Importància de marcar límits: doble protecció emocional

06/07/202425/01/2025 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Obra personal: «Simbologia de les imatges» (2021)

Atrevir-nos a dir prou

Dir prou és una expressió d’autorespecte i un factor de protecció que ens ajuda a mantenir la nostra salut mental. Per aquesta raó és molt important aprendre a marcar els límits necessaris, això ens permetrà enfrontar-nos a la desconsideració i a les injustícies. És no deixar-nos arrossegar pel que no creiem ni ens defineix com a persones.

Després d’una experiència frustrant ens convé connectar amb el que estem sentint. En moments així la ràbia sol emergir per ajudar-nos a posar en marxa les accions de canvi que necessitem per al nostre benestar.

Moltes vegades aquesta emoció està manifestant una reacció no solament pel que està succeint en aquell moment, sinó el resultat de la suma de molts altres d’estressants que se n’han anat acumulant dins nostre al llarg del temps.

L’acte de dir «prou» està íntimament relacionat a la ràbia, una emoció primària socialment no acceptada a la que sovint ens veiem obligats a ocultar. Però…..

Ens convé realment fer desaparèixer una emoció tan mobilitzadora i intensa com és la ràbia?

La resposta és un rotund no, perquè per poc que investiguem sobre aquest tema, comprovarem que de la mateixa manera que passa amb la resta de les emocions primàries, la ràbia n’és una amb una important funció adaptativa que ens ajuda a «preservar» i integrar el nostre espai més íntim dins el medi del que formem part, i a defensar els nostres drets i interessos legítims.

Obra personal «Simbologia de les imatges» (2023)

Aprendre a dir no

Una altra paraula important en la vida de qualsevol persona és el «No», adverbi de negació que s’anteposa al verb com a forma d’establir límits i espais davant els altres.

Hi ha «nos» fàcils, que sorgeixen sense dificultat, d’altres, però costen, costen molt perquè sabem que segurament haurem de pagar el preu de la incomprensió, la crítica o la impopularitat, són els nos que van contra corrent, els que qüestionen interessos i creences compartides per la majoria. Aquests són difícils, però també els més necessaris perquè és una forma d’establir límits i preservar el nostre espai més íntim.

Són la manifestació clara d’autorespecte i consideració cap a les nostres necessitats.

Moltes persones tenen dificultats a l’hora d’utilitzar qualsevol d’aquestes dues paraules, i en conseqüència, la seva autoestima i autoconcepte es veuran inevitablement afectades per la seva incapacitat de marcar límits.

Ets una d’aquestes persones?

Contactar amb la ira pot portar-nos a actuar sobre allò que ens causa l’emoció, però també sobre el control de la mateixa emoció. Permetent-nos fer una gestió més saludable en cada contacte. Així que la pròxima vegada que connectis amb la teva ràbia, observa-la amb distància, no la rebutgis, ja que et pot ser molt útil perquè, davant d’allò que et porta a generar aquesta emoció, puguis atrevir-te a utilitzar un rotund «Prou» o un «No» contundent per donar per acabat allò que no estas volent a la teva vida.

Els teus límits personals protegeixen el nucli intern de la teva identitat i el teu dret a escollir. (Gerard Manley Hopkins)

L’Art com a mitjà d’expressió de la ràbia

L’Art com a llenguatge expressiu ens permet canalitzar moltes emocions que necessiten ser expressades, sobretot quan per la raó que sigui la persona no és capaç d’explicar el que sent o li passa a través de la paraula.

La creació des de la ràbia és de gran potencial, ja que és una de les emocions que produeix més nivell d’activació fisiològica i, per tant, més mobilitzadora, les sensacions que experimentem a l’organisme són: desgrat, estat d’alta activació o una conducta poc reflexiva. El to muscular és més elevat, incrementa el ritme respiratori i la pressió sanguínia. Les obres d’art que es produeixen des de la ràbia permeten la representació mitjançant figures i formes, textures de més intensitat, afavorint la posterior relaxació el que ens porta a adquirir més consciència de l’alteració que hem experimentat i, per tant, permet la reflexió del que es viu si es fa en un entorn adequat.

Quan les persones creen des de la ràbia, tenen l’oportunitat d’entreveure aspectes de la seva personalitat que sovint estan continguts o callats, o que, per contra, s’escapen de manera incontrolada, impedint la presa de consciència sobre les causes que la generen.

Així que elaborar la ràbia amb artteràpia pot ajudar les persones a ser més conscients del seu potencial de canvi i així permetre la posada en marxa d’estratègies de resolució d’aquells conflictes que impedeixen gaudir d’una salut i benestar més grans.

La pintura em permet expressar allò inexplicable. (Leonora Carington)

Entrades relacionades:

Treballar la ira amb collage

SOBRE ESPAI FRIDART21/01/2020Rosa Encinas

¿Sabem l'impacte que té la publicitat en els nostres fills?25/05/2019Rosa Encinas

L'elefant encadenat03/05/2018Rosa Encinas

Transformar la merda en fertilitzant

18/01/202306/03/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

De la mateixa manera que la merda utilitzada com a fertilitzant farà que una llavor germini millor, allò que ens causa malestar pot arribar a ser l’impuls i la força que estem necessitant per apropar-nos a les coses amb les quals creiem i per les que sentim que val la pena viure. És la insatisfacció productiva, generadora de possibilitats i capaç d’aconseguir canvis positius a les nostres vides.

A vegades el conflicte intern o extern, no és més que l’experiència intensa de viure el que no volem, el que no ens agrada o no tolerem. Una insatisfacció, malestar o patiment, quan sabem interpretar el que ens està dient l’emoció, pot estar empenyent-nos a construir un camí alternatiu de vida o mostrar que ha arribat el moment de donar les passes necessàries per allunyar-nos del que no volem.

A vegades detectem clarament el que no ens omple, allò que no ens interessa: converses hipòcrites, maneres de fer poc ètiques i sorprenentment normalitzades socialment; contextos o companyies amb les quals ens sentim malament i ho acceptem perquè «hem d’estar» o és «el que fa tothom». Un gran error i una enorme pèrdua de temps i d’energia.

Si davant determinats estímuls ens sentim malament, escoltem-ho, no emmascarem l’emoció, perquè ens està donant una informació important sobre nosaltres que ens convé aprendre a respectar. La majoria de les vegades hi ha alternatives on podrem desenvolupar-nos plenament i sentir-nos bé. Saber dir NO quan cal, és saber cuidar-nos i també respectar-nos. És posar els límits necessaris per poder construir una vida plena, digne i amb sentit. És decidir el que volem i el que no.

L’Art ens ajuda a SER

Amb el coratge i la sinceritat per ser-nos fidels i no anar en contra del que necessitem, quan és honest i legítim, no n’hi ha prou, requereix també reflexió i autocrítica per no caure en pensar que tot el que fem o pensem és adaptatiu, o que tot el que sentim és vàlid i funcional. L’Art com a expressió emocional i introspecció ens pot ajudar en aquest procés.

Quan alguna cosa no ens encaixa generant-nos sentiments recurrents de rebuig o insatisfacció, podem utilitzar l’expressió artística per analitzar que està passant deixant que la part intuïtiva del nostre cervell es posi a treballar a favor nostre. És molt terapèutic poder transformar creativament la ràbia o frustració que podem arribar a sentir davant les injustícies o el que ens desagrada i no podem evitar. Materialitzar-ho simbòlicament durant el procés creatiu, ens permet «descarregar» molts continguts emocionals transformant-los en una força creadora d’oportunitats.

Perquè una societat estarà sana i podrà avançar quan les persones que la integren se senten realitzades i plenes. La salut integral està molt relacionada amb aquest fet i la capacitat de donar el màxim potencial humà és proporcional també al sentiment subjectiu de plenitud i benestar que podem sentir.

