbolització, l’espai en aquest context es converteix en un espai de gestió de crisis»

(Dannecker i Domma, 1999)

Expressió sense paraules

Artteràpia en context escolar

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzo el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui fer servir altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important és que poden aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza a aquesta etapa, i sobretot, poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers d’artteràpia en context escolar on he procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup amb una autoreflexió guiada i l’intercanvi d’experiències entre els participants.

En les diferents sessions i tallers realitzats fins ara s’ha pogut treballar diversos recursos expressius com per exemple el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat «controlada» i d’experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu dels alumnes.

Seguim!

L’Art intenta generar ordre a partir del caos, no solament el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres pròpies carències cromàtiques

Kakutani

Integració i vida

«Integració». Tècnica mixta (30×40)

Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar present en el que va suggerint.

Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.

Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.

Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat del que percebi’m o sentim, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.

Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre «els colors» per crear l’obra més important: la nostra vida.

L’art conserva la seva funció que és única, la de donar a la persona el poder de somniar, d’esperar, de sobreviure al greuge del dolor inherent a la vida, a les situacions extremes, d’acceptar renunciar al “paradís perdut” de la infància

Gaertner

La por: d'emoció limitant a eina d'autoconeixement

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que puguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Espai FridArt

Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia


Els Mandales

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un  retir meditatiu,  des de llavors que teníem ganes de parlar  sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual,  es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels  promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació;  l’altre, dibuixant un i donant-li color.  La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat  i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels  beneficis que podem obtenir:

  • Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
  • Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
  • Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
  • Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
  • Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
  • Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
  • Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida,  i els mandales sens dubte n’és una d’elles.

Mandala

Creació en la natura

Art Natura

Els treballs artístics ens ajuden a expressar sentiments, inquietuds i temors a més de permetre que ens endinsem en un procés d’exploració i auto descobriment, un procés que es pot fer de moltes maneres, una d’elles és  mitjançant el Land Art,  un corrent de l’art contemporani que utilitza materials de la natura (fusta, terra, pedres, roques, aigua…) així com el mateix paisatge natural, per desenvolupar les seves obres artístiques.

El contacte amb elements naturals que ens ofereix l’espai a l’aire lliure, ens permet també enllaçar el paisatge i l’obra creativa, com un reflex d’una relació existent entre la persona que crea i el medi ambient.

El paisatge és un element essencial en Land Art, ja que des d’ell partim per a la realització de l’obra, mantindrem un diàleg intern d’on sorgirà una empremta com a testimoni breu d’un sentiment, d’una sensibilitat que haurà nascut de la visió d’aquest espai natural i un estat intern que ha demanat expressar-se d’una manera diferent.

I es que com diu l’artterapeuta Fernández Cao:

«És bo aprendre a veure, desenvolupar la percepció no solament des dels ulls, viure l’entorn i fer-ho  experiència pròpia per abocar-ho posteriorment mitjançant la creació.

És positiu gaudir de l’experiència estètica, contemplar alguna cosa bella i saber vibrar d’emoció davant d’allò que veiem: a vegades la vida val la pena solament per aquest moment, aquest instant ple que ens commou com infants i alguna cosa succeeix en el nostre cos sencer i l’emoció sorgeix, com sorgeix la vida malgrat de la mort sense poder aquesta evitar-ho». 

Ara que estem en època estival la majoria de nosaltres gaudeix o aviat ho farà d’escapades on el paisatge adquireix ple protagonisme, passejades per la muntanya o estones asseguts enfront del mar ens poden donar l’oportunitat, d’expressar-nos creativament en una obra efímera.

Un breu instant en el temps en el qual hem pogut expressar-nos d’altra manera.

I si us heu quedat amb ganes de saber més sobre Land Art, us deixem l’enllaç al  blog  Land Art/Arte y Naturaleza dedicat exclusivament a aquest tema.

Logo d'Espai FridArt

Art, Joc i Benestar

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar el que sentim.

Les emocions no s’han d’anul·lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant.

Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important,  que l’emocionalitat és la base de tot el que fem i el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

Art,Joc,Benestar

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de «mirall simbòlic» amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un «ús crític de la immaduresa» perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. (Bruner)

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

Màscara elaborada en sessió d'Artteràpia individual

Quan parlem de la nostra relació amb la «màscara» ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos. (Resnik)

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a «comportar-nos» segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal·la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que passava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és més que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament teixit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència. (Gibran, El boig)

La màscara en Artteràpia

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de «patologia de normalitat» que tenim.