No és mesura de salut estar adaptat a una societat profundament malalta.
(Krishnamurti)

Entrades relacionades:

Anar contra corrent

Conflictes i procés creatiu

Soledat i silenci

03/01/202306/03/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Adorar la soledat quan és buscada i trobar en ella moments d’intensa plenitud i felicitat, és un tret que compartim les persones amb alta sensibilitat tot i no ser exclusiu nostre. I és que estar a soles és dels millors regals que ens podem fer, ja que és des del silenci quan tindrem l’oportunitat de submergir-nos en la quietud que tant necessita la nostra ment. La lectura d’un bon llibre, passejar per la muntanya o la platja, l’art, o la música requereixen una bona dosi de silenci, presència i sobretot de soledat. Un estat on cada sensació de plenitud anirà acompanyada d’agraïment si els nostres pilars afectius estan coberts, perquè és llavors quan podrem prendre consciència dels aspectes positius de la vida.

En un món ple de soroll, la soledat és la cançó més bonica
Oscar Wilde

Les Persones Altament Sensibles (PAS) hem de gestionar l’esforç que suposa integrar-nos en un context molt estructurat i gens facilitador on difícilment podrem mostrar plenament les nostres qualitats personals. Una alta competitivitat, crítiques gratuïtes, converses forçades i el constant soroll ens esgota i fa que la sensibilitat que ens travessa de dalt a baix s’acabi amagant darrere de pesades, però necessàries armadures defensives.

Trobar illes de tranquil·litat que ens carreguin internament, són del tot necessàries per a una PAS. L’Art n’és un d’aquests espais on pot convertir-se en la medecina o l’antídot que ens permetrà entrar en estats de soledat i silenci rics en contingut i sentit, on podrem parlar sense emetre cap so i explicar-nos sense necessitat de les paraules. Una mena d’aliment que sempre ens acabarà omplint de matisos i que ens repararà sempre que ho necessitem.

No és fàcil per a les persones que busquen viure amb sentit fer-ho en aquests moments, on semblen estar de moda les relacions buides de contingut que no requereixen l’esforç del compromís, de la lleialtat cap a l’altre i d’un veritable vincle emocional entre dues persones. Segons Zygmunt Bauman, prestigiós sociòleg dels anys cinquanta, el món actual es caracteritza per al seu estat fluid i volàtil, el que ell anomenava «societat líquida». Una societat on la rapidesa dels canvis ha afeblit els vincles entre les persones. Un temps que jo anomeno de «purpurines i xarols», un lloc perfecte on poder perdre’s i tapar carències, vuits i absències, i on l’art resulta tan necessari, que si no existís l’hauríem d’inventar.

(…)Quan encetem el viatge que ens porta a sintonitzar amb la nostra ment aturant-nos en la quietud, entrarem en un nou regne d’experiències que poden sorprendre’ns en tot moment.
Daniel J.Siegel

Desitjo un 2023 ple d’espais de soledat i silenci reparadors per a tothom!

Art i comportament disruptiu a l'escola

17/11/202207/03/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

El paper que l’art pot desenvolupar com a instrument terapèutic i educatiu, deriva de la seva comprensió com activitat que forma part de la categoria més ampliada del joc
Donald Winnicott

Moltes vegades darrere d’un comportament disruptiu de l’infant o jove hi ha una família disfuncional o amb un funcionament inadequat. Aquest tipus de famílies són un factor de risc que propicien l’aparició de símptomes i malalties en l’alumne.

En aquests casos, una bona estratègia de les escoles seria tindre espais d’art amb objectius terapèutics o preventius on els alumnes amb algun tipus de conflicte familiar poguessin calmar les seves ansietats, pors i frustracions d’una manera segura i sensiblement acompanyada.

Sempre que a l’aula apareix un símptoma, aquest pot ser pres com un indicador de disfunció familiar i seria desitjable que l’escola comptes amb els recursos necessaris per poder tractar l’alumne disruptiu o inadaptat no com el culpable, sinó com a portador d’una problemàtica familiar.

Diferents estudis demostren que gran part de la violència és apresa i que en aquest procés d’aprenentatge tenen un paper decisiu les persones amb les quals l’infant estableix els primers vincles socials.

La construcció de la identitat

Durant l’adolescència qualsevol conflicte que arrossegui l’alumne es complica encara més, i en el cas que no li proporcionem les eines que necessita adquirir durant aquesta etapa tan significativa en la construcció de la seva identitat, probablement acabarà consolidant una personalitat instal·lada en el conflicte gratuït com a forma d’estar en el món.

L’ideal és que cada família sigui el model i referent per als seus infants, però malauradament moltes vegades no és així i molt d’aquests casos no acaben mai en cap consulta. L’art com teràpia en context escolar permet «equilibrar» d’alguna manera aquests models familiars.

Aquests infants sovint són portadors de molta ràbia i angoixa raó per la qual necessiten que se’ls mostri que han de fer per contenir i controlar l’energia de manera constructiva i evitar així que pugui derivar en violència.

L’activitat artística pot ser en aquests casos encara de més ajuda, ja que es tracta d’una via de connexió amb el procés de recerca que acompanya a l’adolescent proporcionant alternatives d’expressió per al que senten o els pot estar passant. Ells, molt més que d’altres, estan necessitant de l’atenció i de la mirada apreciativa i reparadora d’un adult de referència.

Un cas real: l’alumne X

Fa uns anys vaig impartir durant dos trimestres un taller setmanal d’artteràpia en context escolar a un petit grup d’alumnes de sisè de primària, va ser temps suficient perquè pogués comprovar l’eficàcia de l’artteràpia en aquests contextos i, sobretot, la necessitat d’implementar espais amb aquestes característiques com un servei gratuït dins l’ensenyament públic.

Al començament no va ser fàcil contenir el grup, ja que una llarga història de conflictivitat interpersonal entre dos dels participants feia impossible la cohesió necessària que permetés acabar els treballs que els anava proposant, i més d’un cop no es van respectar els límits de l’espai art terapèutic; tot i això no va ser el participant més difícil segons les tutores el que em va posar més a prova. Per què?

En les relacions inicials amb el grup, aquest participant tant disruptor en l’ambient escolar que per preservar la seva identitat anomenaré X, mostrava seguretat, resolució i iniciativa amb el que després es va poder comprovar que era una pantalla defensiva per emmascarar una gran inseguretat i una imatge de si mateix totalment contrària al que s’esforçava per mostrar als altres. Moltes vegades no poder expressar o contenir inseguretats, es transformen en ràbia, que en aquell cas podria estar manifestant-se mitjançant agressions i baralles amb els companys de l’escola.

Durant el primer trimestre X mostrava sovint en les sessions d’artteràpia el seu enuig i ira; tot i això, s’esforçava molt a respectar els límits temporals de la sessió i les normes establertes. Col·laborava i acceptava deixar de fer quan li ho demanava i en l’última sessió del trimestre va acabar reconeixent obertament davant del grup la seva necessitat de tenir millors relacions amb els seus companys.

Molts experts sostenen que la majoria d’aquests comportaments disruptius són més una reacció al que l’alumne pot estar percebent com amenaçant (el món contra mi) que solament un tema de comportament o disciplina.

En cada sessió X destacava de la resta de participants per la seva creativitat i imaginació que manifestava en cada un dels treballs que feia, fins al punt que la seva competència artística va acabar sent reconeguda i apreciada per la resta del grup.

Aquest, va ser un factor important per a la progressiva adaptació de X a l’espai d’artteràpia, on es va anar sentint cada cop més segur i es mostrava concentrat en les tasques que feia arribant fins i tot a ser capaç d’aguantar els límits de l’enquadrament en moments d’especial dificultat i mostrar cada cop més cura i respecte cap als seus companys.

Una de les conclusions que vaig treure d’aquesta experiència, va ser que la diferència tan gran de comportament d’en X en els tallers d’artteràpia respecte a la manera amb la qual es comunicava en l’àmbit escolar estava motivada per la metodologia d’aquesta tècnica que prioritza conceptes com flexibilitat, llibertat en l’expressió emocional i d’idees mitjançant els llenguatges expressius com a vies alternatives de comunicació, que als adolescents, i sobretot, per als que tenen una alta creativitat com la que mostrava X els resulta molt més necessari.

L’experiència per aquest alumne va ser molt favorable, ja que la seva autoimatge va sortir reforçada gràcies al fet que va tenir l’oportunitat d’explorar-se des d’altra posició envers els seus companys molt més positiva: Context escolar=X problemàtic, Artteràpia=X creatiu.

Mitjançant la neurociència s’ha comprovat que les persones creatives pensen i actuen de manera diferent a una persona “normal”, cosa que pot provocar que la comunicació i comprensió amb elles sigui més complexa i incompresa en l’aula.

Crear és sobretot, una convocatòria a la possibilitat

Quan es disposa d’espais protegits com el que ofereix l’Artteràpia, tan diferent de les dinàmiques i regles acadèmiques, es fa possible que emergeixi de cada membre i del grup en conjunt quelcom diferent. Els rols es poden anar diluint, les aliances entre els membres també i permet que les velles rivalitats consolidades en el temps entre ells puguin donar pas a un altre tipus de relació molt més adaptativa.

I és que els rols que tenen els alumnes dins el grup en les seves interaccions en l’espai acadèmic s’han anat formant i consolidant al llarg del temps. Moltes problemàtiques que sorgeixen en les dinàmiques relacionals si no són detectades i treballades adequadament s’acabaran traduint en conflictes i baralles que perjudiquen enormement el bon funcionament de les classes.

Tant de bo poguéssim arribar a estar als nivells d’altres països on l’artteràpia és un servei més dins les institucions públiques. Seria una bona manera de responsabilitzar-nos com a societat avançada que som posant els mitjans adequats per cobrir de manera integral les necessitats emocionals dels infants i adolescents que no seran atesos de cap altra manera.

L’individu que no pot crear, vol destruir…L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador
Eric Fromm

Entradas relacionadas:

Adolescència, una identitat en construcció

Adolescència i Artteràpia

Llibertat expressiva

19/08/202216/02/2023 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Dues de les meves obres per mostrar formes diferents de fer l’abordatge del procés creatiu. En la de la dreta, la prioritat i interès màxim està en el seu resultat estètic, en l’altre solament en la necessitat de reflectir un sentiment, un estat d’ànim o una emoció sense que el resultat tingui gens d’importància. En la primera es requerirà destresa tècnica, en la segona tan sols connectar amb el que sentim i experimentem en cada moment.

Les emocions són la base de tot el que fem, acceptar la seva presència i aprendre a connectar amb elles, és el moment des d’on podrem començar a tenir plena responsabilitat de la nostra vida, i l’art utilitzat amb aquest objectiu ens pot ser de molta utilitat.

En etapes formatives el que necessiten els infants no són classes d’art on aprendre tècniques artístiques, sinó espais de creació on poder moure’s amb total llibertat per expressar el més genuí que porten dins, com per exemple el Closlieu d’en Arno Stern, nom amb el qual des de fa anys s’anomena el seu taller de pintura, que significa «lloc protegit».

Per desgràcia ens queda molt camí per recórrer fins a poder arribar a tenir espais com el d’en Stern.

L’autor del llibre «Del dibuix infantil a la semiología de l’expressió», lectura que, per cert, recomano a tots els pares i professors d’art, ens diu que cal «prendre consciència de la importància d’utilitzar l’art no com a únic objectiu de l’ensenyament del dibuix com a habilitat del qui sap observar i reproduir bé el que ha vist, sinó per a que la persona tingui la possibilitat d’escapar a la vigilància de la raó per entregar-se a un acte no intencional important per al seu equilibri».

Qui ha dit que existeixen bons i mals alumnes? No existeix més que una bona manera de fer el traç, segons la necessitat de la naturalesa, i una de dolenta, la que va en contra de la naturalesa

– Arno Stern-

Imatge estreta del llibre «Del dibuix infantil a la semiologia de la expressió»

L'Art per a la vida

06/05/202223/08/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Fa quasi dos anys que vaig fer aquesta obra, un procés creatiu en el qual vaig utilitzar principalment material de rebuig i que va marcar millor que cap altre un moment personal en què la passió i un gaudir constant del que feia van ser una constant en la meva vida.

El seu record en aquests moments no és nostàlgia pel que va ser i no és, sinó l’alegria de saber que ben aviat estaré de tornada al que sé és el motor de la meva vida i també ho podria ser per a moltes persones que encara no han tingut l’oportunitat de descobrir-ho.

L’aprenentatge té lloc a través dels sentits i una manera de despertar-los és mitjançant la llibertat creadora. I és que l’Art és necessari per al desenvolupament integral dels éssers humans, però per a determinades persones, per les seves característiques personals ho és encara més, com és el cas de les persones altament sensibles o PAS (entre un 15-20% de la població).

La desmotivació i el fracàs escolar augmenta cada cop més en un sistema educatiu que afavoreix principalment el fet que els alumnes memoritzin dades, quan el que més interessa és poder generar la curiositat per descobrir, la capacitat de qüestionar i explorar pròpies de les activitats artístiques.

«L’art intenta generar ordre a partir del caos, no només el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres mancances cromàtiques».
Kakutani.

Conflictes i procés creatiu

12/03/202215/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Moltes vegades reprimim donar la nostra opinió o seguir el nostre propi camí per por de les crítiques o de ser rebutjats socialment, és el que en psicologia es coneix com a síndrome de Salomon.

El 1951, el psicòleg nord-americà Salomon Asch va fer un experiment en una escola per avaluar quin grau de llibertat hi ha en el comportament humà dins d’un grup social. Set alumnes havien de donar una resposta errònia davant d’un vuitè que no estava al cas de l’experiment. Un tant per cent molt elevat va respondre erròniament, tot i saber que s’equivocaven, abans que enfrontar-se al criteri de la majoria. Els resultats de l’experiment van mostrar com la resposta individual està extremadament condicionada a l’opinió o interessos de la majoria.

Fer valer la nostra independència de pensament, en qualsevol circumstància, és apostar a llarg termini per una bona autoestima, però és un exercici de llibertat que hem d’estar disposats a dur a terme assumint que ens generarà molts conflictes interpersonals, crítiques i estrès emocional.

A través de l’art i el joc creatiu podem elaborar tots aquests assumptes de manera simbòlica en un espai segur on podrem passar de l’acció a la simbolització, i d’aquesta, a un procés reflexiu que ens permet contenir i transformar les pulsions desadaptatives que poden sorgir davant de tot conflicte.

Tot un procés d’alquímia potent i transformador, que ens permetrà reparar ferides i enfortir-nos òptimament com a persones.

«En el procés creatiu, es pot donar forma als conflictes, i els impulsos poden ser retardats i controlats. Així, el participant experimenta que pot controlar la seva agressió a través de la simbolització, l’espai en aquest context es converteix en un espai de gestió de crisis»

(Dannecker i Domma, 1999)

Art i Escombraries

19/07/202014/02/2023 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

La possibilitat d’utilitzar figures retòriques visuals com la metàfora, fa que aquests símbols suggereixin el que es representa, són expressions indirectes de les nostres visions i experiències.

Utilitzar el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metàfora, una figura retòrica de pensament i un element fonamental del procés terapèutic, que utilitzo per relacionar aquest material amb les experiències generadores de residus emocionals, els records de vivències que ens fan sentir malament o patir i que es van acumulant en el nostre interior construint una narrativa personal molt limitadora.

L’ésser humà necessita reciclar aquests continguts per posar en marxa al màxim les seves potencialitats. Tot un procés de recreació i reestructuració que podem i hem d’ensenyar a portar a terme durant l’etapa escolar, ja que la infància és considerada un període molt important per a l’adquisició progressiva de la competència social, i serà a partir de l’adolescència que es posarà de manifest el seu dèficit, un dèficit que després s’anirà agreujant durant la fase adulta de l’individu.