Aquest és el nom que Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en què es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a «normals» i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, «l’ombra» com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: «Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano»

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra «màscara» farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. (Voltaire)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per «reeducar-nos» i «parir-nos» a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant «construcció».

Logo d'Espai FridArt

Treballant les pors amb l'artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia,  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al «tren» del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, es van baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser  està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers impartits amb aquest grup, l’objectiu principal ha estat sempre el mateix: mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions.

Tot el procés creatiu es va desenvolupar en un ambient que va fer possible afloressin qüestions importants que van estar contingudes i sostingudes en un acompanyament  subtil. Un treball que els va permetre valorar i reconèixer recursos i capacitats. Ara solament queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a enfrontar-se amb més confiança a un examen tan determinant en la seva vida.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement


L'elefant encadenat

Espai FridArt (Reciclatge & Artteràpia)
Espai FridArt

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay «un elefant encadenat» ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte «un elefant encadenat»

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de què no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a «trencar l’estaca» a la que estem lligats.


“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…

Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…

Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!»

(Douglas Malloch)


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressió amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions


Setmana de la Salut

L'obra artística com a lloc d'experiència
Espai FridArt (L'obra artística com a lloc d'experiència"
Treball realitzat per un dels assistents

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la Setmana de la Salut que organitza l’ajuntament de Cardedeu i que aquest cop està centrada en la prescripció social. Aquest és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental, o amb estils de vida poc saludables, a què utilitzin recursos del seu entorn per tal de reduir l’ús que fan dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat, ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profunds a través de l’expressió artística per tractar tota mena de bloquejos y conflictes. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateixa quan té l’oportunitat de connectar amb el seu món intern que expressarà en imatges  i símbols personals. Tot un procés que promou la  integració de la personalitat i crea les condicions necessàries perquè es  pugui produir un canvi favorable en el seu estil de vida.

Esperem que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom a Cardedeu, integrada no solament en els sistemes de salut, sinó també en els educatius, socials i comunitaris, al mateix nivell que des de fa molts anys està funcionant amb bons resultats en altres països.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual s’estableix un diàleg sanador que permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptar-les.

Logo d'Espai FridArt

Entrada relacionada:

L’obra artística com lloc d’experiència.


Treballant la ira amb Collage

Treballant la ira amb el Collage
El grup durant el taller

Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant tot el procés creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, però amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites. Va estar interessant poder comprovar les diferències sorgides de treballar la ira amb dues tècniques d’artteràpia tan diferents com són el fang i el Collage.

Les diferents característiques i peculiaritats de les tècniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.

El modelatge amb fang, és una tècnica que està vinculada directament amb el cos, i és un mitjà molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descàrrega emocional i posterior relaxació. Tot i això s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control és molt baix, contràriament al que passa amb el Collage que en ser un procés de passos molt pautats on els participants difícilment es podran «perdre» i la tècnica que més control proporciona de totes.

Un altre dels seus avantatges, és el fet de poder treballar amb imatges preexistents,  ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material «d’haver de realitzar imatges estèticament correctes». L’expressió d’elements i sentiments contradictoris, amb la creació d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importància en artteràpia:

La possibilitat d’observar el material psíquic que forma part de la singularitat d’una persona, com són les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.

En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbòlic que reflecteix els fragments del món intern de la persona, que mai serà homogènia, animant-nos a mirar les coses des d’anglès diferents dels habituals, aportant a la creació l’avantatge d’oferir-nos possibles estratègies per  resoldre els nostres conflictes i interrogants.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs
Logo d'Espai FridArt

Primera sessió (La ira amb fang)
Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:
Adolescència i artteràpia

Artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb argila.

Espai FridArt enceta el seu primer any amb quatre tallers d’artteràpia a «Can Lletres», un Centre de Formació Permanent adscrit a l’Ajuntament de Llinars on estudien adolescents de 16 i 17 anys amb una llarga trajectòria de fracàs escolar. Diferents recursos artístics serviran per fer un treball sobre la ira i la por, dues emocions bàsiques que causen molts problemes i limitacions a tothom, més encara a joves amb històries personals força complicades, carregades d’una alta conflictivitat familiar que moltes vegades són la causa  principal del seu baix rendiment acadèmic i desmotivació.