L’artteràpia ens facilita l’abordatge indirecte de molts temes amb els infants i els adolescents que ens permetrà iniciar una reflexió guiada per tal de poder reelaborar continguts emocionals que requereixen ser revisats des d’una altra perspectiva.

Podem a través de l’art, i en aquest cas també amb el reciclatge, oferir noves vies d’expressió que en ser percebudes com a no invasives de la seva intimitat portarà, especialment en el cas dels adolescents, a mostrar amb més facilitat, necessitats i mancances que un adult sensible necessita conèixer per tal que puguin ser reparades.

Expressió sense paraules

20/02/202015/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzo el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui fer servir altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important és que poden aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza a aquesta etapa, i sobretot, poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers d’artteràpia en context escolar on he procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup amb una autoreflexió guiada i l’intercanvi d’experiències entre els participants.

En les diferents sessions i tallers realitzats fins ara s’ha pogut treballar diversos recursos expressius com per exemple el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat «controlada» i d’experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu dels alumnes.

Seguim!

L’Art intenta generar ordre a partir del caos, no solament el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres pròpies carències cromàtiques
Kakutani

Quatre "Elefants Encadenats"

03/02/202003/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat que és important desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora. Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.

Competència social i artteràpia

12/01/202015/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència.

Per a la majoria dels infants, les conductes i habilitats relacionades amb la competència social li proporcionen una base de gran importància per a aconseguir en un futur l’èxit en les seves relacions laborals i sociofamiliars, els ajudarà a viure com adults socialment integrats i tenir una bona salut mental.

És aquest el motiu principal perquè l’esforç pedagògic durant el període preadolescent, vagi dirigit a construir una autovaloració saludable de l’infant que permeti mantenir en ell o ella l’interès i motivació per l’exploració intactes.

El desenvolupament de la competència acadèmica i cognitiva està íntegrament vinculada amb la competència social.

L’Artteràpia a l’escola

L’artteràpia grupal realitzada dins de l’entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de nens i nenes en educació infantil i primària sempre que es respectin factors importants per a la consecució dels objectius plantejats, com poden ser la informació obtinguda de les entrevistes als pares dels nens, de l’equip educatiu i psicopedagògic de centre, i disposar d’un espai i materials adequat, si no és així, estaríem parlant de tallers creatius de desenvolupament emocional i no pròpiament d’artteràpia.

La importància d’incloure l’artteràpia per a millorar la competència social durant la preadolescència, està en el fet que entre els 10 als 14 anys són anys idonis d’aprenentatge, és quan els infants mostren entusiasme i interès en l’experimentació artística. Aquesta és una etapa de gran creativitat que després s’anirà perdent durant l’adolescència, ja que segons Piaget, serà en aquest període on es desenvolupa la capacitat de raonar críticament, i en aquest moment es pot tenir una autopercepció negativa respecte a determinades aptituds que derivaria en desmotivació per l’exploració i l’aprenentatge.

Segons Viktor Lowenfeld, si podem estimular la producció inconscient de l’infant que el porti a una maduresa creativa, li permetrà suportar aquesta «consciència crítica» que sorgeix durant l’adolescència i evitarem, d’aquesta manera, que l’infant experimenti un canvi brusc, salvaguardant-lo de la sensació de desànim que podria provocar les alteracions en la seva activitat imaginativa.

I és que desenvolupar el pensament creador té una gran importància per a nosaltres com a individus i com a societat, ja que la capacitat creadora es considera com un comportament productiu que pren forma en l’acció o en la realització, en oposició a la rigidesa i conformitat mental que no aporta cap valor social. Aquesta capacitat creadora difícilment es desenvoluparà en un ambient on tot està predeterminat d’acord amb uns esquemes prefixats per altres persones, per desenvolupar el pensament creador, es necessita la flexibilitat, l’originalitat i fluïdesa.

La importància de desenvolupar pautes de pensament creador en moments de profunds canvis com els que s’inicien amb la preadolescència, està en el fet que les actituds i valors que es desenvoluparan en aquest moment seran els que acompanyaran a l’infant durant tota la seva vida.

Font consultada: «El desarrollo de la capacidad creadora» (Lowenfeld)

Informació d’interès

Una experiència d’artteràpia amb infants

Un viaje por el arte y la música a través de las emociones

Integració i vida

22/12/201915/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar present en el que va suggerint.

Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.

Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.

Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat del que percebi’m o sentim, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.

Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre «els colors» per crear l’obra més important: la nostra vida.

L’art conserva la seva funció que és única, la de donar a la persona el poder de somniar, d’esperar, de sobreviure al greuge del dolor inherent a la vida, a les situacions extremes, d’acceptar renunciar al “paradís perdut” de la infància
Gaertner

Alliberem tensions?

08/12/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Activitat d'escalfament per a treure les tensions acumulades

«L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador» (Eric Fromm)

Una de les últimes activitats realitzades pel grup «Animals», dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar «L’obra artística com a lloc d’experiència» que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.

L’artista Jackson Pollock, va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat perquè infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.

Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.

Crear un espai per a alliberar emocions considerades «negatives» com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.

Entrades relacionades:

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia

Què volem fer ara?

28/10/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

–Antonio Machado—

Aquest poema de Machado contesta l’interrogant que dóna títol a aquesta entrada, perquè és el que volem fer ara, «fer camí caminant», posar el nostre granet de sorra per a mostrar les possibilitats de millora que pot oferir l’art com a teràpia dins del context escolar.

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, l’esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada «d’experiència òptima o estat de Flow» , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat.

L’art com a teràpia, calma ansietats i pors proposant exercicis que ajuden a identificar necessitats, a reconèixer emocions que ajuden a ser-ne més conscients i poder d’aquesta manera equilibrar i integrar emocions.

No fa ni dos anys que Espai FridArt naixia com a projecte amb la finalitat de promoure, divulgar i fomentar l’art com a teràpia i el reciclatge com a metàfora, fent de tot això eines d’atenció emocional, educatives i participatives. Des de llavors s’han impartit diferents tallers d’artteràpia i de reciclatge CREA, adreçats a col·lectius amb objectius diversos, que han donat l’oportunitat de conèixer diferents institucions i persones així com adonar-nos que l’aportació que volíem fer des del començament, s’allunya en realitat dels tallers puntuals que s’han fet fins ara.Per a la majoria de nosaltres, la realitat en la qual vivim no és la que ens agradaria, però és la que tenim i per on ens hem de moure. Tot i això, sempre tenim un marge d’acció que moltes vegades no aprofitem. Els canvis comencen quan som capaços d’allunyar-nos de la crítica estèril per a construir alguna cosa a partir de la insatisfacció que sentim. Això és el que intenta fer Espai FridArt, i poder trobar persones al capdavant de les institucions capaces d’allunyar-se del que és conegut per apostar en noves propostes, com és la nostra, és el que necessitem per seguir treballant amb il·lusió i ganes en aquest projecte.

Així que estem contents de tenir l’oportunitat d’encetar el projecte: “l’obra artística com a lloc d’experiència”, un taller d’artteràpia setmanal en grup reduït que es durà a terme al llarg de tot el curs 2019-2020 gràcies a la col·laboració de l’escola Mil·lenari de Cardedeu que dóna la oportunitat de desenvolupar-ho en el seu Centre i que permetrà poder fer un seguiment i avaluació final de l’impacte i beneficis que pot oferir l’artteràpia en un context escolar, especialment de cara a possibles accions que permetin cobrir les necessitats detectades.

Estimulant la creativitat d’alumnes en una etapa vital plena de canvis i reptes com és l’últim curs de primària, on es troben els participants dels tallers, els estem oferint uns recursos d’afrontament que contribuiran al seu benestar i a un desenvolupament més integral de la seva personalitat. No s’ha d’oblidar que les activitats artístiques fomenten un seguit de competències de gran importància per a la construcció de la identitat durant l’adolescència com poden ser la creativitat, la motivació, o la comprensió de conceptes i emocions.

Així que només ens queda donar les gràcies des d’aquí a l’equip directiu del Mil.lenari, a les tutores dels alumnes que participen dels tallers, així com als seus pares i mares que han confiat en que l’art com a teràpia pot ser beneficiós per al desenvolupament integral dels seus fills.

Prevenció en context escolar (curs 2019-2020)

Espai FridArt (Art i Reciclatge per al benestar)

Entrades relacionades:
L’obra artística com lloc d’experiència.
Alliberem tensions?

La por: d'emoció limitant a eina d'autoconeixement

28/04/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que puguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia

Reciclar i treballar les emocions

27/03/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar l’alegria i la tristesa des d’una perspectiva d’exploració, que ens permetrà donar sortida a emocions així com a expressar i elaborar les circumstàncies i vivències viscudes entorn d’aquestes dues emocions bàsiques entre les quals sovint transitem.

L’alegria és una emoció que ens agrada, que és expansiva i fa que ens obrim a noves experiències, i també als altres. Quan estem situats en aquesta emoció, els estímuls ambientals són interpretats d’una manera molt més positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrà conseqüències beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intel·lectual, més capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memòria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pèrdua, la decepció, el fracàs o la separació física i també la psicològica. Quan perdem, sigui el que tenim, o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farà sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serà per un fet imaginari, ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensàvem tenir que per la pèrdua d’un objecte de valor.

ACCEPTAR EL QUE SENTIM

Sovint evitem les emocions considerades com a «negatives» i desitgem solament aquelles que etiquetem com a «positives», relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest és un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients és que reprimint una emoció l’únic que fem és que aquesta es torni més forta, generant-nos patiment, i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint, per aquest motiu és necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne més coneixement sobre nosaltres.

Les emocions són saludables, però deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressió i l’alegria en negació i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarà o alegrarà per raons i motius ben diferents, en funció de quina hagi estat la nostra història, però sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens està passant. És important reconèixer la manera que tenim de veure el món que ens envolta, el nostre «mapa mental», per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaços de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaços d’expressar-ho, no solament és molt útil com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament humà, sinó també pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiències estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Així, que quan experimentem alegria, prestem atenció a quines circumstàncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquè l’alegria implica despreocupació, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquè no puguem tenir allò que ens fa feliços, sinó perquè no ens estem proporcionant les circumstàncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emoció que implica acceptació, pensar que tot i ser considerada dins les emocions «negatives», es tracta d’un estat anímic que pot afavorir l’empatia, la comunicació amb les altres persones, inclús l’altruisme.

I sobretot recordar que ningú pot estar sempre instal·lat en l’alegria, perquè viure implica necessàriament estar connectats al que és imperfecte i també a la perfecció, en definitiva, a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional està estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconèixer-les i acceptar-les.

Entrades relacionades:

L’elefant encadenat

Expressió amb llaunes

Els Mandales

15/02/201903/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ 2 comentarios

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un retir meditatiu, des de llavors que teníem ganes de parlar sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual, es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació; l’altre, dibuixant un i donant-li color. La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels beneficis que podem obtenir:

Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida, i els mandales sens dubte n’és una d’elles.

Jornada "Identitats en construcció"

18/12/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Molt contenta d’haver impartit el taller d’artteràpia «Línia de vida» durant la Jornada Formativa «Identitats en construcció. Adolescents i joves en una societat canviant», que va reunir al Museu del Suro de Palafrugell a un centenar de professionals i agents socials, que treballen diàriament amb joves i adolescents, amb l’objectiu de facilitar-los eines i estratègies per abordar millor les situacions complexes amb què es troben en el seu dia a dia.

LÍNIA DE VIDA

La meva proposta de treball va consistir en el joc creatiu «Línia de vida» per ajudar a la construcció d’un projecte vital i sentit de futur, una dinàmica pensada especialment perquè els professionals que van participar en el taller la poguessin després aplicar amb els adolescents amb els quals treballen.

Es va convidar al grup a fer un recorregut imaginari sobre el seu present, passat i futur que fes possible una presa de consciència d’aspectes personals i qüestions importants que després havien d’elaborar creativament.

Mitjançant pigments fluids i d’altres materials, havien de representar de manera simbòlica les emocions i els pensaments resultants del que havien sentit amb l’exercici previ. L’objectiu principal era enfocar desitjos i futures accions positives per a la construcció d’un projecte vital, una qüestió de gran importància durant tota la vida, però més encara durant una etapa tan determinant com és l’adolescència.

El símbol permet crear una “empremta psíquica i emocional” donat que es mostra influït per la història personal de l’individu. Són com hipòtesis de treball que ens permeten amb les seves explicacions començar a forjar una estructura que ens farà possible continuar explorant.

IDENTITAT I ADOLESCÈNCIA

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de qualsevol persona i una bona manera de contribuir en el seu desenvolupament és tenir coneixement de la manera que ens relacionem, com pensem i quins són els nostres desitjos.

Però sovint l’adolescent és incapaç d’aclarir-se respecte al que sent i pensa, es troba immers en una etapa en què hi ha moltes noves experiències per a les quals encara no ha trobat paraules per a expressar, però que en canvi sí que poden ser representades a través de l’art que farà possible representar de manera segura i continguda els seus conflictes i malestar.

Les imatges i les metàfores podran convertir-se en un vehicle de comunicació.

L’artteràpia és una via alternativa d’expressió i autoconeixement que va més enllà de les paraules, una combinació entre el diàleg que sorgeix de la visió i revelació del significat que hi ha darrere de la imatge i la imatge que es transforma en una metàfora que permet trobar solucions i respostes creatives a conflictes interns.

L’expressió artística possibilitarà que l’adolescent transmeti els seus sentiments i emocions per mitjà de les imatges i els signes, que vindran determinats per als seus projectes, desitjos i necessitats, altre de les vies importants de donació de significats. Una resposta no verbal menys amenaçadora i un treball artístic que esdevé en important via de diàleg per a l’artterapeuta.

És important que els adults veiem als adolescents capaços d’ampliar els seus horitzons, de ser els cocreadors de la seva pròpia història i acompanyar-los en la recerca de camins que els portin a conquerir la seva pròpia identitat.

L’adolescent pot començar a utilitzar l’estructura visual com a vehicle per a investigar el que, en essència, són qüestions psicològiques i filosòfiques: qüestions sobre la identitat personal i sobre la realitat i la seva representació. (Matthews, J.)

LA JORNADA

La part teòrica de la jornada va estar a càrrec de dos especialistes en psicologia, orientació personal i educació emocional: en Saïd El Kadaoui, llicenciat en Psicologia, Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica, psicòleg a l’Hospital de Dia d’Adolescents; i la Sam Fernández, llicenciada en Biologia, investigadora i formadora en gènere i diversitat i que ha desenvolupat la seva formació en antropologia mèdica, estudis de gènere i recerca social i membre del Medical Anthopology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili.

Pel que fa a la part pràctica, va consistir en diferents tallers on els assistents van treballar temes com el desenvolupament socioemocional, el psicodrama, la consciència i integració psicocorporal, el treball de processos i el d’artteràpia.

Entrades relacionades:

Adolescència, una identitat en Construcció

Adolescència i artteràpia

Setmana Europea de Prevenció de Residus-2018

17/11/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Bombetes reciclades com a guarniment de l'arbre de Nadal

Avui comença la setmana europea de prevenció de residus i des d’Espai FridArt volem fer la nostra aportació amb una proposta de reciclatge que en la línia del que oferim amb els tallers CREA, l’acte de reciclar no solament permetrà reutilitzar materials i envasos abans que es converteixin en residus, sinó també ens servirà d’excusa per a treballar l’expressió emocional i la creativitat plàstica constructiva amb cada activitat.

Reciclar és avui dia una necessitat, la nostra societat s’ha instal·lat en una cultura de la immediatesa en el que fer servir i llençar sense donar prou valor a les coses, és en realitat un comportament social del qual es deriven molts problemes emocionals.