L’objectiu principal en totes les sessions serà la de poder conduir al grup d’una manera distesa i lúdica, a reflexionar constructivament sobre la ira i la por i l’estreta relació que totes dues emocions mantenen amb l’autoestima.

En quan a la seqüència metodològica de les sessions serà la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permetin la relaxació i el centrament mental que possibiliti l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per iniciar el procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.

Malgrat que els tallers puntuals d’artteràpia sense continuïtat en el temps fan del tot impossible establir el vincle necessari amb els participants per poder fer un treball en profunditat, no puc deixar de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, que donarà a conèixer nous llenguatges expressius a aquests joves i l’oportunitat de donar sortida simbòlicament a les qüestions que els causen malestar i que sovint no poden posar paraules.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Treballem la ira amb argila

Amb el primer grup vaig utilitzar l’argila, un material que per les seves peculiaritats i característiques resulta idoni per a projectar d’una manera espontània, emocions i desitjos, i ens dóna la possibilitat d’expressar la ira i ràbia d’una manera segura i socialment acceptada. Situat a l’extrem de menys control de manipulació, aquest material no ofereix cap mena d’estructura més que la que els participants decideixin donar-li. Es pot corregir les vegades que sigui necessari, motivant d’aquesta manera a l’experimentació.

Els treballs realitzats han donat al grup l’oportunitat, no solament de poder expressar les seves emocions de manera creativa, sinó també de poder parlar sobre aspectes importants per a ells i elles en un ambient distes, segur i amb el màxim respecte i escolta.

Objectius específics de la sessió

  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima i l’autoconcepte.
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatia i identificació amb els altres integrants.
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic.
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos.
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència.
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient.

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Altres entrades relacionades

Adolescència i artteràpia

Adolescència, una identitat en Construcció

Artteràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

L'obra artística com lloc d'experiència

Espai FridArt (L'obra artística com a lloc d'experiència"

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa. L’expressió artística amb la metodologia utilitzada en artteràpia és diferent, ja que la seva finalitat no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan utilitzem l’art com a teràpia i/o autoconeixement, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el que l’obra realitzada es transforma en un «mirall simbòlic» on mirar-nos per obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, el que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Les peculiaritats personals, culturals, resistències i de relació amb els altres, seran projectades en el paper a través dels pigments, colors, línies i taques. Les imatges o obres tridimensionals produïdes, seran extensions nostres, superfícies on tindrem la visió d’un món ple de possibilitats, construït del mateix material que els somnis, que ens permeten enfrontar-nos a fantasmes, continguts i desitjos inconfessables.

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

Un ambient segur i facilitador

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats, adaptant les propostes al ritme i procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament i confiança que convidi a les persones a pensar sobre si mateixes.

Tot i no ser un element important, la paraula serveix de suport per explicar l’obra creada. Però hi haurà ocasions en què la persona no està preparada per parlar o no pot expressar amb paraules el que sent, en aquest cas es respectarà el seu silenci sense forçar-la a fer allò que no vol o no està preparada a fer.

Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

Per a les persones que pregunten si els pot ser d’utilitat l’art com a teràpia malgrat no saber dibuixar o pintar, dir que no es requereix experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Beneficis que podem obtenir amb l’artteràpia:

  • Autoconeixement, exploració i expressió que derivarà en més benestar. Durant el procés creatiu es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona més autoconeixement i que sigui capaç de treballar bloquejos i/o conflictes.
  • Desenvolupament de la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permetrà resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat de reinventar la nostra vida, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Desenvolupament de la intel·ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres.
  • Enfortiment de capacitats i recursos que ens permetrà descobrir noves possibilitats de viure i sentir.
  • Relaxació amb l’alliberament de les tensions acumulades.
  • Augment de l’autoestima, ja que en la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. Això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres.

L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts i les metàfores utilitzades durant la sessió, seguiran treballant en nosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Logo d'Espai FridArt

Entrada relacionada: Adolescència i Art