Donar utilitat a elements considerats deixalles amb imaginació i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciència dels problemes actuals en relació al medi natural, sinó que ser capaç de fer a partir d’allò que tenim, és una manera de desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes, de gran ajuda en qualsevol moment i etapa de la vida, però de moltíssima utilitat quan treballem amb infants.

Així que comencem aquesta Setmana de Prevenció de Residus amb una primera proposta que és la de reciclar bombetes perquè ens serveixin de guarniment per al nostre proper arbre de Nadal.

El pensament lateral i la imaginació

El funcionament del pensament lateral està íntimament lligat a la imaginació i és la base del pensament creatiu, un tipus de pensament que ens permet desenvolupar la capacitat de buscar alternatives per a la solució d’un problema.

Però aquest tipus de pensament cal entrenar-ho, l’hem d’aprendre i acostumar-nos a pensar creativament, una capacitat que no es desenvolupa de manera automàtica. El reciclatge com a metàfora que proposem des de CREA pot ser un bon començament.

El psicòleg, instructor i entrenador en aquests temes, Edward de Bono conegut per al pensament lateral, aposta per prendre una perspectiva imaginativa i creativa per tenir un pensament més flexible, capaç d’adaptar-se a situacions noves.

Així que…a entrenar-nos!!

I si cada bombeta reutilitzada pogués simbolitzar una dificultat de la qual hem après alguna cosa?

Adolescència, Anorèxia i Artteràpia

Art com a teràpia en els trastorns d'alimentaciò

11/11/201831/03/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

El trastorn de la conducta alimentària, no pot ser considerat com el resultat d’una vanitat que desitja tenir una talla més petita, sinó com una manera que té la persona d’enfrontar-se a sentiments i emocions negatives que no es manifestarien des d’una emocionalitat sana.

Durant el treball artístic amb adolescents que pateixen aquest trastorn, ens trobem amb una autoestima molt baixa i una forta autocrítica. Les seves vides estan subjectes a una constant autocorrecció i retrets, amb fortes creences negatives sobre ells mateixos i un sistema de confiança basat en referències externes i perfeccionistes. En general, cal dir que els trets habituals de les persones creadores i les característiques que tenen les que estan diagnosticades d’un trastorn d’alimentació són pràcticament oposats.

El treball creatiu implica un seguit de processos psicològics i recursos personals, com són la flexibilitat, la capacitat d’assumir riscos o la capacitat reflexiva, entre d’altres, que no s’observen en les persones que presenten aquest tipus de trastorn, al que s’ha d’afegir les dificultats pròpies que presenta treballar amb adolescents, raó per la qual diferents especialistes sostenen que ajuda molt a les persones amb trastorns alimentaris parlar sobre les seves obres, ja que les fa ser conscients de la confusió en la qual es troben i això és el que permetrà que puguin tenir un sentit més clar de si mateixes i poder avançar en el seu procés de recuperació.

Murphy (1987) assenyala que «la majoria de les anorèxiques se senten amenaçades per la novetat i el canvi, però anhelen comunicar-se i senten la necessitat de ser compreses» i explica que per aquesta raó el treball creatiu ajuda a erosionar el mecanisme defensiu i desafiant que mostren.

S’han identificat tres aspectes fonamentals que a persones amb trastorns alimentaris els ofereix treballar amb l’art com a teràpia:

La vinculació que s’estableix entre la persona i la seva obra
Les potencialitats del procés creatiu com a entrenament per al canvi
La nova visió de si mateixes que aporta aquest procés

Els tallers

Mostraré un resum de la meva experiència durant els cinc tallers que vaig anomenar com a «creatius» per evitar les reticències que moltes vegades suscita el nom d’artteràpia en determinades institucions. El grup estava format per quatre noies i un noi d’edats compreses entre els 14 i els 17 anys, diagnosticats tots ells d’anorèxia nerviosa amb una hospitalització parcial.

Tots els joves presentaven els indicatius propis d’aquest tipus de trastorn: gran dificultat per a l’expressió emocional, preocupació excessiva per la seva imatge, cert temor a ser jutjats, necessitat d’agradar, elevat nivell d’autoexigència i autocrítica, insatisfacció personal, baixa autoestima i, en la major part dels casos, un excessiu perfeccionisme que es reflectia clarament en els treballs que van fer.

Com no es podia saber el nombre de sessions que es podria fer amb el grup, ja que depenia de la durada de la seva hospitalització, el plantejament des del començament va ser que l’objectiu principal fos el d’afavorir un espai de confiança en el que el diagnòstic clínic deixés de tenir ple protagonisme.

Establir una relació de confiança va fer possible l’elaboració de diferents treballs simbòlics, metàfores a partir de les quals els joves van poder reflexionar, els obligava a prendre decisions, on convergien idees, també va fer que es frustressin, sorprenguessin i experimentessin, entre altres qüestions. Però, sobretot, van tenir la possibilitat de sentir-se com qualsevol altra persona, amb els seus punts forts i les seves debilitats.

Resultat de l’experiència

En general, van ser unes sessions complicades, en primer lloc, per la poca seguretat que tenien els participants en si mateixos i en les seves habilitats, i sobretot per la seva constant necessitat de moure’s per a cremar calories, aspecte que feia molt difícil captar i mantenir l’atenció del grup. Tot i això, malgrat haver estat pocs tallers, van ser suficients per comprovar com cada membre del grup va poder expressar els seus sentiments més enllà dels aspectes relacionats amb la seva malaltia, cosa que va ser molt positiu per a ells.

Quant al resultat plàstic de les diferents propostes es podia observar el que Adrian Hill, pioner de l’artteràpia ens parlava sobre l’obra dels pacients hospitalitzats que anomenava com «art estereotipat». Segons aquest autor, a través de la seva obra la persona mostra un gran mecanisme defensiu, utilitzant les figures estereotípiques d’una manera en la qual sigui capaç d’estructurar i organitzar els conceptes mitjançant els dibuixos que sap dominar i li aporten seguretat.

Fer servir la creació com a suport de projeccions internes provoca que el pacient transfereixi la seva necessitat habitual de control del mateix cos cap a una necessitat de control de la seva obra.

Per altra banda, tots els estudis sobre artteràpia amb pacients diagnosticats amb TCA especifiquen un tipus d’obra composta de símbols significatius per expressar temes autobiogràfics, un aspecte que també es va poder comprovar durant les sessions, com mostren les imatges d’alguns dels treballs que es van fer durant els tallers.

Una de les aportacions més destacables de l’artteràpia grupal, és que els pacients amb Malalties mentals greus, a més de beneficiar-se de la interacció verbal present en totes les modalitats de teràpia grupal, poden comunicar-se a un nivell preverbal mitjançant la creació d’objectes d’art.
Reyes

Beneficis de l’artteràpia en casos de malaltia mental

Els processos amb l’art com a teràpia ajuden als adolescents amb aquest tipus de trastorn a comprovar la distància existent entre «el que és ideal» i «el que és possible». El treball creatiu possibilitarà que puguin sentir-se realitzats com a resultat de la seva experiència vivencial en la mesura que siguin capaços d’identificar-se amb la seva producció, prescindeixin de metes desproporcionades i augmentin la seguretat en si mateixos. També els permet explorar recursos personals amb els quals poder enfrontar-se a situacions noves, desenvolupar conductes més saludables i afermar la comunicació de la persona amb si mateixa i amb el seu entorn, aconseguint més autoestima i millora de l’autoconcepte i la disminució de la seva resistència al canvi.

Ja per acabar cal dir que per aquest tipus de pacients, la comunicació verbal constitueix una de les principals dificultats el que fa que la utilització del llenguatge no verbal mitjançant l’art, els afavoreix l’autoexpressió i la comunicació. (Dalley i Case, 1993, Charlton, 1987).

L’elaboració d’un discurs visual propi permet explorar altres sistemes de comunicació, aconseguint que els pacients arribin a sentir-se compresos mitjançat la seva obra i disminueixi així la seva sensació d’aïllament i vuit interiors.

Fonts consultades:

Beatriz Azabal Sánchez (2014). «Procés emocional i nivells d’ansietat en persones diagnosticades de Trastorn de la Conducta Alimentària». (Universitat de Valladolid)
Estibaliz Gutierrez Ajamil (2014). «El procés creatiu com entrenament per al canvi: artteràpia amb persones en tractament per trastorn de la conducta alimentària.» (Universitat del País Basc)
M. Josefa Agudo Martínez, Zaira Morales Domínguez i altres autors (2013). «Artteràpia en l’àmbit de la salut mental». (ASANART -Associació Andalusa d’artteràpia).

Adolescència, una identitat en Construcció

23/10/201803/10/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

L’adolescència, i els anys que la precedeixen, es caracteritza per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres, conscient de les seves possibilitats i talents, així com sentir-se una persona que avança cap a un futur. Per aquesta raó, es considera una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima i on es passa de la dependència a la independència, cosa que posarà a prova les capacitats i fortaleses de l’adolescent i també de les seves famílies.

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes que van sumant progressivament percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal, amb les conseqüències que d’això es poden derivar per a la nostra autoestima i autoconcepte.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i per al seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en què ens relacionem. La importància de l’autoconeixement està en el fet que ens permet descobrir com pensem i també què és el que desitgem, dos aspectes que sovint costen veure amb la suficient claredat.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre, patirà inevitablement davant els comportaments irracionals i injustos, per aquesta raó és important que adquireixi la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves conseqüències amb els mecanismes de reflexió adequats que li permetin obtenir la sensació de validesa personal necessària per a construir la base d’una bona autoestima.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

Durant aquesta etapa convulsa que suposa transitar per l’adolescència, el o la jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, de posar paraules a les sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari.

Els beneficis que té l’artteràpia per a transitar aquesta etapa vital, és que a través de la creació artística, podran plasmar tot el seu malestar i confusió, el producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, les mateixes imatges i les metàfores seran el principal vehicle de comunicació i excusa per a treballar aspectes emocionals d’una manera indirecta i no invasiva. Aquesta característica, la fa una eina de gran utilitat per interactuar amb els adolescents en oferir-los una via alternativa i menys amenaçant d’expressió que va més enllà de les paraules.

Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores.

(Tessa Daley)

Hi ha poques oportunitats perquè els joves puguin rebel·lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos, de les seves angoixes o l’anàlisi dels seus somnis i desitjos, que en definitiva, són el que determinarà el seu futur. No són gaires les ocasions que podran discrepar dins la rutina de l’aula, per aquesta raó, l’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel·lió.

L’ésser humà sempre està en constant canvi i el que és més important: és l’autor i protagonista de la seva història. Que els joves se n’adonin d’aquesta capacitat hauria de ser un dels objectius en qualsevol tasca educativa.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immobilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin».

Entrades relacionades:
Treballant les pors amb l’artteràpia
Treballant la ira amb Collage
Adolescència i artteràpia

+Info
Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent@

Espai FridArt a Fira Visana

16/09/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Estic molt contenta d’haver participat en la Fira Visana que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenció de donar a conèixer diferents opcions per a una vida més saludable i l’art com a mitjà d’exploració i autoconeixement n’és sens dubte una d’elles.

Cito aquí unes paraules dites pels organitzadors que comparteixo plenament:

Tu i només tu esculls la manera en què vols viure i la manera en què vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions són el que configuren la nostra existència.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

La Fàbrica d’instruments
Construcció d’un món millor

La Fàbrica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcció d’instruments que utilitza l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social. L’objectiu principal és potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte útil i bell a partir d’allò que no té cap utilitat, es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen, sinó que aprenen a ser capaços de fer a partir d’allò que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de «La Fàbrica», on els infants van poder construir els seus instruments, amb una mica d’ajuda en el cas dels més petits del grup.

Un cop construïts els instruments, «La Fàbrica» es va transformar en una «Orquestra» que va donar inici a diferents dinàmiques de grup que ens permetien treballar la comunicació no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperació, cohesió grupal i el sentiment de pertinença, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plàstica-constructiva i sonora-musical contribuïm al desenvolupament intel·lectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluïdesa i la capacitat de transformació del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educació mediambiental.

Construcció d’un món millor

«Construcció d’un món millor», va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller es va oferir amb l’objectiu d’incentivar als participants a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcció del món en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un món amb tot allò que consideraven una millora de l’actual. Jugar al “com sí” ens va permetre l’exploració de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar en el seu entorn immediat. La utilització de l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social, té per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació.

Preparant-tot

26/08/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Ja falta poc perquè comenci setembre i amb ell el nou curs escolar que encetem amb tres tallers CREA per a infants de preescolar, dos d’ells com activitat extraescolar i l’altre en un Centre Cívic.

Així que ho estem preparant tot amb molta il·lusió i cura perquè els més peques, no solament s’ho passin d’allò més bé sinó perquè també puguin desenvolupar la intel·ligència creativa i emocional amb cada taller: pintures de colors brillants, purpurines, cintes variades, cordills, llanes, gomets, pasta per a modelar, robes de diferents colors, selecció de la música i de les diferents dinàmiques creatives, jocs lúdics i moltes coses més.

També estem guardant material de rebuig ben classificat i net, ja que serà una de les eines que utilitzarem per elaborar diferents objectes amb els quals podrem donar altra oportunitat a cosetes que sovint llancem a les escombraries i ens permet fer al mateix temps educació mediambiental.

Taps de suro i de plàstic, xapes, caixes, ampolles, llaunes, malles de fruites, trossets de roba, etc. per aprendre a ser cada cop més creatius i a fer quelcom d’important a la vida: fer a partir del que tenen.

I preparant, preparant sempre aprofitem qualsevol excusa per seguir explorant amb les possibilitats creatives que ofereix el reciclatge, així que com necessitarem un davantal per no tacar-nos als tallers, hem confeccionat un que està fet amb la millor roba que hi pot haver al mercat: «ambelquetincfaig».

¿Que us sembla el resultat?

Sembra en els infants idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor. (Maria Montessori)

Art, Joc i Benestar

21/07/201829/06/2023 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i un d’ells és la qualitat de les nostres emocions. Adquirim una bona salut emocional quan reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar el que sentim.

Les emocions no s’han d’anul·lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant.

Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, que l’emocionalitat és la base de tot el que fem i el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament de la nostra vida.

Objectiu principal de l’activitat

Incorporar noves vies d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de «mirall simbòlic» amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món.

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un «ús crític de la immaduresa» perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. (Bruner)

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

13/06/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Màscara elaborada en sessió d'Artteràpia individual

Quan parlem de la nostra relació amb la «màscara» ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos. (Resnik)

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a «comportar-nos» segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal·la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que passava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és més que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament teixit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència. (Gibran, El boig)

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de «patologia de normalitat» que tenim.

Aquest és el nom que Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en què es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a «normals» i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, «l’ombra» com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: «Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano»

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra «màscara» farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. (Voltaire)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per «reeducar-nos» i «parir-nos» a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant «construcció».

Infància i emocions: Les rebequeries

02/06/201818/10/2024 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar — Artteràpia amb infants de preescolar

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a qualificar el seu comportament com «dolent» i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar. (Winnicott)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran plaer. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen d’oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:

Estimular la recerca de resolucions creatives
Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc

Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de seqüències simbòliques o «fingides», o de «joc fingit», en les que els infants juguen sols amb accessoris de mida infantil, amb altres nens o amb els pares. (Gardner)

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col·loca les «seves pors» que prèviament havia pintat en un full, dins la boca del «fantasma menja pors».

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

Us deixo un enllaç d’un article de Sol Martínez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Treballant les pors amb l'artteràpia

08/05/201829/06/2023 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al «tren» del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, es van baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers impartits amb aquest grup, l’objectiu principal ha estat sempre el mateix: mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions.

Tot el procés creatiu es va desenvolupar en un ambient que va fer possible afloressin qüestions importants que van estar contingudes i sostingudes en un acompanyament subtil. Un treball que els va permetre valorar i reconèixer recursos i capacitats. Ara solament queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a enfrontar-se amb més confiança a un examen tan determinant en la seva vida.

Objectius generals dels tallers:

Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
Ordenació visual i verbal de l’experiència
Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

Setmana de la Salut

L'obra artística com a lloc d'experiència

15/04/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Espai FridArt (L'obra artística com a lloc d'experiència" — Treball realitzat per un dels assistents

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la Setmana de la Salut que organitza l’ajuntament de Cardedeu i que aquest cop està centrada en la prescripció social. Aquest és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental, o amb estils de vida poc saludables, a què utilitzin recursos del seu entorn per tal de reduir l’ús que fan dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat, ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profunds a través de l’expressió artística per tractar tota mena de bloquejos y conflictes. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateixa quan té l’oportunitat de connectar amb el seu món intern que expressarà en imatges i símbols personals. Tot un procés que promou la integració de la personalitat i crea les condicions necessàries perquè es pugui produir un canvi favorable en el seu estil de vida.

Esperem que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom a Cardedeu, integrada no solament en els sistemes de salut, sinó també en els educatius, socials i comunitaris, al mateix nivell que des de fa molts anys està funcionant amb bons resultats en altres països.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual s’estableix un diàleg sanador que permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptar-les.

Entrada relacionada:

L’obra artística com lloc d’experiència.

Treballant la ira amb Collage

07/04/201803/10/2022 ~ Rosa Encinas ~ 2 comentarios

Treballant la ira amb el Collage — El grup durant el taller

Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant tot el procés creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, però amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites. Va estar interessant poder comprovar les diferències sorgides de treballar la ira amb dues tècniques d’artteràpia tan diferents com són el fang i el Collage.

Les diferents característiques i peculiaritats de les tècniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.

El modelatge amb fang, és una tècnica que està vinculada directament amb el cos, i és un mitjà molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descàrrega emocional i posterior relaxació. Tot i això s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control és molt baix, contràriament al que passa amb el Collage que en ser un procés de passos molt pautats on els participants difícilment es podran «perdre» i la tècnica que més control proporciona de totes.

Un altre dels seus avantatges, és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material «d’haver de realitzar imatges estèticament correctes». L’expressió d’elements i sentiments contradictoris, amb la creació d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importància en artteràpia:

La possibilitat d’observar el material psíquic que forma part de la singularitat d’una persona, com són les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.

En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbòlic que reflecteix els fragments del món intern de la persona, que mai serà homogènia, animant-nos a mirar les coses des d’anglès diferents dels habituals, aportant a la creació l’avantatge d’oferir-nos possibles estratègies per resoldre els nostres conflictes i interrogants.

Primera sessió (La ira amb fang)
Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:
Adolescència i artteràpia

Artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb argila.

15/03/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Espai FridArt enceta el seu primer any amb quatre tallers d’artteràpia a «Can Lletres», un Centre de Formació Permanent adscrit a l’Ajuntament de Llinars on estudien adolescents de 16 i 17 anys amb una llarga trajectòria de fracàs escolar. Diferents recursos artístics serviran per fer un treball sobre la ira i la por, dues emocions bàsiques que causen molts problemes i limitacions a tothom, més encara a joves amb històries personals força complicades, carregades d’una alta conflictivitat familiar que moltes vegades són la causa principal del seu baix rendiment acadèmic i desmotivació.

L’objectiu principal en totes les sessions serà la de poder conduir al grup d’una manera distesa i lúdica, a reflexionar constructivament sobre la ira i la por i l’estreta relació que totes dues emocions mantenen amb l’autoestima.

En quan a la seqüència metodològica de les sessions serà la següent:

Escalfament amb dinàmiques que permetin la relaxació i el centrament mental que possibiliti l’inici del treball creatiu.
Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per iniciar el procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.

Malgrat que els tallers puntuals d’artteràpia sense continuïtat en el temps fan del tot impossible establir el vincle necessari amb els participants per poder fer un treball en profunditat, no puc deixar de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, que donarà a conèixer nous llenguatges expressius a aquests joves i l’oportunitat de donar sortida simbòlicament a les qüestions que els causen malestar i que sovint no poden posar paraules.

Treballem la ira amb argila

Amb el primer grup vaig utilitzar l’argila, un material que per les seves peculiaritats i característiques resulta idoni per a projectar d’una manera espontània, emocions i desitjos, i ens dóna la possibilitat d’expressar la ira i ràbia d’una manera segura i socialment acceptada. Situat a l’extrem de menys control de manipulació, aquest material no ofereix cap mena d’estructura més que la que els participants decideixin donar-li. Es pot corregir les vegades que sigui necessari, motivant d’aquesta manera a l’experimentació.

Els treballs realitzats han donat al grup l’oportunitat, no solament de poder expressar les seves emocions de manera creativa, sinó també de poder parlar sobre aspectes importants per a ells i elles en un ambient distes, segur i amb el màxim respecte i escolta.

Objectius específics de la sessió

Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima i l’autoconcepte.
Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatia i identificació amb els altres integrants.
Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic.
Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos.
Ordenació visual i verbal de l’experiència.
Treballar amb la fantasia i l’inconscient.

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Altres entrades relacionades

Adolescència i artteràpia

Adolescència, una identitat en Construcció

Artteràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

Adolescència i artteràpia

28/02/201828/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribuint a la construcció de la seva identitat en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic «no sé», ja que moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que pot convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat, i sobretot, el fet d’aportar a l’autor o l’autora la satisfacció de sentir-se capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells i elles.

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta, i d’aquesta manera poder enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera òptima i saludable.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones en general i especialment per l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

«… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les «noves malalties de l’ànima». L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el «tedium vitae», recuperar la perduda «alegria de viure» en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta «.

Entrades relacionades:
Tallers d’artteràpia a Can Lletres
Adolescència, una identitat en Construcció
L’Art com a teràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

L'obra artística com lloc d'experiència

13/02/201803/11/2022 ~ Rosa Encinas ~ Deja un comentario

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa. L’expressió artística amb la metodologia utilitzada en artteràpia és diferent, ja que la seva finalitat no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan utilitzem l’art com a teràpia i/o autoconeixement, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el que l’obra realitzada es transforma en un «mirall simbòlic» on mirar-nos per obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, el que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Les peculiaritats personals, culturals, resistències i de relació amb els altres, seran projectades en el paper a través dels pigments, colors, línies i taques. Les imatges o obres tridimensionals produïdes, seran extensions nostres, superfícies on tindrem la visió d’un món ple de possibilitats, construït del mateix material que els somnis, que ens permeten enfrontar-nos a fantasmes, continguts i desitjos inconfessables.

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

Un ambient segur i facilitador

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats, adaptant les propostes al ritme i procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament i confiança que convidi a les persones a pensar sobre si mateixes.

Tot i no ser un element important, la paraula serveix de suport per explicar l’obra creada. Però hi haurà ocasions en què la persona no està preparada per parlar o no pot expressar amb paraules el que sent, en aquest cas es respectarà el seu silenci sense forçar-la a fer allò que no vol o no està preparada a fer.

Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

Per a les persones que pregunten si els pot ser d’utilitat l’art com a teràpia malgrat no saber dibuixar o pintar, dir que no es requereix experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Beneficis que podem obtenir amb l’artteràpia:

Autoconeixement, exploració i expressió que derivarà en més benestar. Durant el procés creatiu es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona més autoconeixement i que sigui capaç de treballar bloquejos i/o conflictes.
Desenvolupament de la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permetrà resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat de reinventar la nostra vida, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
Desenvolupament de la intel·ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres.
Enfortiment de capacitats i recursos que ens permetrà descobrir noves possibilitats de viure i sentir.
Relaxació amb l’alliberament de les tensions acumulades.
Augment de l’autoestima, ja que en la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. Això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres.

L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts i les metàfores utilitzades durant la sessió, seguiran treballant en nosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Entrada relacionada: A d o l e s c è n c i a i A r t